Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a PowerPC
            --------------------------------------------------

                               Bruce Perens

                               Sven Rudolph

                               Igor Grobman

                               James Treacy

                               Adam Di Carlo

                        versió 3.0.23, 15 May, 2002


-------------------------------------------------------------------------------


Resum
-----

     Aquest document conté les instruccions d'instal·lació per a la versió
     3.0 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura PowerPC
     ("powerpc").  També conté les referències per a més informació i
     informació de com esprémer al màxim el vostre nou sistema Debian.


Nota de Copyright
-----------------

     Aquest document pot ésser distribuït i modificat sota els termes de la
     Llicència Pública General GNU (GPL).
     (C) 1996 Bruce Perens
     (C) 1996, 1997 Sven Rudolph
     (C) 1998 Igor Grobman, James Treacy
     (C) 1998--2002 Adam Di Carlo

     Aquest manual és programari lliure; podeu redistribuir-lo i/o
     modificar-lo sota els termes de la Llicència Pública General GNU
     publicada per la Free Software Foundation; en qualsevol versió (es la
     vostra opció), versió 2 o qualsevol versió posterior.

     Aquest manual és distribueix amb l'ànim de que pugui ser-vos útil,
     però _sense cap garantia_; ni tant sols la implicita de ser comercial
     i o modificat per a propòsits particulars.  Vegeu la Llicència Pública
     General GNU per a més detalls.

     Una còpia de la Llicència Pública General GNU està disponible en
     `/usr/share/common-licenses/GPL' en la distribució Debian GNU/Linux o
     en la World Wide Web al lloc web de GNU
     (http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html).  També podeu obtindre-la
     escrivint a la Free Software Foundation, Inc., 59 Temple Place - Suite
     330, Boston, MA 02111-1307, USA.

     Es requereix que el degut reconeixement s'atribueixi a Debian i als
     autors d'aquest document així com de tots els materials derivats a
     partir d'aquest.  Si modifiqueu i milloreu aquest document us requerim
     una notificació als autors d'aquest document, via
     <debian-boot@lists.debian.org>.


-------------------------------------------------------------------------------


Continguts
----------

     1.        Benvingut/da a Debian
     1.1.      Què és Debian?
     1.2.      Què és GNU/Linux?
     1.3.      Què és Debian GNU/Linux?
     1.4.      Què és Debian GNU/Hurd?
     1.5.      Com aconseguir Debian
     1.6.      Com aconseguir la versió més recent d'aquest document
     1.7.      L'organització d'aquest document
     1.8.      Aquest document conté errades conegudes
     1.9.      Sobre el copyright i les llicències del programari

     2.        Requeriments del sistema
     2.1.      Maquinari suportat
     2.2.      Medi d'instal·lació
     2.3.      Requeriments de memòria i d'espai en disc
     2.4.      Maquinari de connectivitat a la xarxa
     2.5.      Perifèrics i demés maquinari
     2.6.      Adquirint maquinari específic per a GNU/Linux

     3.        Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux
     3.1.      Un cop d'ull al procés d'instal·lació
     3.2.      Còpies de seguretat de les vostres dades!
     3.3.      Informació que necessitareu
     3.4.      Planificant l'us del sistema
     3.5.      Requeriments de mínims de maquinari
     3.6.      Preparticionant per a l'arrencada múltiple de sistemes
     3.7.      Pre-instal·lació del maquinari i configuració del sistema
               operatiu

     4.        Obtindre un medi del sistema d'instal·lació
     4.1.      Un joc de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux
     4.2.      Descarregant els fitxers des de rèpliques de Debian
     4.3.      Creant disquets a partir d'imatges de disc
     4.4.      Preparar els fitxers per a l'arrencada des del disc dur
     4.5.      Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP
     4.6.      Instal·lació automàtica

     5.        L'arrencada del sistema d'instal·lació
     5.1.      Arguments dels paràmetres d'arrencada
     5.2.      Arrencant des d'un CD-ROM
     5.3.      Arrencant des de disquets
     5.4.      Arrencant des del disc dur
     5.5.      Arrencant des de TFTP
     5.6.      Localització de problemes del sistema d'instal·lació
     5.7.      Introducció a `dbootstrap'
     5.8.      "Escolliu la llengua"
     5.9.      ``Notes del llançament''
     5.10.     ``Menú Principal de la Instal·lació de Debian GNU/Linux''
     5.11.     ``Configurar el teclat''
     5.12.     La última oportunitat!

     6.        Particions en Debian
     6.1.      Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs
               mides.
     6.2.      L'arbre de directoris
     6.3.      Esquema de particions recomanat
     6.4.      Noms de dispositius en Linux
     6.5.      Programes de Debian per definir particions
     6.6.      Definició de particions en els PowerMac més moderns
     6.7.      ``Inicialitzar i activar una partició d'intercanvi''
     6.8.      ``Inicialitzar una partició de Linux''
     6.9.      ``Muntar una partició previament inicialitzada''
     6.10.     Per muntar particions no suportades pel `dbootstrap'

     7.        Instal·lant el nucli i la base del sistema operatiu
     7.1.      ``Instal·lar nucli i els mòduls dels controladors''
     7.2.      NFS
     7.3.      Xarxa
     7.4.      Arrel NFS
     7.5.      ``Configurar el suport per a PCMCIA''
     7.6.      ``Configurar els mòduls dels controladors dels dispositius''
     7.7.      ``Configurar la xarxa''
     7.8.      ``Instal·lar el sistema base''

     8.        Arrencant en el vostre nou sistema Debian
     8.1.      ``Fer el sistema arrencable''
     8.2.      El moment de la veritat
     8.3.      Debian després de l'arrencada, configuració base
     8.4.      Configurant la vostra zona horària
     8.5.      Contrasenyes MD5
     8.6.      Contrasenyes Shadow
     8.7.      Entrar la contrasenya root
     8.8.      Creant un usuari normal
     8.9.      Configuració d'una connexió PPP
     8.10.     Remogent el suport de PCMCIA
     8.11.     Configurant APT
     8.12.     Instal·lació de paquets: simple o avançada
     8.13.     Selecció de paquets simple --- La tasca d'instal·lar
     8.14.     Selecció avançada de paquets amb `dselect'
     8.15.     Preguntes durant la instal·lació del programari
     8.16.     Accedint

     9.        Primeres passes i des d'on començar
     9.1.      Si sou nous en Unix
     9.2.      Sortint del sistema
     9.3.      Orientant-vos per Debian.
     9.4.      Lectures i informació addicional
     9.5.      Compilació d'un nou nucli

     10.       Informació técnica sobre els disquests d'arrencada
     10.1.     Codi font
     10.2.     El disquet de rescat
     10.3.     Reemplaçant el nucli del disquet de rescat

     11.       Apèndix
     11.1.     Informació addicional
     11.2.     Obtenció de Debian GNU/Linux
     11.3.     Dispositius Linux
     11.4.     Espai en disc necessari segons les tasques
     11.5.     Efectes de Verbose i Quiet

     12.       Administratiu
     12.1.     Sobre aquest document
     12.2.     Contribucions a aquest document
     12.3.     Principals contribucions
     12.4.     Reconeixement de les marques registrades


-------------------------------------------------------------------------------


1. Benvingut/da a Debian
------------------------

     Ens alegrem que t'hagis decidit a probar Debian i de ben segur
     trobaràs que la distribució Debian de GNU/Linux és única.  Debian
     GNU/Linux aporta l'alta qualitat del programari lliure d'arreu del
     món, integrat en un conjunt coherent.  Creiem que descubriràs que els
     seus resultats són, veritablement, quelcom més que una simple
     recopilació.

     Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte Debian i
     Debian GNU/Linux.  Si ja coneixes la història del projecte Debian i de
     la distribució Debian GNU/Linux, pots passar tranquil·lament al
     següent capítol.


1.1. Què és Debian?
-------------------

     Debian és una organització totalment volutària, dedicada a
     desenvolupar programari lliure i a promocionar els ideals de la Free
     Software Fundation (Fundació pel programari lliure - FSF).  El
     projecte Debian va començar al 1993, quan Ian Murdock va distribuir
     una proposta als desenvolupadors del programari per tal de contribuir
     a una distribució del programari completa i coherent, basada en la
     nova versió del nucli de Linux.  Aquell petit grup de dedicats
     entusiastes, que originalment van ser fundats per la Free Software
     Fundation (http://www.fsf.org/fsf/fsf.html) sota la filosofia de GNU
     (http://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.html), ha anat creixent durant
     els anys fins a arribar a ser uns 800 _desenvolupadors de Debian_.

     Els desenvolupadors de Debian estan inmersos en diverses activitats,
     incloënt la Web (http://www.debian.org/) i el FTP
     (ftp://ftp.debian.org/), localitzant la gestió, els dissenys gràfics,
     l'anàlisi legal sobre les licències del programari, la documentació
     escrita, i per descomptat, el manteniment dels paquets del programari.

     Dins de l'interés de comunicar la nostra filosofia i d'atraure
     desenvolupadors que creguin en els principis que Debian defensa, el
     projecte Debian ha publicat alguns documents que recullen els nostres
     valors i serveixen com a guies del que ha de ser un desenvolupador de
     Debian:
        * A l'adreça Contracte Social de Debian
          (http://www.debian.org/social_contract) hi ha la declaració dels
          compromisos de Debian amb la comunitat del programari lliure.
          Qualsevol que estigui d'acord amb atenir-se al Contracte Social
          pot ser un mantenidor (http://www.debian.org/doc/maint-guide/).
          Un mantenidor pot introduir nou programari dins de Debian --- el
          manteniment del programari necessita del nostre criteri per ser
          lliure i els paquets segueixen els nostres estàndards de
          qualitat.
        * Els Principis del programari lliure de Debian
          (http://www.debian.org/social_contract#guidelines) són unes
          declaracions clares i concises sobre els criteris de Debian sobre
          el programari lliure.  Els Principis del programari lliure de
          Debian (DFSG) són un document important envers el moviment del
          programari lliure i representa la creació de The Open Source
          Definition (http://opensource.org/docs/definition_plain.html) (La
          definició del codi font obert).
        * El Manual de la política de Debian
          (http://www.debian.org/doc/debian-policy/) és una especificació
          general dels estàndards de qualitat del projecte Debian.

     Els desenvolupadors de Debian també estan implicats en d'altres
     projectes; alguns especificament de Debian i d'altres inclouen alguna
     o totes les comunintats de Linux.  Alguns exemples són:
        * La Linux Standard Base (http://www.linuxbase.org/) (Base
          estàndard de Linux - LSB) que és un projecte dirigit a
          estandaritzar el sistema bàsic de GNU/Linux, possibilitant en
          tercer lloc que als desenvolupadors de programari i maquinari els
          fos més fàcil dissenyar els programes i els dispositius
          controladors (drivers) per a Linux d'una forma generalitzada, més
          enllà d'una distribució específica de GNU/Linux.
        * La Filesystem Hierarchy Standard (http://www.pathname.com/fhs/)
          (Jerarquia estàndard del sistema de fitxers - FHS), és un esforç
          per estandaritzar la disposició del sistema de fitxers de Linux.
          La FHS permetrà als desenvolupadors concentrar els seus esforços
          en el disseny de programes, sense haver de preocupar-se de com
          s'haurà d'instal·lar el paquet en les diferents distribucions de
          GNU/Linux.
        * El Debian Jr. (http://www.debian.org/devel/debian-jr/) és un
          projecte intern, que aspira a fer de Debian un valor segur amb
          possibilitats pels nostres usuaris més joves.

     Per més informació generalitzada sobre Debian, veure la Debian FAQ
     (http://www.debian.org/doc/FAQ/).


1.2. Què és GNU/Linux?
----------------------

     El projecte GNU ha desenvolupat un extens conjunt d'utilitats en
     programari lliure per a utilitzar-les amb les comercialitzacions
     Unix(TM) i amb Unix com a sistema operatiu similar a Linux.  Aquestes
     utilitats permeten als usuaris realitzar una varietat de tasques que
     van des de les més mundanes (com ara copiar o esborrar fitxers) a les
     més complexes (com ara executar processadors de textos i programes
     compiladors o fer edicions sofisticades en una gran varietat de
     formats).

     Un sistema operatiu consisteix en diversos programes bàsics que són
     necessaris per fer que l'ordinador pugui comunicar-se i rebre les
     instruccions dels usuaris; llegir o escriure dades als discs durs, les
     cintes i les impressores; controlar l'ús de la memòria; i executar
     altre programari.  La part més important d'un sistema operatiu és el
     nucli.  Al sistema GNU/Linux, el nucli, com a component, és Linux.  La
     resta del sistema operatiu consisteix en altres programes, alguns
     d'ells escrits per o amb el projecte GNU.  Com que el nucli Linux
     aïllat no forma un sistema operatiu, nosaltres preferim anomenar-lo
     "GNU/Linux" per a referir-se a sistemes que sovint són anomenats
     "Linux".

     El primer nucli Linux (http://www.kernel.org/) và apareixer al 1991,
     quan un estudiant graduat de ciències de la computació anomenat Linus
     Torvalds va anunciar en el grup de notícies de Usenet `comp.os.minix'
     una nova versió per reemplazar el nucli de Minix.  Veure la pàgina
     internacional de Linux Linux History Page
     (http://www.li.org/linuxhistory.php).

     Linus Torvalds continua coordinant els treballs de centenars de
     desenvolupadors amb l'ajuda d'uns quants col·laboradors de confiança.
     Hi ha un excel·lent resum semanal de les discussions sobre el `nucli
     Linux' a la llista de correu de Kernel Traffic
     (http://kt.zork.net/kernel-traffic/).  També podreu trobar més
     informació en la llista de correu `linux-kernel' en la linux-kernel
     mailing list FAQ (http://www.tux.org/lkml/).


1.3. Què és Debian GNU/Linux?
-----------------------------

     La combinació de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats
     de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure important, comformen
     una distribució única anomenada Debian GNU/Linux.  Aquesta distribució
     és composta per una gran quantitat de _paquets_ de programari.  Cada
     paquet de la distribució té executables, scripts, documentació,
     informació de la configuaració, així com un _mantenidor_ que és el
     principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar
     els errors de programació, i de comunicar-se amb els elaboradors del
     paquet de programari.  La nostra enorme base d'usuaris, combinada amb
     el nostre sistema de seguiment d'errors, comporta que els errors
     siguin ràpidament localitzats i depurats.

     L'atenció de Debian als detalls ens permet produir una distribució
     estable, ampliable i d'alta qualitat.  Les instal·lacions poden ser
     fàcilment configurades per a dur a terme diferents papers, des de
     muntar tallafocs pels centres de treball científics a servidors de
     xarxa d'alta qualitat.

     La característica que més diferencia Debian d'altres distribucions
     GNU/Linux és el seu sistema de manteniment de paquets.  Aquestes
     utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total
     sobre els paquets instal·lats en el sistema, incloënt-hi la
     possibilitat d'instal·lar un únic paquet o d'actualitzar totalment el
     sistema operatiu.  Els paquets individuals també es poden actualitzar.
     Podeu establir en el sistema de manteniment de paquets quin programari
     us heu compilat vosaltres mateixos i les dependències que té.

     Per protegir el vostre sistema contra "troyans" i d'altres programaris
     perjudicials, els servidors de Debian verifiquen que els paquets
     pujats procedeixin dels mantenidors de Debian registrats.  Els
     empaquetadors de Debian també tenen cura de configurar els seus
     paquets de forma segura.  Quan apareixen problemes de seguretat als
     paquets en circulació, normalment les reparacions estan disponibles
     molt aviat.  Amb unes simples opcions d'actualització de Debian, les
     reparacions de seguretat es poden descarregar i instal·lar
     automàticament a través d'internet.

     La primera i millor forma d'obtenir el permís per a utilitzar el
     vostre sistema Debian GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els
     desenvolupadors de Debian, és a través d'algunes llistes de correu
     mantenides pel projecte Debian (n'hi ha més de 90 en aquest lloc).  El
     més fàcil per a subscriures en una o més d'aquestes llistes és
     visitant la Pàgina de subscripcions a la llista de correu de Debian
     (http://www.debian.org/MailingLists/subscribe) i emplenar el formulari
     que hi trobareu.


1.4. Què és Debian GNU/Hurd?
----------------------------

     Debian GNU/Hurd és un sistema de GNU de Debian que reemplaça el nucli
     monolític de Linux amb el GNU Hurd --- un conjunt de servidors
     funcionant al nivell més alt del micronucli (microkernel) GNU Mach.
     El Hurd encara no està a punt i no és recomanable utilitzar-lo en el
     dia a dia, però el treball continua.  Actualment el Hurd només està
     desenvolupat per a l'arquitectura dels i386, encara que l'adaptació a
     d'altres arquitectures farà quan el sistema siga més estable.

     Per més informació, aneu a la pàgina del port de Debian GNU/Hurd
     (http://www.debian.org/ports/hurd/) i a la llista de correu
     <debian-hurd@lists.debian.org>.


1.5. Com aconseguir Debian
--------------------------

     Per obtindre informació sobre com descarregar-vos la Debian GNU/Linux
     des de la Internet o quins CD Debian autoritzats poden ser comprats,
     mireu en la pàgina de distribució (http://www.debian.org/distrib/).
     La llista de rèpliques de Debian
     (http://www.debian.org/distrib/ftplist) conté un complert conjunt de
     les rèpliques autoritzades de Debian.

     Debian pot ser fàcilment actualitzat després de la seva instal·lació.
     El procés d'instal·lació pot ajudar-vos a configurar el sistema per
     tal que pugueu fer les actualitzacions, si fos necessari, quan aquest
     ja es trobi completament instal·lat.


1.6. Com aconseguir la versió més recent d'aquest document
----------------------------------------------------------

     Aquest document es revisa constantment.  Segurament volgueu comprovar
     la pàgina de Debian 3.0 (http://www.debian.org/releases/woody/) per a
     alguna informació d'última hora sobre la distribució 3.0 del sistema
     Debian GNU/Linux.  Les versions actualitzades d'aquest manual
     d'instal·lació també estaran disponibles en les pàgines oficials del
     Manual d'Instal·lació
     (http://www.debian.org/releases/woody/powerpc/install).


1.7. L'organització d'aquest document
-------------------------------------

     Aquest document vol servir com a manual pels usuaris novells de
     Debian.  Intenta fer poques suposicions a sobre del vostre nivell
     d'especialització.  Tanmateix, suposem que teniu uns coneixements
     generals de com funciona el maquinari en el vostre ordinador.

     Els usuaris experimentats també poden trobar referències i
     informacions interesants en aquest document, que inclou; l'espai mínim
     necessari, detalls sobre el suport de maquinari pel sistema
     d'instal·lació Debian, entre d'altres.  I animem als usuaris experts a
     retornar sobre aquest document.

     En general, aquest manual segueix un fil conductor, que us guiarà a
     través del procés d'instal·lació des del començament fins a la fí.
     Aquí hi han els passos per a instal·lar Debian GNU/Linux i les
     seccions d'aquest document que correlacionen cada passa:

     1.   Determinar si el vostre maquinari disposa dels requisits
          necessaris per a poder utilitzar el sistema d'instal·lació, a
          Capítol 2, `Requeriments del sistema'.

     2.   Fer la còpia de seguretat del vostre sistema i realitzar la
          planificació necessària i la configuració del maquinari abans
          d'instal·lar Debian, a Capítol 3, `Abans d'instal·lar Debian
          GNU/Linux'.  Si esteu preparant un sistema d'arrencada múltiple,
          necessitareu crear espai particionable en el vostre disc dur per
          a usar-lo amb Debian.

     3.   A Capítol 4, `Obtindre un medi del sistema d'instal·lació',
          podreu obtindre els fitxers d'instal·lació necessaris per al
          mètode d'instal·lació escollit.

     4.   A Capítol 5, `L'arrencada del sistema d'instal·lació', s'hi
          descriu com arrencar dins el sistema d'instal·lació.  Aquest
          capítol també tracta dels procediments de detecció d'errors en
          cas que tinguèssiu problemes en aquest punt.

     5.   Establir les vostres particions Linux en el vostre sistema Debian
          està explicat en Capítol 6, `Particions en Debian'.

     6.   Instal·lar el nucli i configurar els mòduls controladors dels
          perifèrics en Capítol 7, `Instal·lant el nucli i la base del
          sistema operatiu'.  Sinó esteu instal·lant des d'un CD,
          configurar la vostra connexió a la xarxa per a obtindre els
          fitxers d'instal·lació restants directament des d'un servidor de
          Debian.

     7.   Començar automàticament la descàrrega/instal·lació/configuració
          del sistema de treball mínim en Secció 7.8, ```Instal·lar el
          sistema base'''

     8.   Arrencar amb el vostre nou sistema base i realitzar alguns
          treballs adicionals de configuració, en Capítol 8, `Arrencant en
          el vostre nou sistema Debian'.

     9.   Instal·lar el programari addicional en Secció 8.12, `Instal·lació
          de paquets: simple o avançada'.  Useu el programa `tasksel' per a
          instal·lar grups de paquets a l'ordinador en forma de "tasques",
          `dselect' els selecciona individualment des d'una llarga llista o
          `apt-get' per a instal·lar-los individualment si sabeu el nom del
          paquet.

     Quan ja tingueu el vostre sistema instal·lat, podreu llegir Capítol 9,
     `Primeres passes i des d'on començar'.  Aquest capítol explica on
     buscar per trobar més informació a sobre de Unix i Debian, i com
     reemplaçar el vostre nucli.  Si desitgeu crear el vostre propi
     mecanisme d'instal·lació, hauríeu de llegir Capítol 10, `Informació
     técnica sobre els disquests d'arrencada'.

     Per a finalitzar, la informació sobre aquest document i com contribuir
     a fer-lo més accessible en Capítol 12, `Administratiu'.


1.8. Aquest document conté errades conegudes
--------------------------------------------

     Aquest document està encara en forma d'esborrany.  Se sap que és
     incomplet i segurament conté errades, problemes gramaticals i
     d'altres.  Si observeu les paraules "FIXME" (AJUDA) o "TODO", podeu
     estar segurs que sabem que aquesta secció és incompleta.  Com sempre,
     _requereix de crítiques_ (el comprador hauría d'anar amb cura).
     Qualsevol ajuda, suggerència i especialment, informació addicional,
     serà benvinguda.

     Les versions en procés d'aquest document es poden trobar a
     http://www.debian.org/releases/woody/powerpc/install.  Allí hi
     trobareu una llista de les diferents arquitectures i llenguatges per a
     les que aquest document està disponible.

     La font també està a disponibilitat pública; busqueu més informació
     referent a com contribuir-hi en Capítol 12, `Administratiu'.  Agrairem
     suggerències, comentaris, informació addicional i avisos d'errors
     (bugs) (utilitzeu el paquet `boot-floppies', però primer assegureu-vos
     que no s'hagi avisat ja de l'error).


1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari
-------------------------------------------------------

     Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb
     la majoria del programari comercial --- normalment diuen que només
     podeu utilitzar una còpia del programari en un únic ordinador.  La
     llicència del sistema Debian GNU/Linux no és del tot així.  Us animem
     a posar una còpia de Debian GNU/Linux en cada ordinador de la vostra
     escola o lloc de treball.  Deixeu el vostre medi d'instal·lació als
     vostres amics i ajudeu-los amb la instal·lació als seus ordinadors!
     Podeu fer centenars de còpies i _vendre-les_ --- encara que amb unes
     poques restriccions.  La vostra llibertat per instal·lar i utilitzar
     el sistema ve donada directament des de Debian al basar-se en
     _programari lliure_.

     Anomenar-se programari "lliure" no significa que el programari no
     tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest
     programari hagin de ser distribuïts gratuïtament.  Programari lliure,
     en part, vol dir que les llicències dels programes individuals no
     requereixen que pagueu pel privilegi de distribuir o utilitzar-los.
     El programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot
     ampliar, adaptar i modificar, sinó que també en pot distribuir el
     resultant d'aquests canvis.[1]

     Alguns dels programes del sistema estan sota la llicència de _GNU_
     _Llicència Pública General (General Public License)_, sovint anomenada
     simplement "la GPL".  La GPL requereix que deixeu el _codi font_ dels
     programes sempre disponible quan distribuïu una còpia binària del
     programa; amb aquesta condició de la llicència s'assegura que
     qualsevol usuari pugui modificar el programari.  Degut a aquesta
     condició, el codi font de tots aquests programes estarà disponible al
     sistema Debian.[2]

     Hi ha algunes formes més de declaracions de copyright i de llicències
     de programari utilitzades en els programes de Debian.  Podeu trobar
     els copyrights i les llicències per a cada paquet instal·lat en el
     vostre sistema mirant el fitxer
     `/usr/share/doc/<nom_del_paquet>/copyright' un cop el tingueu
     instal·lat.

     Per més informació sobre les llicències i com es decideix a Debian si
     un programari compleix les característiques per ser inclós en una
     distribució oficial, mireu els Principis del programari lliure de
     Debian (http://www.debian.org/social_contract#guidelines).

     El punt legal més important és que aquest programari _no té
     garanties_.  Els programadors que han creat aquest programari ho fan
     per beneficiar a la comunitat.  No és tenen garanties en vers d'un ús
     concret del programari.  D'altra banda, com que el programari és
     lliure, vosaltres teniu la possibilitat de modificar aquest programari
     per adecuar-lo a les vostres necessitats --- i disfrutar dels
     beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari
     a la seva manera.

[1]  Observeu que el projecte Debian, com a concessió pragmàtica cap els
     seus usuaris, comporta que alguns paquets disponibles no compleixin
     els nostres criteris per a ser considerats lliures.  Aquests paquets
     no són part de la distribució oficial, tanmateix, es troben
     disponibles des de `contrib' o `non-free' a la zona de rèpliques de
     Debian o en la tercera part dels CD-ROM; mireu les Debian FAQ
     (http://www.debian.org/doc/FAQ/), sota de "The Debian FTP archives"
     (Els arxius FTP de Debian), per a més informació sobre la disposició i
     el contingut dels arxius.

[2]  Per més informació de com trobar, desempaquetar i construir binaris
     des dels paquets font de Debian, mireu les Debian FAQ
     (http://www.debian.org/doc/FAQ/), sobre "Basics of the Debian Package
     Management System" (Informació bàsica sobre el sistema Debian de
     gestió de paquets).


-------------------------------------------------------------------------------


2. Requeriments del sistema
---------------------------

     Aquesta secció conté informació sobre el maquinari que necessiteu per
     a començar amb Debian.  També trobareu enllaços amb més informació a
     sobre del maquinari suportat per GNU/Linux.


2.1. Maquinari suportat
-----------------------

     Debian no imposa requeriments de maquinari més enllà que els del
     mateix nucli Linux i el conjunt d'eines de GNU.  En tot cas, qualsevol
     arquitectura o plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la
     libc, el `gcc', etc.  i que tingui un port de Debian, podrà executar
     Debian.  Si us plau aneu a les pàgines dels ports en
     http://www.debian.org/ports/powerpc/ per a més detalls de
     l'arquitectura powerpc i de com ha estat testada amb Debian.

     Més que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari
     suportades per PowerPC, aquesta secció contindrà informació general i
     referències d'on trobar informació addicional.

2.1.1. Arquitectures suportades
-------------------------------

     Debian 3.0 suporta les once principals arquitectures i diverses
     variacions de cada arquitectura conegudes com a "sabors".

          Arquitectura         | Nomenclatura de Debian / Sabor
          ---------------------+--------------------------------
          Intel basats en x86  | i386
                               |   - vanilla
                               |   - idepci
                               |   - compact
                               |   - bf2.4 (experimental)
                               |
          Motorola 680x0:      | m68k
            - Atari            |   - atari
            - Amiga            |   - amiga
            - 68k Macintosh    |   - mac
            - VME              |   - bvme6000
                               |   - mvme147
                               |   - mvme16x
                               |
          DEC Alpha            | alpha
                               |   - generic
                               |   - jensen
                               |   - nautilus
                               |
          Sun SPARC            | sparc
                               |   - sun4cdm
                               |   - sun4u
                               |
          ARM i StrongARM      | arm
                               |   - netwinder
                               |   - riscpc
                               |   - shark
                               |   - lart
                               |
          IBM/Motorola PowerPC | powerpc
            - CHRP             |   - chrp
            - PowerMac         |   - powermac, new-powermac
            - PReP             |   - prep
            - APUS             |   - apus
                               |
          HP PA-RISC           | hppa
            - PA-RISC 1.1      |   - 32
            - PA-RISC 2.0      |   - 64
                               |
          Intel basats en ia64 | ia64
                               |
          MIPS (big endian)    | mips
            - SGI Indy/I2      |  - r4k-ip22
                               |
          MIPS (little endian) | mipsel
            - DEC Decstation   |  - r4k-kn04
                               |  - r3k-kn02
                               |
          IBM S/390            | s390
                               |  - tape
                               |  - vmrdr
                               |
          ---------------------+----------------------------

     Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura
     _powerpc_.  Per a veure la informació de qualsevol de les altres
     arquitectures suportades per Debian mireu les pàgines de Debian-Ports
     (http://www.debian.org/ports/) (Pàgines específiques de les
     arquitectures).

2.1.2. Suport CPU, plaques base i vídeo
---------------------------------------

     Aquests són els quatre principals sabors de _powerpc_ suportats:
     màquines PMac (Power-Macintosh) PReP, Apus, i CHRP.  Ports a d'altres
     arquitectures _powerpc_, com el de l'arquitectura Be-Box i MBX, estan
     en camí però encara no estan suportades per Debian.  També hi haurà
     una migració als 64 bits (Power3) en el futur.

     Apple (i haviat d'altres fabricants - Power Computing, per exemple)
     faran una sèrie d'ordinadors Macintosh basats en el processador
     PowerPC.  Tenim el propòsit de suportar aquesta arquitectura que
     estarà dins de la categoria de NuBus, OldWorld PCI i NewWorld.

     Els ordinadors Macintosh que usen les sèries de processadors 680x0 no
     estan en la familia PowerPC, sinó que són màquines m68k.  Aquests
     models començen per "Mac II" o tenen un número de model de tres dígits
     com Centris 650 o Quadra 950.  Els models PowerPC d'Apple anteriors
     als iMac tenen quatre dígits.

     Els sistemes NuBus actualment no estan suportats per Debian/powerpc.
     El nucli monolític de l'arquitectura Linux/PPC no té suport per a
     aquestes màquines; es necessari usar un micronucli, el MkLinux Mach,
     del qual Debian encara no té suport.  Aquests inclouen el següents:

        * Power Macintosh 6100, 7100, 8100

        * Performa 5200, 6200, 6300

        * Powerbook 1400, 2300, and 5300

        * Workgroup Server 6150, 8150, 9150

     Hi ha disponible un nucli Linux i suport limitat per a aquestes
     màquines en http://nubus-pmac.sourceforge.net/.

     Els sistemes OldWorld serien moltes màquines Power Macintosh amb
     disquetera i bus PCI.  Molts 603, 603e, 604 i 604e basats en Power
     Macintosh són màquines OldWorld.  Els sistemes de color beige G3 també
     són OldWorld.

     Així doncs els anomenats PowerMac NewWorld són qualsevol PowerMac amb
     una carcasa de plàstic colorejada.  Això inclou tots els iMac, iBook,
     sistemes G4, sistemes de color blau G3 i molts PowerBook fabricats
     després de 1999.  També es conneix que els PowerMac NewWorld usen el
     sistema de "ROM en RAM" per a MacOS i que aquests foren fabricats des
     del 1998 en endavant.

     Els sistemes Macintosh recentment introduïts tenen un maquinari el
     qual està més suportat pels nuclis 2.4 de Linux.  Per a algun, el
     nucli 2.2 no funcionarà.  El sabor new-powermac, que usa el nucli 2.4,
     per a mantindre suport per a aquest maquinari.  El sabor new-powermac
     també pot instal·lar-se en altres màquines OldWorld i NewWorld.  Les
     noves màquines powermac per a les que es recomana extremadament estan
     assenyalades amb un asterisc.

     Les especificacions per al maquinari d'Apple estan disponibles en
     AppleSpec (http://www.info.apple.com/support/applespec.html).

          Nom/Número del model                              Arquitectura
          ----------------------------------------------    ---------------
          
          Apple
          iMac Bondi Blue, 5 Flavors, Slot Loading        powermac-NewWorld
          iMac Summer 2000, Early 2001                    powermac-NewWorld
          * iBook, iBook SE, iBook Dual USB               powermac-NewWorld
          * iBook2                                        powermac-NewWorld
          Power Macintosh Blue and White (B&W) G3         powermac-NewWorld
          * Power Macintosh G4 PCI, AGP, Cube             powermac-NewWorld
          * Power Macintosh G4 Gigabit Ethernet           powermac-NewWorld
          * Power Macintosh G4 Digital Audio, Quicksilver powermac-NewWorld
          PowerBook G3 FireWire Pismo (2000)              powermac-NewWorld
          PowerBook G3 Lombard (1999)                     powermac-NewWorld
          * PowerBook G4 Titanium                         powermac-NewWorld
          
          Performa 4400, 54xx, 5500                       powermac-OldWorld
          Performa 6360, 6400, 6500                       powermac-OldWorld
          Power Macintosh 4400, 5400                      powermac-OldWorld
          Power Macintosh 7200, 7300, 7500, 7600          powermac-OldWorld
          Power Macintosh 8200, 8500, 8600                powermac-OldWorld
          Power Macintosh 9500, 9600                      powermac-OldWorld
          Power Macintosh (Beige) G3 Minitower            powermac-OldWorld
          Power Macintosh (Beige) Desktop, All-in-One     powermac-OldWorld
          PowerBook 2400, 3400, 3500                      powermac-OldWorld
          PowerBook G3 Wallstreet (1998)                  powermac-OldWorld
          Twentieth Anniversary Macintosh                 powermac-OldWorld
          Workgroup Server 7250, 7350, 8550, 9650, G3     powermac-OldWorld
          
          Power Computing
          PowerBase, PowerTower / Pro, PowerWave          powermac-OldWorld
          PowerCenter / Pro, PowerCurve                   powermac-OldWorld
          
          UMAX
          C500, C600, J700, S900                          powermac-OldWorld
          
          APS
          APS Tech M*Power 604e/2000                      powermac-OldWorld
          
          Motorola
          Starmax 3000, 4000, 5000, 5500                  powermac-OldWorld
          Firepower, PowerStack Series E, PowerStack II   prep
          MPC 7xx, 8xx                                    prep
          MTX, MTX+                                       prep
          MVME2300(SC)/24xx/26xx/27xx/36xx/46xx           prep
          MCP(N)750                                       prep
          
          IBM RS/6000
          40P, 43P                                        prep
          Power 830/850/860 (6070, 6050)                  prep
          6030, 7025, 7043                                prep
          p640                                            prep
          B50, 43P-150                                    chrp
          
          Amiga Power-UP Systems (APUS)
          A1200, A3000, A4000                             apus

2.1.2.1. Targetes gràfiques
---------------------------

     El suport Debian per a interfícies gràfiques serà determinat pel
     suport trobat en el conjunt del sistema X11 en les XFree86.  Les noves
     ranures d'espansió (slots) de vídeo AGP actualment són una modificació
     de l'especificació PCI i moltes targetes AGP funcionen sota XFree86.
     Detalls sobre els busos gràfics suportats, targetes, monitors i
     punters podeu trovar-los en http://www.xfree86.org/.  Debian 3.0 ve
     amb la revisió X11 4.1.0.

2.1.3. Múltiples processadors
-----------------------------

     El suport multiprocessador (multi-processor) --- també anomenat
     "multiprocessament simètric" (symmetric multi-processing) o SMP ---
     està suportat per aquesta arquitectura.  De tota manera l'estàndard
     Debian 3.0 de la imatge del nucli no suporta SMP.  Això no hauria
     d'impedir la instal·lació, donat que aquest estàndard, sense SMP
     hauria de poder arrencar aquests sistemes; el nucli simplement sols
     usarà la primera CPU.

     Per a aprofitar l'avantatge dels múltiples processadors, tindreu que
     substituir el nucli estàndard de Debian.  Podeu trobar una discussió
     de com fer això en; Secció 9.5, `Compilació d'un nou nucli'.  En
     aquest moment (versió del nucli 2.2.20) la manera d'habilitar el SMP
     és seleccionant "symmetric multi-processing" (multiprocessament
     simètric) en la secció "General" de la configuració del nucli.


2.2. Medi d'instal·lació
------------------------

     En molts casos, tindreu que fer la primera arrencada des de disquets,
     usant el disquet de rescat.  Generalment, tot el que necessitareu serà
     una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density
     1440 k).  Els suport per a disquets en CHRP actualment no funciona.

     La instal·lació des de CD-ROM està suportada per algunes
     arquitectures.  En màquines amb suport d'arrencada des de CD-ROM,
     hauríeu de ser capaços de fer una completa floppy-less instal·lació.
     Fins i tot si el vostre sistema no suporta l'arrencada des de CD-ROM,
     podreu usar-los conjuntament amb d'altres tècniques per a instal·lar
     el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arrencada amb un
     altre mètode; feu un cop d'ull a Secció 5.2, `Arrencant des d'un
     CD-ROM'.

     Instal·lar des de discs locals es una altra opció per a moltes
     arquitectures.

     També podeu _iniciar l'arrencada_ del vostre sistema sobre la xarxa.
     Instal·lar sense disc, iniciant l'arrencada des de la xarxa i muntant
     mitjançant NFS tots els sistemes de fitxers locals, és l'altre opció
     -- probablement necessitareu un mínim de 16MB de RAM per a aquesta
     opció.  Després de que el nucli del sistema operatiu estigui
     instal·lat, podreu instal·lar la resta del vostre sistema mitjançant
     qualsevol altre connexió a la xarxa (incloënt-hi PPP després
     d'instal·lar el sistema base), via FTP, HTTP o NFS.

2.2.1. Sistemes d'emmagatzemament suportats
-------------------------------------------

     Els discs d'arrencada Debian contenen un nucli construit per a
     maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar.
     Desafortunadament, això fa al nucli més gran, amb una gran quantitat
     de controladors que mai seran usats per la vostra màquina (doneu un
     cop d'ull a Secció 9.5, `Compilació d'un nou nucli' per a saber com
     construir el vostre propi nucli).  Tot i així, és desitjable suportar
     el més ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que
     podreu instal·lar en la major diversitat de maquinari possible.

     Qualsevol sistema d'emmagatzemament suportat pel nucli Linux també
     està suportat pel sistema d'arrencada.  Noteu que l'actual nucli Linux
     no suporta disquets en tots els sistemes CHRP.


2.3. Requeriments de memòria i d'espai en disc
----------------------------------------------

     Com a mínim haureu de tindre 16MB de memòria i 110MB d'espai al disc
     dur.  Per a un sistema mínim basat en consola (tots els paquets
     estàndard), es requeriran 250MB.  Si voleu instal·lar una quantitat
     raonable de programari, incloënt-hi el sistema X Window i alguns
     programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 400MB com a
     mínim.  Per a una instal·lació més o menys completa, necessitareu al
     voltant dels 800MB.  Per a instal·lar _tot_ el disponible en Debian,
     probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB.  Actualment
     instal·lar-ho tot no té sentit, donat que molts paquets tenen
     conflictes amb d'altres.


2.4. Maquinari de connectivitat a la xarxa
------------------------------------------

     Qualsevol targeta d'interfície per a xarxa (NIC) suportada pel nucli
     Linux també ho està pels disquets d'arrencada.  Pot ser necessitareu
     carregar el vostre controlador com a mòdul.


2.5. Perifèrics i demés maquinari
---------------------------------

     Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com ara
     ratolins, impresores, escàners, dispositius PCMCIA i USB.  Tot i això,
     molts d'aquests dispositius no són requerits per a instal·lar el
     sistema.  Aquesta secció conté informació a sobre dels perifèrics
     específics _no_ suportats pel sistema d'instal·lació, encara que poden
     estar suportats per Linux.


2.6. Adquirint maquinari específic per a GNU/Linux
--------------------------------------------------

     Ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o
     alguna altra distribució de GNU/Linux preinstal·lada.  Potser tindreu
     que pagar més per aquest privilegi, però el fer-ho així us assegurarà
     que aquest maquinari està completament suportat per GNU/Linux.

     Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com sinó o fins i
     tot un sistema usat, és important comprovar que el seu maquinari està
     suportat pel nucli Linux.  Cerqueu el vostre maquinari en la llista de
     components citada anteriorment.  Feu saber al vostre venedor que esteu
     comprant per a un sistema Linux.  Doneu suport als venedors que es
     mostrin amables amb el maquinari Linux.

2.6.1. Eviteu maquinari tancat o propietari
-------------------------------------------

     Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure
     controladors pel seu maquinari.  D'altres no permeten l'acces a la
     documentació sense un acord de no divulgació que eviti que alliverem
     el codi font en Linux.

     Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentació d'aquests
     dispositius, simplement no funcionaran sota Linux.  Podeu ajudar
     demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la
     documentació.  Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests
     s'adonaran de que la comunitat del programari lliure és un mercat
     important.


-------------------------------------------------------------------------------


3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux
--------------------------------------


3.1. Un cop d'ull al procés d'instal·lació
------------------------------------------

     Aquí revisareu les passes que seguireu durant el procés
     d'instal·lació.

     1.   Crear espai particionable per a Debian al vostre disc dur

     2.   Localitzar i/o descarregar el nucli (kernel) i controlador
          (driver) (excepte usuaris amb CD de Debian)

     3.   Escollir un joc de floppies d'arrencada o reemplaçar els fitxers
          d'arrencada (excepte molts dels usuaris dels CD de Debian que
          podran arrencar des dels mateixos)

     4.   Arrencar el sistema d'instal·lació

     5.   Configurar el teclat

     6.   Crear i muntar les particions de Debian

     7.   Punt en la instal·lació en el que localitzareu el nucli i
          controladors

     8.   Seleccionar els controladors dels perifèrics que carregareu

     9.   Configurar la interfície de xarxa

     10.  Inicialitzar la descàrrega/instal·lació/configuració automàtica
          del sistema base

     11.  Configurar Linux o l'arrencada de múltiples sistemes

     12.  Arrencar el nou sistema instal·lat i fer algunes configuracions
          finals

     13.  Instal·lar tasques i paquets addicionals, al vostre gust


3.2. Còpies de seguretat de les vostres dades!
----------------------------------------------

     Abans de començar, cal fer còpies de seguretat de cada fitxer que hi
     ha a l'ordinador.  Si aquesta és la primera vegada que un sistema
     operatiu és instal·lat al vostre ordinador, es força probable que
     tingueu que reparticionar el vostre disc dur per a fer lloc per a
     Debian GNU/Linux.  Cada vegada que particioneu el vostre disc, hauríeu
     de comptar amb la possible pèrdua de tot el contingut del mateix, no
     importa el programa que useu per a fer-ho.  Els programes utilitzats
     en la instal·lació són força segurs i molts d'ells s'han utilitzat
     durant anys; tot i això, un moviment en fals pot costar molt car.  Tot
     i haver fet còpies de seguretat cal anar en compte i pensar les
     respostes i accions que es duen a terme.  Dos minuts pensant poden
     salvar d'hores de treball innecessari.

     Si esteu creant un sistema multi-arrencada, cal estar segur de tindre
     a mà els mitjans de distribució de tots els altres sistemes operatius
     presents a la màquina.  Especialment si es reparticiona el disc des
     d'on arrenca l'ordinador, llavors es possible que hagueu de
     reinstal·lar el carregador d'arrencada (boot loader) del sistema
     operatiu o en alguns casos el mateix sistema operatiu i tots els
     fitxers de les particions afectades.


3.3. Informació que necessitareu
--------------------------------

3.3.1. Documentació
-------------------

     _Manual d'Instal·lació:_
     install.ca.txt
     install.ca.html
     install.ca.pdf
          Aquest és el fitxer que esteu llegint ara mateix; en format
          ASCII, HTML o PDF.

     Tutorial de dselect (dselect-beginner.ca.html)
          Tutorial per a usar el programa `dselect'.  Aquest és un dels
          paquets bàsics afegits al vostre sistema una vegada la
          instal·lació bàsica s'ha completat.

     _Pàgines man del programa de particionat:_
     cfdisk.txt
     mac-fdisk.txt
          Pàgines de manual pel programari de particionat usat durant el
          procés d'instal·lació.

     .../current/md5sum.txt (../../md5sum.txt)
          Llista MD5 de les comprovacions dels fitxers binaris.  Si teniu
          el programa `md5sum', podreu assegurar-vos de que els fitxers no
          estan corruptes executant `md5sum -v -c md5sum.txt'.

3.3.2. Cercant els recursos d'informació del maquinari
------------------------------------------------------

     Es pot recollir informació del maquinari des de:

        * Els manual que acompanyan a cadascuna de les peces del maquinari.

        * Les pantalles de configuració del BIOS del vostre ordinador.
          Podreu veure aquestes pantalles quan engegueu el vostre ordinador
          prement una combinació de tecles.  Perr a la combinació comproveu
          el vostre manual.  En qualsevols cas, aquesta sol ser la tecla
          "Esc".

        * Les caixes i envoltoris per a cada peça del maquinari.

        * Els comandaments del sistema o utilitats d'lalgun altre sistema
          operatiu, inclos el gestor de fitxers.  Aquesta font és
          especialment útil per a informació a sobre de la memòria RAM i el
          disc dur.

        * L'administrador del vostre sistema o proveidor de serveis
          d'Internet.  Aquesta font pot dir-vos quins paràmetres
          necessitareu per a la vostra xarxa i correu.

                 -Informació del maquinari necessaria per a instal·lar-
          +-------------------------------------------------------------------+
          |Maquinari|          Informació que podríeu necessitar              |
          |----------+--------------------------------------------------------|
          |          |  * Quants en teniu.                                    |
          |          |  * El seu ordre en el sistema.                         |
          |Discs     |  * Si són IDE o scsi (en molts ordinadors són IDE).    |
          |durs      |  * Espai lliure disponible.                            |
          |          |  * Particions.                                         |
          |          |  * Particions amb un altre sistema operatiu instal·lat.|
          |----------+--------------------------------------------------------|
          |          |  * Model i fabricant.                                  |
          |          |  * Resolucions suportades.                             |
          |Monitor   |  * Tasa de refresc horitzontal.                        |
          |          |  * Tasa de refresc  vertical.                          |
          |          |  * Profunditat del color suportada (número de colors). |
          |          |  * Grandària de la pantalla.                           |
          |----------+--------------------------------------------------------|
          |          |  * Tipus: sèrie, PS o USB.                             |
          |Ratolí    |  * Port.                                               |
          |          |  * Fabricant.                                          |
          |          |  * Número de botons.                                   |
          |----------+--------------------------------------------------------|
          |Xarxa     |  * Model i fabricant.                                  |
          |          |  * Tipus d'adaptador.                                  |
          |----------+--------------------------------------------------------|
          |Impressora|  * Model i fabricant.                                  |
          |          |  * Resolucions d'impressió suportades.                 |
          |----------+--------------------------------------------------------|
          |          |  * Model and fabricant.                                |
          |Targeta   |  * RAM de vídeo disponible.                            |
          |gràfica   |  * Resolucions i profunditat del color suportada (això |
          |          |    haurà de ser contrastat amb els valors del monitor).|
          --------------------------------------------------------------------+

3.3.3. Compatibilitat del maquinari
-----------------------------------

     La majoria de productes de marca funcionen sense problema sota Linux.
     Encara més, el maquinari per a Linux és millorat dia a dia.  Tot i que
     Linux encara no suporta tants tipus diferents de maquinari com alguns
     altres sistemes operatius.

     Podreu comprovar la compatibilitat del maquinari en:

        * Comprovar el lloc web dels fabricants per a nous controladors.

        * Mirant en llocs web o manuals per a informavió a sobre de la
          emulació.  Es coneixen alguns petits emmascaremnts amb que de
          vegades poden usar-se els controladors o per a confirgurar-los de
          maneres conegudes.

        * Comproveu la llista del maquinari compatible amb Linux en el lloc
          del web dedicat a la vostra arquitectura.

        * Cerqueu per la Internet les experiències d'altres usuaris.

3.3.4. Configuracions de la xarxa
---------------------------------

     Si el vostre ordinador està connectat a una xarxa durant les 24 hores
     del dia (p.e.  una connexió per Ethernet o equivalent - no una
     connexió per PPP), hauríeu de demanar a l'administrador de la vostra
     xarxa la següent informació.  Encara que, si el vostre administrador
     diu que hi ha disponible un servidor DHCP i que és el procediment
     recomanat, llabors no necessitareu aquesta informació donat que el
     servidor DHCP us la proveirà directament cap al vostre ordinador
     durant el procés de la instal·lació.

        * El nom de la màquina - "hostname" - (podria ser que puguéssiu
          posar el que vulgueu).

        * El nom del domini.

        * L'adreça IP de l'ordinador.

        * L'adreça IP de la vostra xarxa.

        * La màscara de xarxa (netmask) que heu d'usar.

        * L'adreça de difusió (broadcast) que heu d'usar en la vostra
          xarxa.

        * L'adreça IP de la passarel·la (gateway) per defecte que hauríeu
          d'utilitzar, si la vostra xarxa _té_ una passarel·la.

        * L'ordinador de la vostra xarxa que haureu d'utilitzar com a
          servidor DNS (Servei de Noms de Domini - "Domain Name Service").

        * Si us connecteu a la xarxa utilitzant Ethernet.

        * Si la vostra interfície Ethernet és una targeta PCMCIA; si és
          així, el tipus de controlador PCMCIA que teniu.

     Si la única connexió del vostre ordinador a una xarxa és a través
     d'una línia en sèrie, utilitzant PPP o una connexió de marcatge
     directe (dialup connection) o equivalent no podreu habilitar la
     instal·lació del sistema base a través de la xarxa.  Per a instal·lar
     el sistema en aquests casos podreu usar un CD, precarregar els paquets
     base en una partició de disc dur existent o preparar uns disquets que
     continguin el sistema base.  Mireu més avall en Secció 8.9,
     `Configuració d'una connexió PPP' per a informació de la configuració
     PPP sota Debian una vegada el sistema hagi estat instal·lat.


3.4. Planificant l'us del sistema
---------------------------------

     És molt important que decidiu el tipus de màquina que creareu.  Això
     determinarà els requeriments d'espai en disc del vostre sistema
     Debian.


3.5. Requeriments de mínims de maquinari
----------------------------------------

     Una vegada hagueu aconseguit la informació sobre el vostre maquinari,
     comproveu que aquest us permetrà fer el tipus d'instal·lació que
     desitgeu.

     Depenent de les vostres necessitats, podríeu probar amb menys
     maquinari del que és recomenat en el llistat de la següent taula.
     Però la majoria dels usuaris veuen frustrats els seus intents si
     ignoren aquests suggeriments.  Qualsevol PowerPC, sigui OldWorld o
     NewWorld pot servir com a un sistema d'escriptori.  Per a servidors,
     es recomana una màquina amb un mínim de 132 Mhz.

                   Requeriments mínims de maquinari en el sistema
                +--------------------------------------------------+
                |Tipus d'instal·lació|      RAM     | Disc dur     |
                |--------------------+--------------+--------------|
                |Sense escriptori    |  16 megabytes| 450 megabytes|
                |--------------------+--------------+--------------|
                |Amb escriptori      |  64 megabytes|   1 gigabyte |
                |--------------------+--------------+--------------|
                |Servidor            | 128 megabytes|   4 gigabytes|
                +--------------------------------------------------+

     Aquestes són unes quantes de les configuracions comuns en sistemes
     Debian.  També podreu fer-vos amb una idea de l'espai al disc que
     usareu per als diferents conjunts de programes referint-vos a Secció
     11.4, `Espai en disc necessari segons les tasques'.

     Servidor estàndard
          Aquest és un petit perfil de servidor, útil per a un servidor
          despullat sense gaires luxos pes a l'interpret d'ordres dels
          usuaris.  Això inclou un servidor, un servidor web, DNS, NIS i
          POP.  Per a això amb 50MB d'espai al disc n'hi haurà prou, tot i
          que llabors haureu de comptar amb l'espai addicional per a les
          dades que servireu.

     De connexió a la Internet
          Un escriptori estàndard, incloguent el sistema X Window System,
          aplicacions gràfiques, so, editors, etc.  Tot plegat significaria
          al vontant d'uns 500MB.

     Treball en consola
          Una màquina d'usuari més lleugera, sense el sistema X window o
          les aplicacions de X.  Posiblement adequat per a portàtils o
          ordinadors mòbils.  La mida seria d'uns 140MB.

     Desenvolupament
          Una configuració de sobretaula amb tots els paquets pel
          desenvolupament, com serien el Perl, C, C++, etc.  Necessitareu
          uns 475MB.  Assumint que afegireu X11 i alguns paquets
          addicionals per a d'altres usos, hauríeu de preveure al voltant
          d'uns 800MB per a aquest tipus de màquina.

     Recordeu que aquestes mides no inclouen els altres materials que s'hi
     poden trobar habitualment, com són els fitxers d'usuari, correu i
     dades.  És millor ser generós quan és considera l'espai per als
     vostres fitxers i dades.  El més notable seria la partició `/var' que
     conté una part de la informació d'estat.  Els fitxers `dpkg' (amb la
     informació dels paquets instal·lats) poden consumir fàcilment uns
     20MB; amb una bitàcola i la resta, hauríeu d'assignar a `/var' un
     espai de com a mínim 50MB.


3.6. Preparticionant per a l'arrencada múltiple de sistemes
-----------------------------------------------------------

     El particionament del vostre disc dur simplement és refereix a l'acte
     de dividir el vostre disc en seccions.  Cada secció és independent de
     les altres.  Això és l'equivalent a col·locar parets en una casa; de
     manera que si afegiu el mobiliari a una habitació aquest no afectarà a
     una altra habitació.

     Si ja teniu un sistema operatiu en el vostre sistema i voleu
     posicionar Linux al mateix disc, necessitareu particionar el disc.
     Debian requereix que aquestes particions de disc siguin pròpies.  No
     podeu instalar-lo en unes particions Windows o MacOS.  Es poden
     compartir particions amb d'altres sistemes Linux, però això no es
     tractarà aquí.  Com a mínim necessitareu una partició dedicada
     exclusivament a la partició arrel de Debian.

     Sinó podeu trobar informació a sobre de la vostra partició actual
     usant una utilitat de particionament per al vostre sistema operatiu
     actual , com ara Drive Setup, HD Toolkit o MacTools .  Les utilitats
     de particionament sempre us mostraran un mode per a visualtzar-la
     sense haber de fer canvis en les particions.

     En general, canviar una partició amb un sistema de fitxers destruira
     totes les dades d'aquesta.  De manera que sempre haureu de fer còpies
     de seguretat abans d'executar qualsevol reparticionament.  Usant
     l'analogia de la casa, probablement desitgeu moure tot el mobiliari
     abans de moure una paret donat que correreu el risc de destruir-la.

     Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu
     dedicar un d'aquests discs completament a Debian.  Si fos aquest el
     cas no necessitaríeu particionar-lo abans d'arrencar el sistema
     d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament
     que pot realitzar perfectament aquesta feina.

     Si la vostra màquina sols té un disc dur i voleu reemplazar
     completament l'actual sistema operatiu amb Debian GNU/Linux, també us
     podeu esperar a particionar com a part del procés de la instal·lació
     (Capítol 6, `Particions en Debian'), després que hagueu arrencat el
     sistema d'instal·lació.  Tant mateix, això sols funcionarà si planejeu
     arrencar l'instal·lador del sistema des de floppies, CD-ROM o fitxers
     en una màquina connectada.  Tindre en compte: si arrenqueu amb fitxers
     des d'un disc dur i en acabat particioneu aquest mateix disc des del
     sistema d'instal·lació, esborrant els fitxers d'instal·lació, sempre
     fora millor que us esperessiu a tindre una instal·lació exitosa abans
     d'esborrar-los.  Tot i que si fos aquest el cas, sempre fora millor
     tindre un medi alternatiu per a reanimar la vostra màquina com ara un
     sistema d'instal·lació original com floppies o CD.

     Si la vostra màquina ja té múltiples particions i amb suficient espai
     esborrant i reemplaçant alguna d'aquestes particions, llavors també
     podeu esperar-vos i usar el programa de particionament de
     l'instal·lador de Debian.  Encara us hauríeu de llegir el material a
     continuació, donat a que poden haber-hi circumstàncies especials com
     l'ordre de les particions existents a dins del mapa de particions, el
     que podria fer que tinguessiu que particionar igualment abans
     d'instal·lar.

     En tots els altres casos necessitareu particionar el vostre disc dur
     per a començar la instal·lació creant espai per a Debian.  Si alguna
     de les particions estan ocupades per d'altres sistemes operatius,
     hauríeu de crear aquelles particions amb algun programa de
     particionament proveït pel sistema operatiu natiu.  Us recomanem que
     _no_ probeu a crear les particions Linux de Debian usant les utilitats
     d'un altre sistema operatiu.  En canvi, hauríeu de crear les
     particions amb el sitema operatiu natiu que desitgeu conservar.

     Si us esteu preparant per a instal·lar més d'un sistema operatiu en la
     mateixa màquina, primer haureu d'instal·lar qualsevol altre
     sistema(es) avans de procedir amb la instal·lació de Linux.  Les
     instal·lacions del Windows o qualsevol altre SO poden destruir la
     vostra habilitat per a arrencar Linux o persuadir-vos per a que
     reformategeu les particions no natives.

     També podeu prevenir-vos d'aquestes accions o evitar-les, però
     instal·lar primer el sistema natiu pot estalviar-vos maldecaps.

     El OpenFirmware s'aturarà automàticament a l'arrencar Debian GNU/Linux
     les particions Linux haurien d'apareixer abans de totes les altres al
     disc, especialment de les particons d'arrencada del MacOS.  Això
     s'hauria de tindre present en el moment de pre-particionar; _abans_
     hauríeu de crear una partició Linux com a punt d'anclatge per a tindre
     les altres particions d'arrencada en el disc.  (Les petites particions
     dedicades als controladors de disc Apple no són arrencables).  Podreu
     esborrar aquesta partició d'anclatge amb les utilitats de
     particionament de Linux, després, durant la instal·lació i
     reemplaçar-la per particions Linux.

     Si actualment teniu un disc dur amb una única partició (una
     configuració molt comú en ordinadors d'escriptori) i voleu poder
     arrencar indiferentment (multi-arrencada) el sistema operatiu natiu i
     Debian, necessitareu:

     1.   Còpia de seguretat de tot el contingut del vostre ordinador.

     2.   Arrencar des del sistema operatiu natiu el medi instal·lador, com
          seria un CD-ROM o floppies.  Quan arrenqueu des d'un CD en MacOS,
          premeu la tecla c durant l'arrencada per a forçar al CD a
          avindre's amb el sistema MacOS actiu.

     3.   Useu les utilitats de particionament natives per a crear la
          partició/ons del sistema natiu.  Useu qualsevol utilitat, deixeu
          alguna antiga partició buida o espai lliure en disc per a Debian
          GNU/Linux.

     4.   Instal·lar el sistema operatiu natiu en aquesta nova partició.

     5.   Arrencar en el sistema operatiu natiu per a verificar que tot
          està correcte i per a descarregar els fitxers per a arrencar
          l'instal·lador de Debian.

     6.   Arrencar l'instal·lador de Debian per a continuar la
          instal·lació.

3.6.1. Particionant en MacOS/OSX
--------------------------------

     L'aplicació `Drive Setup' de Apple pot trobar-se a la carpeta
     `Utilities' en el CD del MacOS.  No es pot usar cper a particions ja
     existents; donat que està limitada al particionament de tot el disc
     una sola vegada.  Les particions dels controladors no seran mostrades
     en el `Drive Setup'.

     Recordeu-vos de crear una partició de reserva per a GNU/Linux,
     preferiblement posicionada al principi del disc, tant i fa el tipus de
     partició que sigui, aquesta serà esborrada i substituida posteriorment
     durant la instal·lació de Debian GNU/Linux.

     Si teniu pensat d'instal·lar el MacOS 9 i OS X, fora millor que crear
     particions separades per a cadascun.  Si estiguessin instal·lats en la
     mateixa partició, hauríeu d'usar `Startup Disk' (i reiniciar) per a
     escollir entre els dos; la selecció no pot fer-se en temps
     d'arrencada.  Amb particions separades, quan premeu la tecla option
     tindreu una opció per a cadascun pel que també podreu instal·lar dues
     opcions separades en el menú d'arrencada del `yaboot'.  A més a més,
     Startup Disk desmarcarà totes les altres particions muntables, el qual
     pot afectar l'arrencada de GNU/Linux.  Les dues paricions per a OS 9 i
     OS X seran accessibles entre si des del sistema operatiu natiu.

     GNU/Linux no pot accedir a la informació en particions HFS+ (també
     anomenada com a MacOS Extended) o UFS.  El OS X requereix una
     d'aquests dos tipus per a la seva partició d'arrencada.  El MacOS 9
     pot instal·lar-se en una HFS (també anomenada com a MacOS Standard) o
     HFS+.  Pel que per a compartir informació entre els sistemes MacOS i
     GNU/Linux s'hauran d'usar particions HFS i MS-DOS FAT que estan
     suportades per tots dos.


3.7. Pre-instal·lació del maquinari i configuració del sistema operatiu
-----------------------------------------------------------------------

     Aquesta secció us portarà a través de la fase de configuració del
     maquinari que haureu de dur a terme, en cas de ser necessari, abans
     d'arrencar la instal·lació de Debian.  Generalment, això implica
     comprovar i possiblement canviar opcions del "microprogramari"
     (firmware) del vostre sistema.  El "microprogramari" és el programari
     propietari inclòs a l'interior del maquinari pel funcionament del
     mateix; el moment més crític en el que s'utilitza és durant el procés
     d'arrencada (després d'encendre l'ordinador).  Se sap que el maquinari
     també afecta a la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema
     pel que aquest també és important.

3.7.1. Invocant OpenFirmware
----------------------------

     Normalment no hi ha cap necessitat d'establir el BIOS (anomenat
     OpenFirmware) en sistemes PowerPC.  PReP i CHRP estan equipats amb
     OpenFirmware, però desafortunadament, el mode que usareu per a
     invocar-lo varia d'un fabricant a l'altre.  Tindreu que consultar la
     documentació que acompanyava a la vostra màquina.

     En els Macintoshes PowerPC, invoqueu al OpenFirmware amb
     _Command-option-O-F_ mentre l'ordinador arrenca.  Normalment mirarà si
     s'estan prement aquestes tecles després de sonar un campaneig, però el
     moment exacte varia en cada model.  Mireu
     http://www.netbsd.org/Ports/macppc/faq.html per a més informació.

     L'indicatiu de OpenFirmware es més o menys així:

          ok
          0 >

     Noteu que els models més antics de Macs PowerPC, la E/S per defecte i
     de vegades inpossible de canviar del OpenFirmware per a interactuar
     amb l'usuari són pel port sèrie (mòdem).  Si invoqueu el OpenFirmware
     en una d'aquestes màquines, sols veureu una pantalla negra.  En aquest
     cas, un programa executat en un altre ordinador, connectat pel port
     del mòdem, és necessari per a interactuar amb el OpenFirmware.

     El OpenFirmware de les maquines OldWorld Beige G3, de les versions
     2.0f1 i 2.4, està malament (no funciona correctament).  En aquestes
     màquines no podreu habilitar l'arrencada des del disc dur a menys que
     apedaceu el microprogramari (firmware).  Un pedaç per al
     microprogramari està inclos en la utilitat `System Disk' 2.3.1,
     disponible des de Apple en
     ftp://ftp.apple.com/developer/macosxserver/utilities/SystemDisk2.3.1.smi.bin.
     Després de desempaquetar la utilitat en MacOS i executar-la,
     seleccioneu el botó Save per a que el pedaç del microprogramari sigui
     instal·lat en la nvram.

3.7.2. Coses del maquinari (vigileu amb això)
---------------------------------------------

     Molta gent ha provat de fer funcionar la seva CPU de 90 MHz a 100 MHz,
     etc.  De vegades funciona, però és molt sensible a la temperatura i a
     d'altres factors i pot malmetre el vostre sistema.  Un dels autors
     d'aquest document va forçar (overclock) el seu sistema durant un any i
     aleshores aquest va començar a abortar el programa `gcc' amb un senyal
     inesperat mentre estava compilant el nucli del sistema.  Tornant a
     posar la velocitat de la CPU al seu valor original va solucionar el
     problema.

     El compilador `gcc' és sovint el primer en morir a causa de mòduls de
     memòria en mal estat (o d'altres problemes de maquinari que canvíen
     les dades de forma impredictible) donat que es creen estructures de
     dades enormes per les que aquest ha de travessar repetidament.  Un
     error en aquestes estructures de dades probocarà que s'executi una
     instrucció ilegal o que s'accedeixi a una adreça inexistent.  El
     simptoma d'això serà que el `gcc' morirà després d'una senyal d'error
     inesperada.


-------------------------------------------------------------------------------


4. Obtindre un medi del sistema d'instal·lació
----------------------------------------------


4.1. Un joc de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux
--------------------------------------------------

     És en gran messura, el mode més fàcil d'instal·lar Debian GNU/Linux,
     des d'un joc de CR-ROM oficials de Debian (mireu la pàgina de venedors
     de CD (http://www.debian.org/CD/vendors/)).  També podeu
     descarregar-vos les imatges dels CD-ROM des del servidor de Debian i
     fer-lo vosaltres mateixos si teniu una connexió de xarxa ràpida i una
     grabadora de CD.  Si teniu un joc de CD i podeu arrencar des dels CD
     en la vostra màquina, podeu saltar-vos la secció Secció 5.2,
     `Arrencant des d'un CD-ROM'; s'han abocat molts esforços per a
     assegurar-se de que tots els fitxers necessaris estiguin disponibles
     en el CD.

     Si per a l'arrencada inicial del sistema d'instal·lació la vostra
     màquina no té suport per a l'arrencada des de CD, però teniu el joc
     dels CD, podreu usar una alternativa estratègica ( com ara disquet,
     disc dur o arrencar en xarxa).  Els fitxers que necessitareu per a
     l'arrencada a través d'algun altre mitjà també estan en el CD; l'arxiu
     de Debian en la xarxa i la distribució de carpetes en el CD és
     idèntica.  Quan necessiteu la ruta cap a un fitxer de l'arxiu en
     concret durant l'arrencada, cerqueu aquests fitxers en els mateixos
     directoris i subdirectoris del vostre CD.

     Una vegada hagueu arrencat el sistema d'instal·lació, podreu habilitar
     la manera d'obtindre la resta dels fitxers necessaris des del CD.

     Sinó teniu un joc de CD, llavors necessitareu descarregar-vos els
     fitxers del sistema d'instal·lació i situar-los al vostre disc dur,
     disquets o en un ordinador connectat des del que puguin ser usats pel
     instal·lador durant l'arrencada.


4.2. Descarregant els fitxers des de rèpliques de Debian
--------------------------------------------------------

     Quan descarregueu els fitxers des d'una rèplica de Debian,
     assegureu-vos de descarregar-los en mode _binary_, no en mode text ni
     tampoc mode automàtic.  És important que reproduiu fidelment
     l'estructura de directoris de la rèplica per a crear una "sub-rèplica"
     local.  No serà realment necessari que feu això si useu disquets; però
     en farà més fàcil la localització quan els necessiteu.  Tindríeu que
     començar l'estructura del vostre directori local amb un primer
     directori anomenat `disks-powerpc', per exemple:

          current/<_subarquitectura_>/images-1.44/<_sabor_>/rescue.bin

     No teniu perque descarregar-vos tots els fitxers d'aquell directrori
     ni tampoc crear els que no necessiteu.  Sols anomeneu els directoris
     igual que en la rèplica i poseu els fitxers en els seus directoris
     corresponents.

     Si la vostra màquina està configurada per a descomprimir/decodificar
     fitxers en la descarrega, tindreu que desabilitar aquesta
     característica descarregant els fitxers del sistema d'instal·lació.
     Doncs ja seran descompimits al seu temps pel instal·lador.
     Descomprimir-los en el vostre sistema sols us farà perdre temps i
     espai, ja que els fitxers originals seran automàticament esborrats pel
     programa descompresor, donat que aquests no seran necessaris pel
     instal·lador.  També molts fitxers binaris com ara el `yaboot' seran
     interpretats com fitxers de text donat que no tenen cap extensió, a
     menys de que seleccioneu el mode de transferència binari.  Aquests
     fitxers serien _inusables_ si ho fessiu amb el mode de transferència
     en text.

4.2.1. Opcions d'instal·lació
-----------------------------

     Els fitxers que potser necessitareu estan dividits en tres categories:

     1.   Els fitxers necessaris per a arrencar el sistema d'instala·lació
          (p.e.  `rescue.bin', `linux.bin' i `root.bin')

     2.   Els fitxers als quals el sistema d'instal·lació necessitarà
          accedir per a instal·lar el nucli del sistema operatiu i els
          controladors dels perifèrics (per exemple, `rescue.bin' i
          `drivers.tgz')

     3.   Els fitxers d'instal·lació del sistema base (p.e.
          `basedebs.tar')

     Si teniu funcionant una connexió Ethernet en el vostre ordinador i la
     targeta Ethernet és una de les compilades a dins del nucli de la
     instal·lació, llavors sols necessitareu els fitxers d'arrencada del
     sistema d'instal·lació.  L'instal·lador serà capaç d'instal·lar el
     nucli i controladors de xarxa per a moltes de les targetes Ethernet
     més comuns.

     Si teniu una connexió Ethernet per a la qual l'instal·lador no tingui
     suport encastat, llavors potser necessiteu els fitxers d'arrencada del
     sistema d'instal·lació i el d'instal·lació del nucli i els dels
     controladors dels perifèrics.

     Si instal·leu sobre un sistema sense cap connexió de xarxa funcional o
     si la vostra connexió de xarxa és vía PPP (usant el mòdem) en comptes
     de Ethernet, llavors necessitareu obtindre tots tres tipus de fitxers
     abans de començar amb el procés d'instal·lació.

     Sinó n'esteu segurs dels fitxers que necessitareu, comenceu amb els
     fitxers d'instal·lació del sistema d'arrencada.  Si fallés el vostre
     primer intent de configurar la xarxa amb l'instal·lador, llavors podeu
     sortir, aconseguir els fitxers extra que necessiteu i tornar a
     realitzar la instal·lació des del principi.

     El fitxer d'instal·lació del sistema base `basedebs.tar' actualment
     ocupa uns 27M.  Si podeu usar un CD o configar la xarxa abans
     d'instal·lar el sistema base, donat a que és millor fer-ho així, no
     necessitareu aquest fitxer.  La seva localització en la xarxa està
     llistada en el apèndix ( 11.2.3.4, `Fitxers d'instal·lació del sistema
     base de Debian').

     Per a usar un sistema Debian per a ensamblar un `basedebs.tar' des de
     l'arxiu de Debian, primer instal·leu `debootstrap' (`apt-get install
     debootstrap').  Llavors useu el següent comandament:

          debootstrap binary-basedebs SUITE=woody VERSION=3.0 \
            MIRROR="http://ftp.debian.org/debian" ARCHES="powerpc"

4.2.2. Escollint el joc d'instal·lació correcte
-----------------------------------------------

     Els fitxers d'instal·lació inclouen les imatges del nucli, les quals
     estan disponibles per a diverses "subarquitectures".  Cada
     subarquitectura suporta una diversitat de maquinari deferent.  Les
     subarquitectures disponibles per a PowerPC són:

     "powermac"
          Useu aquest nucli per a la majoria d'ordinadors Power Macintosh;
          el qual està basat en el nucli Linux versió 2.2.

     "new-powermac"
          Useu aquest nucli per als nous ordinadors Power Macintosh; el
          qual està basat en el nucli Linux versió 2.4.

     "apus"
          Useu aquest nucli per als sistemes de Amiga Power-UP (APUS); el
          qual està basat en el nucli Linux versió 2.2.

     "chrp"
          Useu aquest nucli per als ordinadors encastats CHRP; el qual està
          basat en el nucli Linux versió 2.2.

     "prep"
          Useu aquest nucli per als ordinadors Motorola i IBM RS/6000 PReP;
          el qual està basat en el nucli Linux versió 2.2.

     Els fitxers de configuració del nucli d'aquests sabors poden trobar-se
     en els seus respectius directoris amb el nom `config.gz'.

4.2.3. A on trobar els fitxers d'instal·lació
---------------------------------------------

     La localització en la xarxa dels fitxers d'instal·lació per a cada
     sabor powerpc està llistat en el Apèndix.  Aquests inclouen:

     .../current/apus/images-1.44/rescue.bin
     (../../apus/images-1.44/rescue.bin)
     .../current/chrp/images-1.44/rescue.bin
     (../../chrp/images-1.44/rescue.bin)
     .../current/new-powermac/images-2.88/rescue.bin
     (../../new-powermac/images-2.88/rescue.bin)
     .../current/powermac/images-1.44/rescue.bin
     (../../powermac/images-1.44/rescue.bin)
     .../current/prep/images-1.44/rescue.bin
     (../../prep/images-1.44/rescue.bin)
          imatge de rescat

     .../current/apus/images-1.44/root.bin
     (../../apus/images-1.44/root.bin)
     .../current/chrp/images-1.44/root.bin
     (../../chrp/images-1.44/root.bin)
     .../current/new-powermac/images-1.44/root.bin
     (../../new-powermac/images-1.44/root.bin)
     .../current/powermac/images-1.44/root.bin
     (../../powermac/images-1.44/root.bin)
     .../current/prep/images-1.44/root.bin
     (../../prep/images-1.44/root.bin)
          image(s) arrel o tarball

     11.2.3.2, `Fitxers del nucli Linux'
          binari del nucli

     11.2.3.3, `Fitxers dels controladors'
          imatges dels controladors o tarball

     11.2.3.4, `Fitxers d'instal·lació del sistema base de Debian'
          imatges del sistema base o tarball

     Totes dues imatges de disquet; la `boot-floppy-hfs' i la `rescue.bin'
     contenen un nucli Linux d'arrenacda comprimit.  El disquet
     `boot-floppy-hfs' és usat per a arrencar el sistema d'instal·lació,
     mentres que el `rescue.bin' serveix com a font per al nucli Linux quan
     aquest sigui instal·lat en la vostra màquina.  Un disquet `rescue.bin'
     no pot arrencar un PowerPC.  Una altra imatge del nucli descomprimida,
     simplemnent anomenada `linux.bin', és usada per a arrencar
     l'instal·lador des del disc dur o CD-ROM.  Això no és necessari per a
     arrencar l'instal·lador des de disquets.

     Retorneu a Secció 4.3, `Creant disquets a partir d'imatges de disc'
     per a informació important de com crear discs des de les imatges de
     disquet.

     La imatge del disquet arrel (root) conté una imatge del sistema de
     fitxers temporal que es carrega en memòria després que hagueu arrencat
     l'instal·lador.

     Els controladors dels perifèrics poden descarregar-se com a una sèrie
     d'matges de disquet o com a tarball (`drivers.tgz').  El sistema
     d'instal·lació necessitarà tindre accés al fitxer dels controladors
     durant la instal·lació.  Si teniu una partició de disc dur o esteu
     connectats a un ordinador accessible pel instal·lador (veieu a sota),
     seria més convenient usar el tarball.  Les imatges de disquet sols
     seran necessaries si instal·leu els controladors des de disquets.

     Quan descarregueu els fitxers també tindríeu que parar atenció al
     tipus de sistema de fitxers al qual els descarregueu, a menys que useu
     disquets pel nucli i controladors.  L'instal·lador pot llegir imatges
     des de moltes classes de sistemes de fitxers, incloënt les FAT, HFS,
     ext2fs i Minix.  Quan descarregueu els fitxers a un sistema de fitxers
     *nix, escolliu tants fitxers com necessiteu des de l'arxiu.

     L'instal·lador _no_ pot accedir als fitxers en un sistema de fitxers
     HFS+.  MacOS System 8.1 i posteriors poden estar usant un sistema de
     fitxers HFS+; tots els PowerMac NewWorld usen HFS+ per defecte.  Per a
     determinar si el vostre sistema té un sistema de fitxers HFS+,
     seleccioneu `Get Info' pel volum en qüestió.  Els sistemes de fitxers
     HFS apareixeran com a `Mac OS Standard' i els HFS+ diran `Mac OS
     Extended'.

     Durant la instal·lació, abans de começar-la, esborrareu la/es
     partició/ons sobre la/es que instal·lareu Debian.  Tots els fitxers
     descarregats seran emplaçats en particions, _no_ en la que penseu
     instal·lar el sistema.

4.2.3.1. Fitxers d'instal·lació NewWorld per a MacOS
----------------------------------------------------

     Pels disquets (floppy-less) d'instal·lació en els Mac NewWorld, això
     podria ser el més convenient en el cas de que obtingueu tots els
     fitxers en un arxiu Stuffit des de
     http://prdownloads.sourceforge.net/debian-imac/debian-imac.sit
     (instruccions separades estan incloses en l'arxiu).  D'altra manera
     obtingueu els fitxers d'instal·lació normals de la llista superior.
     Poseu els fitxers en una partició HFS (no HFS+) del vostre sistema.
     També necessitareu els fitxers `yaboot.conf' des de l'arxiu en
     new-powermac (../../new-powermac/) o powermac (../../powermac/).


4.3. Creant disquets a partir d'imatges de disc
-----------------------------------------------

     Els disquets d'arrencada actualment són usats per a arrencar el
     sistema d'instal·lació en moltes màquines amb disquetera.  Els
     disquets també poden usar-se per a la instal·lació del nucli i mòduls
     en molts sistemes.  Estan reportant errors en l'arrencada en els
     controladors USB dels Mac.

     Les imatges de disc són fitxers amb tot el contingut d'un disquet en
     forma _raw_ (en cru -sense format-).  Les imatges de disc, com
     `rescue.bin', no es poden copiar simplement als disquets.  S'usa un
     programa especial per a escriure aquestes imatges al disquet _sense
     format_.  Això és requerit per que aquestes imatges són
     representacions d'un disc; el qual requereix fer una _còpia del
     sector_ de les dades des del fitxer al disquet.

     Hi han diferents tècniques per a crear disquets des de les imatges de
     disc, depenent de la vostra plataforma.  Aquesta secció us descriu com
     crear els disquets a partir de les imatges de disc en les diferents
     plataformes.

     No importa el mètode que useu per a crear els vostres disquets, però
     haureu de recordar protegir-los contra escriptura una vegada els
     hagueu escrit, per a assegurar-vos de que no es malmeten
     inintencionadament.

4.3.1. Escriure imatges de disc des d'un sistema Linux o Unix
-------------------------------------------------------------

     Per a escriure les imatges de disc a un disquet, probablement
     necessitareu accedir com a root al sistema.  Introduiu un disquet
     verge en la disquetera.  I tot seguit useu el comandament

          dd if=<fitxer> of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync

     a on <fitxer> serà la imatge de disc.  `/dev/fd0' serà el nom usat per
     la disquetera, però pot ser diferent en la vostra estació de treball
     (en Solaris, aquesta seria `/dev/fd/0').  El comandament pot
     retornar-vos a l'indicatiu de Unix abans d'haber acabat d'escriure el
     disquet, pel que tindreu que assegurar-vos de que la llum de la
     disquetera s'ha apagat abans d'enretirar el disquet.  En alguns
     sistemas, tindreu que executar un comandament per a extreure el
     disquet de la disquetera (en Solaris, useu `eject', mireu la pàgina
     del manual).

     Alguns sistemes intenten muntar automàticament els disquets quan
     aquests són inserits dins de la unitat.  Podria ser necessari
     deshabilitar aquesta característica per a que l'estació de treball us
     permeti escriure els disquets en mode _binari_.  Desafortunadament,
     com dur a terme això variarà depenent del vostre sistema operatiu.  En
     Solaris, podeu traballar amb la gestió del volum per a aconseguir
     l'accés al disquet en mode raw.  Primer assegureu-vos de que el
     disquet està muntat automàticament (usant `volcheck' o el comandament
     equivalent del vostre gestor de fitxers).  Llavors useu el comandament
     `dd' en la forma descrita anteriorment, reemplaceu `/dev/fd0' per
     `/vol/rdsk/<nom_disquetera>', a on <nom_disquetera> serà el nom de la
     disquetera que vàreu donar al formategar el disquet (identifiqueu els
     disquets am el seu nom).  En d'altres sistemes, pregunteu al vostre
     administrador.

4.3.2. Escriure imatges de disc des d'un sistema DOS, Windows o OS/2
--------------------------------------------------------------------

     Si teniu accés a una màquina i386, podreu tindre accés als següents
     programes per a copiar imatges de disquets.

     Els programes FDVOL, WrtDsk o RaWrite3 poden usar-se sota MS-DOS.

     http://www.minix-vmd.org/pub/Minix-vmd/dosutil/

     Per a usar aquests programes primer assegureu-vos de que heu arrencat
     en DOS.  Intentar usar aquests programes des d'una finestra DOS en
     Windows o fent doble clic en aquests programes des de l'Explorer del
     Windows _no_ espereu que funcioni.  Sinó sabeu com arrencar en DOS,
     sols haureu de premer _F8_ durant l'arrencada.

     `NTRawrite' és un intent de crear una versió contemporània de
     `Rawrite/Rawrite3' que és consistenment compatible amb WinNT, Win2K i
     Win95/98.  El seu us, a traves d'aquest GUI és molt evident;
     seleccioneu la unitat de disc a escriure, navegueu a la imatge de disc
     que desitgeu emplaçar i premeu el botó d'escriure (Write).

     http://sourceforge.net/projects/ntrawrite/

4.3.3. Modificar el disquet de rescat per al suport de la llengua nacional
--------------------------------------------------------------------------

     Els missatges mostrats pel disquet de rescat (abans de carregar el
     nucli Linux) poden mostrar-se en la vostra llengua materna.  Per a
     aconseguir això sinó sou anglòfon, després d'escriure les imatges,
     tindreu que copiar els fitxers dels missatges proporcionats i una font
     al disquet.  Per a usuaris de MS-DOS i Windows hi ha un fitxer d'arxiu
     de lots `setlang.bat' en el directori `dosutils', que copia els
     fitxers correctes.  Simplement entreu en aquest directori (p.e.
          cd
          c:\debian\dosutils
     ) i executeu `setlang <idioma>' a on <idioma> serà el codi de les
     lletres corresponents a la vostra llengua, per exemple `setlang ca'
     per a la llengua catalana.  Actualment aquests són els codis de les
     llengües disponibles:
          ca cs da de eo es fi fr gl hr hu it ko ja pl pt ru sk sv tr zh_CN

     Noteu que les descripcions d'aquest manual assumeixen que useu una
     instal·lació no anglesa; si és així els noms dels menus i botons poden
     diferir del que vegeu en la vostra pantalla.

4.3.4. Escriure les imatges de disc des de MacOS
------------------------------------------------

     Hi ha disponible un script d'Apple `Make Debian Floppy' per a crear
     els disquets des de les imatges de disc.  Podeu descarregar-lo des de:
     ftp://ftp2.sourceforge.net/pub/sourceforge/debian-imac/MakeDebianFloppy.sit.
     Per a usar-lo sols caldrà deixar el fitxer a copia en l'escriptori i
     arrossegar-lo cap a la disquetera.  Haureu de tindre l'script d'Apple
     instal·lat i el vostre gestor d'extensions habilitat.  Disk Copy us en
     demanarà una confirmació per si desitgeu esborrar el disquet i
     procedir amb l'escriptura de la imatge.

     També podeu usar directament l'utilitat del MacOS `Disk Copy', o o la
     utilitat de lliure us `suntar'.  El fitxer `root.bin' és un exemple
     d'una imatge de disquet.  Useu un dels següents mètodes per a crear un
     disquet des de les imatges.

4.3.4.1. Escriure les imatges de disc amb `Disk Copy'
-----------------------------------------------------

     1.   Si esteu creant una imatge de disquet des dels fitxers originals
          que estan en el CD oficials de Debian GNU/Linux, llavors el Type
          (tipus) i el Creator (creador) ja són introduits correctament.
          Aquestes passes per a `Creator-Changer' sols seran cecessaries si
          descarregueu les imatges.

          1.   Obtingueu Creator-Changer
               (ftp://uiarchive.uiuc.edu/mirrors/ftp/ftp.info-mac.org/info-mac/disk/creator-changer-284.hqx)
               i useu el fitxer obert `root.bin'.

          2.   Poseu el Creator a `ddsk' (Disk Copy - còpia de disc) i el
               Type a `DDim' (binary floppy image - imatge de disquet
               binaria).  Això és sensible a aquestes especificacions.

          3.   _Important:_ En el Finder (cercador), useu `Get Info' per a
               mostrar la informació de la imatge de disquet i "X" en la
               casella de comprovació `File Locked' per a que el MacOS
               sigui incapaç d'esborrar els blocs d'arrencada de la imatge
               si aquesta fos accidentalment muntada.

     2.   Per a obtindre `Disk Copy'; si ja teniu un sistema MacOS o un CD
          probablement estarà allí, d'altra manera seleccioneu
          http://download.info.apple.com/Apple_Support_Area/Apple_Software_Updates/English-North_American/Macintosh/Utilities/Disk_Copy/Disk_Copy_6.3.3.smi.bin.

     3.   Executeu `Disk Copy' i seleccioneu "Make a Floppy" (crar un
          disquet) des del menú `Utilities', llavors seleccioneu _locked_
          per a tancar la imatge des del diàleg resultant.  Això us
          demanarà que inseriu un disquet, llavors us preguntarà si de
          veres desitgeu esborrar-lo.  Un cop fet això tindria que expulsar
          el disquet.

4.3.4.2. Escriure les imatges de disc amb `suntar'
--------------------------------------------------

     1.   Obtindre `suntar' des de
          http://hyperarchive.lcs.mit.edu/HyperArchive/Archive/cmp/suntar-223.hqx.
          Executeu el programa `suntar' i seleccioneu `Overwrite
          Sectors...'  des del menú `Special'.

     2.   Inseriu el disquet quan el requereixi, i llavors premeu Intro
          (start at sector 0 - comença al sector 0).

     3.   Seleccioneu el fitxer `root.bin' en el diàleg de file-opening
          (obrie el fitxer).

     4.   Després de que el disquet hagi estat creat correctament,
          seleccioneu "Eject" (expulsar) des del menú `File' (fitxer).  Si
          hi han algunes errades en l'escriptura del disquet, simplement
          llenceu aquest i probeu-ho amb un altre.

     Abans d'usar el disquet que heu creat, _set the write protect tab_!
     _(posar el protector d'escriptura)_.  D'altra manera accidentalment
     podrieu muntar-lo des d'un MacOS i aquest molt generosament
     l'arruinarà.


4.4. Preparar els fitxers per a l'arrencada des del disc dur
------------------------------------------------------------

     La instal·lació pot arrencar usant fitxers d'arrencada emplaçats en
     una partició del disc dur ja existent, o sigui, carregant-la des d'un
     altre sistema operatiu o bé iniciant el carregador d'arrencada
     directament des del BIOS.

     L'instal·lador no pot arrencar fitxers des d'un sistema de fitxers
     HFS+.  Un sistema MacOS 8.1 i superior poden usar HFS+; tots els
     PowerMac NewWorld usen HFS+.  Per a determinar si el vostre sistema té
     un sistema de fitxers HFS+, seleccioneu `Get Info' pel volum en
     qüestió.  Els sistemes de fitxers HFS apareixeran com a `Mac OS
     Standard' i els HFS+ diran `Mac OS Extended'.  Haureu de tindre una
     partició HFS per a intercanviar fitxers entre MacOS i Linux,
     particularment els fitxers d'instal·lació que heu descarregat.

     S'usen diferents programes per a arrencar el sistema d'instal·lació
     des del disc dur, depenent de si el sistema és un model "NewWorld" o
     "OldWorld".

4.4.1. Arrencant l'instal·lador des del disc dur en un Mac OldWorld
-------------------------------------------------------------------

     El disquet `boot-floppy-hfs' usa `miBoot' per a començar la
     instal·lació de Linux, però `miBoot' no pot ser usat fàcilment per a
     arrencar des del disc dur.  `BootX', executat des del MacOS, suporta
     l'arrencada des de fitxers situats en el disc dur.  `BootX' també pot
     ser usat per a una arrencada dual entre MacOS i Linux una vegada la
     vostra instal·lació de Linux s'hagi completat.

     Descarregueu la distribució `BootX', disponible en
     http://penguinppc.org/projects/bootx/, o en el directori
     `dists/woody/main/disks-powerpc/current/powermac' de les rèpliques
     http/ftp de Debian i en els CD no oficials de Debian.  Useu `Stuffit
     Expander' per a extreure el seu arxiu.  A dins del paquet hi ha una
     carpeta buida anomenada `Linux Kernels'.  Descarregueu `linux.bin' i
     `ramdisk.image.gz' des de la carpeta `disks-powerpc/current/powermac'
     i situeu-los en la carpeta `Linux Kernels'.  Llabors situeu la carpeta
     `Linux Kernels' en la carpeta activa System Folder.

4.4.2. Arrencant l'instal·lador des del disc dur en un Mac NewWorld
-------------------------------------------------------------------

     Els PowerMac NewWorld suporten l'arrencada des d'una xarxa o un CD-ROM
     ISO9660, així com l'execució de binaris ELF directament des del disc
     dur.  Aquestes màquines poden carregar Linux directament mitjançant
     `yaboot', el qual suporta la càrrega d'un nucli i d'un disc RAM
     (RAMdisk) des d'una partició ext2, així com l'arrencada dual amb
     MacOS.  L'arrencada des del disc dur de l'instal·lador és
     particularment apropiada per a les noves màquines amb disqueteres.
     `BootX' no està suportat s'ha d'usar per a PowerMac NewWorld.

     _Copieu_ (no moveu) els quatre següents fitxers que heu descarregat
     des de l'arxiu de Debian al nivell arrel "/" del vostre disc dur (això
     podeu aconseguir-ho amb l'opció d'arrossegar els fitxers a l'icona del
     disc dur).

        * `linux.bin'

        * `root.bin' (from inside the images-1.44 folder)

        * `yaboot'

        * `yaboot.conf'

     Anoteu el número de la partició del MacOS a on heu emplaçat aquests
     fixers.  Si teniu el programa `pdisk' del MacOS, podeu usar el
     comandament L per a comprovar el número de la partició.  Necessitareu
     aquest número per al comandament que li escriu a l'indicatiu del Open
     Firmware quan arrenqui l'instal·lador.

     Per a arrencar l'instal·lador, procediu com a Secció 5.4.3, `Arrencant
     en el Mac NewWorld des de OpenFirmware'.


4.5. Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP
----------------------------------------------------------

     Si la vostra màquina està connectada a una xarxa d'àrea local, podreu
     habilitar la càrrega sobre la xarxa des d'una altra màquina, usant
     TFTP.  Si intenteu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra
     màquina necessitareu emplaçar els fitxers d'instal·lació en llocs
     específics d'aquella màquina i configurar en ella el suport específic
     per a arrencar des de la vostra.

     Necessitareu configurar un servidor TFTP i per a màquines CATS un
     servidor BOOTP o un servidor DHCP.

     BOOTP és un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adreça
     IP i d'on aconseguir una imatge d'arrencada en la xarxa.  El DHCP
     (Dynamic Host Configuration Protocol -Protocol de configuració dinàmic
     del lloc) és una extensió de BOOTP, més flexible i compatible cap a
     enradera.  Alguns sistemes sols poden configurar-se mitjançant DHCP.

     Per a PowerPC, si teniu una màquina Power Macintosh NewWorld, seria
     una bona ideia el usar DHCP en comptes del BOOTP.  A algunes
     d'aquestes màquines (les més recents) els hi és impossible arrencar
     usant BOOTP.

     El protocol TFTP (Trivial File Transfer Protocol) s'usa per a servir
     l'imatge d'arrencada del client.  Teòricament, pot usar-se qualsevol
     servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols.
     En els exemples d'aquesta secció ens donaran comandaments per a SunOS
     4.x, SunOS 5.x (també anomenat Solaris) i GNU/Linux.

4.5.1. Configurant un servidor BOOTP
------------------------------------

     Aquests són els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el
     `bootpd' CMU i l'altre és l'actual servidor DHCP, `dhcpd' ISC, els
     quals es troben en els paquets `bootp' i `dhcp' de Debian GNU/Linux.

     Per a usar `bootpd' CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la
     línia corresponent en `/etc/inetd.conf'.  En Debian GNU/Linux, podeu
     executar `update-inetd --enable bootps', seguit de `/etc/init.d/inetd
     reload'.  De tota manera la línia tindria que ser semblant a aquesta:

bootps         dgram   udp     wait    root    /usr/sbin/bootpd        bootpd -i -t 120

     Ara tindreu que crear el fitxer `/etc/bootptab'.  Aquest té el
     familiar i críptic format del bons i antics fitxers BSD printcap(5),
     termcap(5) i disktab(5).  Vegeu la pàgina del manual bootptab(5) per a
     més informació.  Per al CMU bootpd, necessitareu saber l'adreça física
     (MAC) del client.  Aquest és un exemple del `/etc/bootptab':

          client:\
                  hd=/tftpboot:\
                  bf=tftpboot.img:\
                  ip=192.168.1.90:\
                  sm=255.255.255.0:\
                  sa=192.168.1.1:\
                  ha=0123456789AB:

     Com a mínim haureu de canviar l'opció "ha", la qual especifica
     l'adreça del maquinari del client.  L'opció "bf" especifica el fitxer
     que el client ha de rebre mitjançant TFTP; per a més detalls mireu
     Secció 4.5.4, `Situar les imatges TFTP al seu lloc'.

     Per contra, establir BOOTP mitjançant `dhcpd' ISC és relativament
     fàcil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament
     especial de clients DHCP.  Algunes arquitectures requereixen d'una
     complexa configuració per a arrencar els clients mitjançant BOOTP.  Si
     la vostra n'es una d'aquestes, llegiu-vos la secció Secció 4.5.2,
     `Configurant un servidor DHCP'.  Sinó, segurament sereu capaços de
     fer-ho afegint la directiva `allow bootp' al bloc de configuració de
     la subxarxa que contingui al client i reiniciant el `dhcpd' amb
     `/etc/init.d/dhcpd restart'.

4.5.2. Configurant un servidor DHCP
-----------------------------------

     En el moment d'escriure això, sols hi ha un servidor DHCP que sigui
     programari lliure, anomenat ISC `dhcpd'.  En Debian GNU/Linux, aquest
     està disponible en el paquet `dhcp'.  Aquesta és una mostra del fitxer
     de configuració (usualment `/etc/dhcpd.conf'):

          option domain-name "exemple.com";
          option domain-name-servers ns1.exemple.com;
          option subnet-mask 255.255.255.0;
          default-lease-time 600;
          max-lease-time 7200;
          server-name "servername";
          
          subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
            range 192.168.1.200 192.168.1.253;
            option routers 192.168.1.1;
          }
          
          host clientname {
            filename "/tftpboot/tftpboot.img";
            server-name "servername";
            next-server servername;
            hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
            fixed-address 192.168.1.90;
          }

     En aquest exemple hi ha un servidor <"servername"> que du a terme tota
     la tasca DHCP, servidor, servidor TFTP i passarela de xarxa (gateway).
     Segurament necessitareu canviar les opcions de (domain-name), així com
     el nom del servername i l'adreça client del maquinari.  L'opció
     <"filename"> hauria de ser el nom del fitxer que rebreu mitjançant
     TFTP.  Després tindreu que editar el fitxer de configuració de `dhcpd'
     i reiniciar el servei amb `/etc/init.d/dhcpd restart'.

4.5.3. Activant el servidor TFTP
--------------------------------

     Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu
     d'assegurar-vos que el dimoni `tftpd' està activat.  Aquest serà
     habilitat normalment amb la següent línia en `/etc/inetd.conf':

          tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot

     Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a
     l'argument de `in.tftpd'; el necessitareu més avall.  L'argument `-l'
     habilita algunes versions de `in.tftpd' per als requeriments de la
     bitàcola (log) del sistema; això és útil pel diagnòstic d'errors
     d'arrencada.  Si heu tingut que modificar el `/etc/inetd.conf',
     tindreu que notificar sobre la marxa al procés `inetd' que dit fitxer
     ha canviat.  En una màquina Debian executeu `/etc/init.d/netbase
     reload' (per a potato/2.2 i en sistemes més nous useu
     `/etc/init.d/inetd reload'); en d'altres màquines, cerqueu la ID del
     procés `inetd' i executeu `kill -HUP <inetd-pid>'.

4.5.4. Situar les imatges TFTP al seu lloc
------------------------------------------

     Després situeu l'imatge TFTP d'arrencada al lloc requerit, es troba en
     Secció 11.2.3, `Descripció de la instal·lació del sistema de fitxers',
     en el directori de la imatge d'arrencada `tftpd'.  Generalment aquest
     directori serà el `/tftpboot'.  Després tindreu que fer un enllaç
     d'aquest fitxer al que usarà `tftpd' per a arrencar un client
     particular.  Desafortunadament el nom del fitxer el determina el
     client TFTP i aquest no té cap estàndard.

     En màquines Power Macintosh NewWorld, tindreu que establir el
     carregador `"yaboot"' com a imatge d'arrencada TFTP.  En cabat
     `Yaboot' rebrà de si mateix les imatges del nucli i de disc RAM
     (RAMdisk) mitjançant TFTP.  Per a una arrencada en xarxa, useu el
     `yaboot-netboot.conf'.  Solsament reanomeneu aquest a `yaboot.conf' en
     el directori TFTP.

     _NOT YET WRITTEN_

4.5.5. Instal·lant amb TFTP i una arrel NFS
-------------------------------------------

     Això és més proper a una "instal·lació TFTP per a poca memòria" perque
     no desitgeu carregar el disc RAM sinó només arrencar des del
     recentment creat sistema de fitxers arrel NFS.  Llavors necessitareu
     reemplaçar l'enllaç simbòlic per a la imatge tftpboot per un enllaç a
     la imatge del nucli (per exemple `linux-a.out').  La meva experiència
     arrencant des d'una xarxa es basa exclusivament en RARP/TFTP que
     requereix que tots els dimonis s'executin en el mateix servidor
     (l'estació de treball sparc envia una solicitut TFTP de tornada al
     servidor que va respondre a la vostra solicitut RARP).  Tot i així,
     Linux suporta el protocol BOOTP, però, no sé com posar-ho :-(( També
     té que quedar documentat en aquest manual?

     Per a arrencar la màquina client, aneu a Secció 5.5, `Arrencant des de
     TFTP'.


4.6. Instal·lació automàtica
----------------------------

     Per a la instal·lació en múltiples ordinadors és possible usar una
     instal·lació totalment automàtica anomenada `FAI'.  El paquet `fai' de
     Debian ha de ser instal·lat en un ordinador anomenat el servidor
     d'instal·lació (install server).  Llavors tots els clients arrencaran
     des de la targeta de xarxa o disquet, instal·laran automàticament
     Debian als seus discs locals.


-------------------------------------------------------------------------------


5. L'arrencada del sistema d'instal·lació
-----------------------------------------

     En molts casos està subjecte a limitacions, podeu arrencar el sistema
     d'instal·lació des d'un CD-ROM Debian GNU/Linux,disquet, una partició
     de disc dur o des d'una altra màquina mitjançant una xarxa d'àrea
     local.


5.1. Arguments dels paràmetres d'arrencada
------------------------------------------

     Els paràmetres d'arrencada del nucli Linux són generalment usats per a
     assegurar-se de que els perifèrics són tractats apropiadament.  Per a
     la major part dels perifèrics el nucli pot auto-detectar-ne la
     informació.  No obstant, en alguns casos tindreu que ajudar una mica
     al nucli.

     Podeu trobar una àmplia informació a sobre dels paràmetres d'arrencada
     en el Linux BootPrompt HOWTO
     (http://www.tldp.org/HOWTO/BootPrompt-HOWTO.html); aquesta secció
     només conté un esbós dels paràmetres més notables.

     Si és la primera vegada que s'està arrencant el sistema, escolliu els
     paràmetres d'arrencada per defecte (això seria; no intenteu establir
     cap argument) i comproveu si funciona correctament.  Probablement ho
     faci.  Sinó fos així, en acabat podeu reiniciar i cercar els
     paràmetres especials que informaran al sistema a sobre del vostre
     maquinari.

     Quan el nucli arrenca, ha d'emetre un missatge al principi del procés
          Memory: <avail>k/<total>k available
     .  <total> ha de coincidir amb la quantitat total de memòria RAM, en
     kilobytes.  Sinó coincideix amb la quantitat total de RAM que teniu
     actualment instal·lada necessitareu usar el paràmetre `mem=<ram>', on
     <ram> serà la quantitat total de memòria acompanyada del sufix "k" per
     a kilobytes o "m" per als megabytes.  Per exemple, dues maneres de dir
     el mateix serien; `mem=65536k' i `mem=64m' ambdos serien 64MB de RAM.

     Si teniu un PowerMac amb dispositius IDE i rebeu anomalies, missatges
     d'error del nucli quan accediu al vostre disc dur, podeu marcar
     l'error en el nucli quan useu els dispositius IDE del vostre
     maquinari.  Probeu usant el següent argument a l'arrencada, assumint
     que el seu dispositiu IDE és `/dev/hda': `hda=noautotune'.

     Si el vostre monitor només és capaç de suportar els colors blanc i
     negre, useu l'argument d'arrencada `mono'.  D'altra manera la vostra
     instal·lació usarà color, que és el mode per defecte.

     Si esteu arrencant des d'una consola sèrie, generalment el nucli ho
     detectarà .  Si també teniu una targeta de vídeo (framebuffer) i un
     teclat connectats a l'ordinador amb el que voleu arrencar via consola
     sèrie, tindreu que passar l'argument `console=<dispositiu>' al nucli,
     a on <dispositiu> serà el vostre dispositiu sèrie, que usualment és
     quelcom semblant a "ttyS0".

     Novament podeu trobar més detalls a sobre dels paràmetres d'arrencada
     en el Linux BootPrompt HOWTO
     (http://www.tldp.org/HOWTO/BootPrompt-HOWTO.html), incloënt-hi
     consells per a maquinari desconegut.  Alguns dels problemes més comuns
     s'inclouen més avall en Secció 5.6, `Localització de problemes del
     sistema d'instal·lació'.

5.1.1. Arguments per a `dbootstrap'
-----------------------------------

     El sistema d'instal·lació reconeix alguns arguments que poden ser-nos
     útils.  Els efectes de `quiet' i `verbose' són llistats en Secció
     11.5, `Efectes de Verbose i Quiet'.

     quiet
          Aquest causa que el sistema d'instal·lació suprimeixi els
          missatges de confirmació i intenta arreglar l'assumpte sense fer
          soroll.  Si esteu familiaritzat amb el sistema d'instal·lació
          podreu apreciar que aquesta és una opció agradable per a
          silenciar el procés.

     verbose
          Pregunta constantment sobre les qüestions usuals.

     debug
          Emet missatges de depuració addicionals en la bitàcola (log) del
          sistema d'instal·lació (mireu en Secció 5.7.1, `Usant la shell i
          mirant la bitàcola (els log)'), incloënt-hi el comandament
          executat.

     bootkbd=<...>
          Preselecciona el teclat que desitgeu usar, p.e;
          `bootkbd=qwerty/us'

     mono
          Usa monocrom en comptes del mode en color.

     nolangchooser
          Algunes arquitectures usen el framebuffer del nucli per a oferir
          l'instal·lació en un número de llengües.  Si el framebuffer crea
          problemes en el vostre sistema, podeu usar aquesta opció per a
          deshabilitar la funcionalitat.


5.2. Arrencant des d'un CD-ROM
------------------------------

     El millor camí per a molta gent hauria de ser usar un joc de CD de
     Debian (http://www.debian.org/CD/vendors/).  Si en teniu un i la
     vostra màquina suporta l'arrencada directa des de CD, endavant!
     Simplement inseriu el vostre CD, reinicieu i procediu amb el següent
     capítol.  Actualment, les úniques subarquitectures PowerPC que tenen
     suport per a arrencar amb el CD-ROM són la PReP i la PowerMac
     NewWorld.  En els PowerMac, premeu la tecla "c" o una altra manera
     seria la combinació de tecles Command, Option, Shift i Delete fins a
     que s'inicii l'arrencada des del CD-ROM.

     Si el vostre sistema no arrenca directament des de CD-ROM, encara
     podreu usar el CD-ROM per a instal·lar el sistema.  També podeu usar
     una ordre d'OpenFirmware per a arrencar des del CD-ROM manualment.
     Seguiu les instruccions en Secció 5.4.3, `Arrencant en el Mac NewWorld
     des de OpenFirmware' per a arrencar des del disc dur, però useu la
     ruta a yaboot en el CD en l'indicatiu OF, com

          0 > boot cd:,install\powermac\yaboot

     Noteu que certes unitats de CD poden requerir de controladors
     especials i que aquestes seran innaccessibles durant els primers
     moments de la instal·lació.  Si resulta que el mode estàndard per a
     arrencar des d'un CD no funciona pel vostre maquinari, reviseu aquest
     capítol i llegiu a sobre de nuclis alternatius i mètodes
     d'instal·lació amb els que pogueu treballar.

     Encara que no pogueu arrencar el CD-ROM, probablement necessiteu
     instal·lar els components del sistema Debian i d'altres paquets des
     del vostre CD-ROM.  Simplement arrenqueu usant un medi deferent com
     ara els disquets.  I en el seu moment asenyalar-li la ruta a la unitat
     lectora de CD-ROM per a instal·lar el sistema operatiu, sistema base i
     d'altres paquets addicionals des d'aquesta.

     Si teniu problemes arrencant, mireu en Secció 5.6, `Localització de
     problemes del sistema d'instal·lació'.


5.3. Arrencant des de disquets
------------------------------

     L'arrencada des de disquets està suportada pels PowerPC, tot i que
     això sols és aplicable en els sistemes OldWorld.  Els sistemes
     NewWorld normalment no són equipats amb disqueteres.

     Si ja heu descarregat les imatges i n'heu creat els corresponents
     disquets amb les imatges de Secció 4.3, `Creant disquets a partir
     d'imatges de disc'.

     Per a arrencar des del disquet boot-floppy-hfs caldrà situar-lo en la
     disquetera, sortir del sistema i després premer el botó d'arrencada
     (power-on).

     Després d'arrencar, se us requerirà el disquet root.bin.  Inseriu el
     disquet arrrel i premeu _Enter_.  El programa instal·lador
     `dbootstrap' serà automàticament executat després de que el sistema
     arrel sigui carregat correctament en memòria.

     Si teniu problemes arrencant, mireu en Secció 5.6, `Localització de
     problemes del sistema d'instal·lació'.


5.4. Arrencant des del disc dur
-------------------------------

     Arrencar des d'un sistema operatiu ja existent sovint és una opció
     convenient; per a molts sistemes aquesta és l'únic mètode
     d'instal·lació suportat.

     Per a arrencar la instal·lació des del disc dur, necessitareu
     completar la descàrrega i ubicar els fitxers necessaris en Secció 4.4,
     `Preparar els fitxers per a l'arrencada des del disc dur'.

5.4.1. Arrencant CHRP des de OpenFirmware (OF)
----------------------------------------------

     _Encara no s'ha escrit._

5.4.2. Arrencant en el Mac OldWorld des de MacOS
------------------------------------------------

     Si establiu a BootX en Secció 4.4.1, `Arrencant l'instal·lador des del
     disc dur en un Mac OldWorld', podreu usar-lo per a arrencar en el
     sistema d'instal·lació.  Feu doble clic en la icona de l'aplicació
     `BootX'.  Feu clic en el botó "Options" (Opcions) i seleccioneu "Use
     Specified RAM Disk" (Usar el disc RAM especificat).  Això us donarà la
     possibilitat de seleccionar el fitxer `ramdisk.image.gz'.
     Possiblement també necessiteu seleccionar l'opció de comprovació "No
     Video Driver" (Sense controlador de vídeo), depenent del vostre
     maquinari.  Llabors feu clic al botó de "Linux" per a concloure MacOS
     i executar l'instal·lador.

5.4.3. Arrencant en el Mac NewWorld des de OpenFirmware
-------------------------------------------------------

     Tindreu que emplaçar el linux.bin (nucli), yaboot, yaboot.conf i
     root.bin al nivell arrel de la vostra partició HFS en Secció 4.4.2,
     `Arrencant l'instal·lador des del disc dur en un Mac NewWorld'.
     Reinicieu la màquina i immediatament (durant la campanada) prengueu
     l'opció, Command (cloverleaf/Apple) i la tecla f tot junt.  Després
     d'uns segons s'us presentarà l'indicatiu de Open Firmware:

          0 >

     En l'indicatiu, escriviu

          0 > boot hd:x,yaboot

     reemplaçant x pel número de la partició HFS amb el nucli i els fitxers
     yabbot, seguit de return.  Després d'uns segons se us presentarà
     l'indicatiu yaboot.

          boot:

     En l'indicatiu de yaboot `boot:', escriviu `install' o `install-safe'
     seguit de retorn.  L'opció "safe" usa l'argument `video=ofonly' per a
     compatibilitat màxima; podeu provar-ho si `install' no funciona.  El
     programa d'instal·lació de Debian s'executarà.

5.4.4. Instal·lació PReP des de OpenBug
---------------------------------------

     _Encara no s'ha escrit._


5.5. Arrencant des de TFTP
--------------------------

     Arrencar des de la xarxa us requereix que tingueu una connexió a la
     xarxa suportada pels disquets d'arrencada, inclosa qualsevol
     d'aquestes opcions una adreça de xarxa estàtica, un servidor DHCP, un
     servidor BOOTP o un servidor TFTP.  Actualment els sistemes PReP i
     PowerMac NewWorld suporten l'arrencada en xarxa.  El mètode
     d'instal·lació amb suport d'arrencada TFTP és descriu en Secció 4.5,
     `Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP'.  En màquines
     amb Open Firmware, com les PowerMac NewWorld, entreu a la pantalla
     d'arrencada (mireu Secció 3.7.1, `Invocant OpenFirmware') i useu el
     comandament `boot enet:0'.  En màquines PReP i CHRP potser tindreu
     diferents mètodes o adreces per a la xarxa.  Es requereix més
     informació dels usuaris amb aquestes màquines.  En una màquina PReP,
     tindreu que triar `boot <adreçaip_servidor>,
     <fitxer>,<adreçaip_client>'.


5.6. Localització de problemes del sistema d'instal·lació
---------------------------------------------------------

5.6.1. Fiabilitat del disquet
-----------------------------

     El problema més important per a la gent que instal·la Debian sembla
     ser la llegibilitat dels disquets.

     El disquet de rescat és el disquet amb més problemes, degut a que és
     llegit directament pel maquinari, abans d'arrencar Linux.  Sovint, el
     maquinari no llegeix correctament el disc de controladors de Linux i
     pot parar-se sense imprimir cap missatge d'error si aquest llegeix
     dades incorrectes.  També poden haber-hi falles en el Driver Floppies,
     la majoria indicades amb una inundació de missatges a sobre d'errors
     E/S en el disc.

     Si teniu aturada la instal·lació en un disquet en particular, el
     primer que tindríeu que fer és tornar a descarregar la imatge del
     disquet i _escriure-la_ en un altre disquet.  Reformatejar l'antig
     disquet pot no ésser suficient, tot i que sembli que el disquet ha
     estat reformatejat i escrit sense errades.  De vegades és útil
     intentar escriure el disquet des d'un sistema diferent.

     Un usuari ens reporta que ell va tindre que escriure les imatges
     _tres_ vegades en un disquet abans de que aquest li funcionés i en
     acabat tot li va anar com la seda.

     D'altres usuaris han reportat que simplement reiniciant unes quantes
     vegades amb el mateix disquet en la disquetera poden arrencar amb
     éxit.  Aquest és un error (bug) degut al maquinari o microprogramari
     dels controladors de la disquetera.

5.6.2. Configuració de l'arrencada
----------------------------------

     Si teniu problemes i el nucli es penja durant el procés d'arrencada,
     no us reconeix els perifèrics que teniu actualment o no reconeix els
     dispositius correctament el primer que s'ha de fer es comprovar els
     paràmetres d'arrencada, tal i com es debat en Secció 5.1, `Arguments
     dels paràmetres d'arrencada'.

     Si esteu arrencant amb el vostre propi nucli en comptes del que
     proveeix l'instal·lador, assegureu-vos de que no hi teniu activat el
     `CONFIG_DEVFS'.  Donat que l'instal·lador no es compatible amb aquesta
     opció.

     Sovint, els problemes es poden solucionar eliminant les extensions,
     perifèrics i provant de reiniciar un altre cop.

     Aquestes són, algunes, de les limitacions del nostre joc de disquets
     d'arrencada respecte al maquinari suportat.  Algunes plataformes Linux
     poden no suportar directament els disquets d'arrencada.  Si aquest és
     el cas, podeu crear un disquet de rescat personalitzat, mireu en
     Secció 10.3, `Reemplaçant el nucli del disquet de rescat') o
     investigueu sobre les instal·lacions per xarxa.

     Si teniu una gran quantitat de memòria instal·lada en la vostra
     màquina, més de 512M i l'instal·lador falla durant l'arrencada del
     nucli, potser necessitareu incloure un argument d'arrencada per a
     limitar la quantitat de memòria que veu el nucli, semblant a
     `mem=512m'.

5.6.3. Interpretant els missatges de càrrega del nucli
------------------------------------------------------

     Durant la seqüència d'arrencada podeu veure molts missatges amb la
     forma `can't find "quelcom"' o `"quelcom" not present', `can't
     initialize "quelcom"' o fins i tot `this driver release depends on
     "quelcom"'.  La majoria d'aquests missatges són inofensius.  Observeu
     aquests missatges per que el nucli del sistema d'instal·lació està
     construït per a executar-se en una gran diversitat de dispositius
     perifèrics.  Obviament, cap ordinador tindrà tots els perifèrics
     possibles pel que el sistema operatiu pot emetre uns quants renecs
     fins que tots els vostres dispositius hagin estat reconeguts.  També
     podreu observar el sistema pausat durant un temps.  Això succeeix quan
     està esperant la resposta d'algun dispositiu i aquest no està present
     en el vostre sistema.  Si considereu que el temps que es pren el
     sistema per a arrencar és inacceptablement llarg, més tard podreu
     crear un nucli personalitzat (mireu en Secció 9.5, `Compilació d'un
     nou nucli').

5.6.4. `dbootstrap': Reportar un problema
-----------------------------------------

     Si porteu a bon terme la fase d'arrencada inicial però no podeu
     completar la instal·lació, l'opció del menú de `dbootstrap' "Reportar
     un problema" pot ser-vos d'ajuda.  Aquesta opció crea l'arxiu
     `dbg_log.tgz' en un disquet, dis dur o sistema de fitxers muntat per
     nfs.  `dbg_log.tgz' detalla l'estat del sistema (`/var/log/messages',
     `/proc/cpuinfo' etc.).  `dbg_log.tgz' pot proporcionar les pistes
     necessaries a sobre d'on us vàreu equivocar i com arreglar-ho.  Si
     voleu reportar un error (bug) podeu adjuntar-lo a aquest fitxer com a
     informe d'error (bug report).

5.6.5. Reportant errors (bugs)
------------------------------

     Si encara teniu problemes, si us plau, envieu-nos un informe d'error.
     Envieu un correu a <submit@bugs.debian.org>.  _Hi haureu_ d'incloure
     el següent com a primeres línies del correu:

          Package: boot-floppies
          Version: <versió>

     Assegureu-vos d'escriure en <versió>, quina versió del conjunt de
     boot-floppies esteu usant.  Sinó coneixeu la _versió_, useu la data de
     descàrrega dels disquets i afegiu la distribució a la que pertanyen
     (p.e.  "stable", "frozen", "woody").

     També hi tindríeu que incloure la següent informació en el vostre
     report d'error:

          architecture:    powerpc
          model:           <- el vostre maquinari en general, venedor i model>
          memòria:         <- quantitat de RAM>
          scsi:            <- adaptador SCSI, si teniu>
          cd-rom:          <- model de CD-ROM i tipus d'interfície, p.e: ATAPI>
          targeta de xarxa:<- interfície de la targeta de xarxa, si teniu>
          pcmcia:          <- detalls de tots els dispositius PCMCIA>

     Depenent de la naturalesa de l'error, també pot ser útil reportar com
     esteu instal·lant, discs IDE o SCSI, d'altres perifèrics com targetes
     de so, capacitat del disc i model de la targeta gràfica.

     Descriviu el problema en l'informe d'error, incloent-hi els últims
     missatges visibles del nucli en el cas d'una caiguda d'aquest.
     Descriviu les passes que vàreu seguir quan el sistema va tindre aquest
     problema.


5.7. Introducció a `dbootstrap'
-------------------------------

     `dbootstrap' és el nom del programa que s'executa junt amb el sistema
     d'instal·lació.  És el responsable de la configuració inicial del
     sistema i de la instal·lació del "sistema base".

     La principal tasca de `dbootstrap' i el principal propòsit de la seva
     configuració inicial serà el configurar els elements essencials del
     sistema.  Per exemple, potser necessitareu usar alguns "mòduls del
     nucli" els quals són controladors direccionats a dins del nucli.
     Aquests mòduls inclouen controladors de maquinari, controladors de
     xarxes, suport especial d'idiomes i suport per a d'altres perifèrics
     tot i que no hagin estat automàticament construïts pel nucli que esteu
     usant.

     Particionament, formateig del disc i configuració de la xarxa també
     des de `dbootstrap'.  Aquesta configuració essencial serà el primer
     que és farà, doncs sovint sol ser necessària pel correcte funcionament
     del sistema.

     `dbootstrap' és una simple aplicació basada en caràcters (en text),
     dissenyada per a una màxima compatibilitat en totes les situacions
     possibles (com ara la instal·lació sobre una línia sèrie).  Amb un us
     realment senzill.  Us guiarà a través de les diferents passes del
     procés d'instal·lació d'un mode lineal.  També us permetrà retrocedir
     i repetir-les si creieu haver comes alguna errada.

     Per a navegar per `dbootstrap', useu:

        * El cursor dret o la tecla Tab per a moure endavant, i el cursor
          esquerre o Shift-Tab per a moure enrere entre els botons i
          seleccions en la pantalla actual.

        * La barra espaciadora per a seleccionar diferents elements en una
          llista amb desplaçament, i per a desplaçar la llista en sí.

        * La barra d'espai per a seleccionar una opció com un checkbox.

        * La tecla _Enter_ per a activar les seleccions.

5.7.1. Usant la shell i mirant la bitàcola (els log)
----------------------------------------------------

     Si teniu experiència en Unix o Linux premeu _Alt-F2_ per a accedir a
     la segona _consola virtual_.  Això seria la tecla _Alt_ a l'esquerra
     de la barra espaiadora i la tecla de funció _F2_ premudes al mateix
     temps.  Us apareixerà una pantalla diferent executant un clon del
     Bourne shell anomenat `ash'.  En aquest punt estareu arrencant des de
     la RAM del disc amb un joc limitat d'utilitats Unix disponibles per al
     seu us.  Podreu veure els programes disponibles amb el comandament `ls
     /bin /sbin /usr/bin /usr/sbin'.  Useu els menús per a realitzar
     qualsevol tasca que aquests siguin capaços de fer --- La shell i els
     comandaments només són per si res anés malament.  Concretament, sempre
     tindríeu que usar els menús per a activar la vostra partició
     d'intercanvi (swap), doncs el programa del menú no detecta si ja ho
     heu fet prèviament des de la shell.  Premeu _Alt-F1_ per a tornar als
     menús.  Linux proveeix de fins a 64 consoles virtuals tot i que el
     disquet de rescat sols n'usi unes poques.

     Els missatges d'error són redireccionats cap a la tercera consola
     virtual (coneguda com a `tty3').  Hi tindreu accés prement _Alt-F3_
     (mantingueu la tecla _Alt_ premuda fins que premeu la tecla de funció
     _F3_); retornareu a `dbootstrap' amb _Alt-F1_.

     També podeu trobar aquests missatges en `/var/log/messages'.  Després
     de la instal·lació, aquest fitxer de la bitàcola és copiarà a
     `/var/log/installer.log' en el vostre nou sistema.

     Durant la instal·lació base, els paquets desempaquetats i els misatges
     de configuració són redirigits a `tty4'.  Podeu accedir a aquest
     terminal prement _Alt-F4_; retornareu a `dbootstrap' amb _Alt-F1_.

     Quan la instal·lació es faci sobre una consola sèries aquests
     missatges generats per debootstrap també seran desats en
     `/target/tmp/debootstrap.log'.


5.8. "Escolliu la llengua"
--------------------------

     La vostra arquitectura suporta les noves característiques de la
     internacionalització.  Pel que durant la primera passa de la
     instal·lació, seleccionareu la llengua en la que desitgeu que el
     procés d'instal·lació es situi.

     Algunes llengües també tenen les seves pròpies variants disponibles,
     pel que s'us preguntarà per aquestes "Escolliu la variant de la
     llengua" una vegada hagueu escollit la primària.  El clicar a sobre de
     qualsevol variant s'aplicarà a la vostra regió geogràfica.

     Les respostes a les dues anteriors preguntes s'usaran per a determinar
     la llengua que usarà l'instalador, aquest intentarà determinar un
     teclat en conseqüencia i després, durant el procés, s'usarà per a
     detrminar la rèplica de Debian que us sigui més propera
     geogràficament.  Encara que, si ho desitgeu també podreu canviar
     aquestes preconfiguracions.


5.9. ``Notes del llançament''
-----------------------------

     La primera pantalla després de "Escolliu la variant de la llengua" en
     el `dbootstrap' us presentarà les ``Notes del llançament''.  Aquesta
     pantalla presenta informació de versió pel programa `boot-floppies'
     que esteu usant i dona una breu introducció pels desenvolupadors de
     Debian.


5.10. ``Menú Principal de la Instal·lació de Debian GNU/Linux''
---------------------------------------------------------------

     Podeu veure una caixa de diàleg que diu ``El programa d'instal·lació
     està determinant l'estat actual del vostre sistema i la següent passa
     del sistema d'instal·lació que ha d'executar-se.''.  En alguns
     sistemes aquesta passarà massa ràpid per a llegir-la.  Veureu aquesta
     caixa de diàleg entre cada passa del menú principal.  El programa
     d'instal·lació, `dbootstrap', comprovarà l'estat del sistema en cada
     passa.  Aquesta comprovació us permetrà tornar a executar la
     instal·lació sense perdre la feina realitzada, en el cas de que es
     produeixi una interrupció del vostre sistema enmig del procés
     d'instal·lació.  Si teniu que tornar a executar una instal·lació,
     haureu de configurar el vostre teclat, reactivar la partició
     d'intercanvi (swap) i remuntar tots els discs prèviament
     inicialitzats.  Qualsevol altra cosa que haguèssiu fet amb el sistema
     d'instal·lació haurà estat desada.

     Durant tot el procés d'instal·lació s'us mostrarà el menú principal
     titulat ``Menú Principal de la Instal·lació de Debian GNU/Linux''.
     Les opcions superiors canviaran indicant-vos el progrés de la
     instal·lació.  Phil Hughes va escriure en el Linux Journal
     (http://www.linuxjournal.com/): that you could teach a _chicken_ to
     install Debian!  (fins i tot a un _pollastre_ se li pot ensenyar a
     instal·lar Debian!) Amb això volia dir que el procés d'instal·lació no
     era més que un continu _picoteig_ de la tecla _Enter_.  La primera
     opció del menú d'instal·lació serà la següent acció que hauríeu de fer
     d'acord amb el que detecta el sistema que ja heu fet.  Hauria de dir
     ``Següent'' i al costat la següent passa a realitzar del sistema
     d'instal·lació.


5.11. ``Configurar el teclat''
------------------------------

     Assegureu-vos de que la selecció està en l'opció ``Següent'' i premeu
     _Enter_ per a accedir al menú de configuració del teclat.  Seleccioneu
     un teclat conforme amb la disposició usada pel vostre idioma nacional
     o seleccioneu el que millor s'adapti si aquest no està representat.
     Una vegada finalitzada la instal·lació podreu seleccionar un teclat
     entre una amplia varietat d'opcions (executant `kbdconfig' com a
     super-usuari (root) una vegada hagueu finalitzat la instal·lació).

     Moveu la selecció fins al teclat desitjat i premeu _Enter_.  Useu les
     tecles del cursor per a moure la selecció --- aquestes es troben al
     mateix lloc en totes les disposicions de teclat dels diferents
     idiomes, així doncs són independents de la configuració del teclat.
     Un teclat "extended" és un amb les tecles de la F1 a la F10 al llarg
     d'una renglera en la part superior.

     Hi han dues disposicions de teclats per als teclats US; la disposició
     qwerty/mac-usb-us (Apple USB) que situarà la funció Alt en la tecla
     Command/Apple (situada en el teclat al costat de la tecla espaiadora
     similar a la tecla Alt dels PC), mentres que la disposoció qwerty/us
     (Standard) situarà la funció de la tecla Alt en la tecla Option
     (marcada amb "alt" en la majoria de teclats Mac).  En els altres
     aspectes les dues disposicions de teclat són semblants.

     Si esteu instal·lant des d'una estació de treball sense disc,
     seguidament es saltarà algunes passes, donat que no teniu discs locals
     que particionar.  En aquest cas la següent passa serà Secció 7.7,
     ```Configurar la xarxa'''.  Després d'això s'us demanarà que munteu la
     vostra partició arrel NFS en Secció 6.9, ```Muntar una partició
     previament inicialitzada'''.


5.12. La última oportunitat!
----------------------------

     Ja us hem avisat de que feu una còpia de seguretat (backup) dels
     vostres discs?  Aquesta és la primera oportunitat abans d'esborrar el
     vostre antic sistema.  Sinó heu fet còpies de seguretat de tots els
     vostres discs, treieu el disquet de la unitat, reinicieu el sistema i
     feu les còpies de seguretat corresponents.


-------------------------------------------------------------------------------


6. Particions en Debian
-----------------------

     L'opció del menú ``Particionar un disc dur'' us mostrarà una llista
     dels discs en els quuals podreu definir particions, alhora que
     executarà una aplicació per a definir-les.  Com a mínim haureu de
     crear una partició "nativa per a Linux" ("Linux native", tipus 83) i
     segurament en voldreu una altra "d'intercanvi per a Linux" ("Linux
     swap", tipus 82).


6.1. Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides.
------------------------------------------------------------------

     Com a mínim i imprescindible, el GNU/Linux necessitarà una partició
     per a ell.  Podeu tenir una única partició que contingui tot el
     sistema operatiu, les aplicacions i els vostres fitxers personals.
     Molta gent creu necessària també una partició a part per a intercanvi
     de memòria (swap).  La partició d'intercanvi és un espai reservat per
     al sistema operatiu que pot utilitzar com a "memòria virtual".  Si
     poseu l'espai per a intercanvi en una partició independent el Linux
     podrà fer-ne un ús molt més eficient.  Es pot fer que el Linux faci
     servir un fitxer normal per a intercanvi, però no és recomanable.

     Tanmateix, la majoria de la gent prefereix donar-li al GNU/Linux més
     particions de les mínimes que caldrien.  Hi ha dos motius pels que
     podríeu voler dividir el sistema de fitxers en unes quantes particions
     més petites.  El primer és per seguretat.  Si passa res que malmeti el
     sistema de fitxers, generalment només afectarà una partició.  Així,
     sols caldrà restaurar un bocí del sistema (a partir de les còpies de
     seguretat que heu anat fent meticulosament).  El mínimament
     imprescindible seria que considerèssiu crear el que s'anomena
     "partició arrel".  Aquesta partició conté els components més
     essencials del sistema.  Si qualsevol altra partició queda malmesa,
     encara podreu arrencar el GNU/Linux i arreglar el sistema.  Això us
     pot estalviar la molèstia d'haver de reinstal·lar el sistema de cap i
     de nou.

     El segon motiu generalment és més important en un entorn professional,
     però en realitat dependrà de l'ús que feu de la màquina.  Suposeu que
     alguna cosa es descontrola i comença a consumir espai de disc.  Si
     resulta que el procés que porta el problema té privilegis de root (el
     sistema reservaria un percentatge d'espai de disc a què els altres
     usuaris i usuàries hi puguèssin accedir), podríeu trobar-vos de sobte
     amb que no us quedi gens d'espai de disc.  Això no va gens bé, perquè
     el sistema operatiu necessita fer servir fitxers físics per a moltes
     coses (a més de per espai d'intercanvi).  Fins i tot podria ser que
     l'origen del problema no fos ni tan sols local.  Per exemple, rebre un
     bombardeig de correu no sol·licitat pot omplir fàcilment una partició.
     Si feu servir més particions, protegireu al sistema de molts d'aquests
     problemes.  Per a beneficiar-vos de l'exemple del correu, poseu el
     `/var/mail' a la seva pròpia partició i la majoria del sistema
     funcionarà encara que us bombardegin amb correu no desitjat.

     L'únic inconvenient real de fer servir més particions és que sovint
     costa molt de saber d'entrada quines necessitats tindreu.  Si feu una
     partició massa petita, llavors o haureu de reinstal·lar el sistema o
     no parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la
     partició infradimensionada.  D'altra banda, si feu la partició massa
     gran, estareu malbaratant espai que es podria fer servir per alguna
     altra cosa.  És cert que l'espai de disc va molt barat, avui en dia,
     però tot i així, perquè hauríeu de llençar els diners?.


6.2. L'arbre de directoris
--------------------------

     Debian GNU/Linux s'addereix a la Filesystem Hierarchy Standard
     (http://www.pathname.com/fhs/) (Jerarquia estàndard del sistema de
     fitxers - FHS) per anomenar els directoris i els fitxers.  Aquest
     estàndard permet als usuaris/usuàries i als programes que puguin
     predir la localització dels fitxers i directoris.  El directori arrel
     es representa simplement per una barra `/'.  En el nivell de l'arrel,
     tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris:

       bin       Fitxers executables binaris de comandaments essencials
       boot      Fitxers estàtics del carregador d'arrencada
       dev       Fitxers de dispositiu
       etc       Configuració específica del sistema de cada ordinador
       home      Directoris d'usuaris i usuàries
       lib       Biblioteques essencials i mòduls del nucli
       mnt       Punt de muntatge per muntar temporalment un sistema
                 de fitxers
       proc      Directori virtual per a informació del sistema
       root      Directori de l'usuari o usuària root
       sbin      Fitxers executables binaris essencials del sistema
       tmp       Fitxers temporals
       usr       Jerarquia secundària
       var       Dades variables
       opt       Aplicacions de programari afegides

     Ve't aquí una llista de consideracions importants pel que fa a
     directoris i particions:

        * La partició arrel `/' sempre ha de contenir físicament `/etc',
          `/bin', `/sbin', `/lib' i `/dev', sinó no podreu arrencar.
          Típicament calen 100 MB per a la partició arrel, però això podria
          variar.

        * `/usr': tots els programes d'usuari (`/usr/bin'), les
          biblioteques (`/usr/lib'), la documentació (`/usr/share/doc'),
          etc., estan en aquest directori.  Aquesta part del sistema de
          fitxers necessita la major part de l'espai.  Li hauríeu de
          concedir com a mínim 500 MB d'espai en disc.  Si voleu instal·lar
          més paquets hauríeu d'incrementar l'espai que concediu a aquest
          directori.

        * `/home': Cada usuari o usuària deixarà les seves dades a un
          subdirectori d'aquest directori.  La mida depén de quants usuaris
          i usuàries facin servir el sistema i de quins fitxers hagin
          d'emmagatzemar als seus directoris.  Segons l'ús que hagueu
          previst hauríeu de reservar uns 100 MB per cada usuari o usuària,
          però adapteu aquesta xifra a les vostres necessitats.

        * `/var': En aquest direcori s'hi posaran totes les dades variables
          com ara articles de notícies (news), missatges de correu
          electrònic, llocs web, la memòria cau per a APT, etc.  La mida
          d'aquest directori depén molt de l'ús que feu del vostre
          ordinador, però per a la majoria de gent, el que marcarà la mida
          serà la sobrecàrrega produïda pel sistema d'administració de
          paquets.  Si penseu fer una instal·lació completa de ben bé tot
          allò que Debian pot oferir, tot en una sola sessió, n'hi hauria
          d'haver prou amb reservar 2 o 3 gigabytes d'espai per a `/var'.
          Si penseu fer la instal·lació per parts (és a dir, instal·lar els
          serveis i utilitats, després les eines de text, llavors X, ...),
          us en podeu sortir amb 300 - 500 megabytes a `/var'.  Si aneu
          justos d'espai de disc i no penseu fer servir l'APT, o al menys
          no per a actualitzacions importants, passareu amb només 30 o 40
          megabytes a `/var'.

        * `/tmp': Si algun programa genera dades temporals, segurament ho
          faci a `/tmp'.  N'hi hauria d'haver prou amb 20-50 MB .


6.3. Esquema de particions recomanat
------------------------------------

     Per a usuaris novells, màquines Debian personals, sistemes domèstics,
     i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i el probablement més
     simple serà fer una única partició `/' (més la d'intercanvi).
     Tanmateix, pot ser que tingueu problemes amb aquesta idea, amb discs
     més grans (20GB).  Per limitacions en el funcionament de l'ext2,
     eviteu que una sola partició ocupi més d'uns 6GB.

     Per a sistemes multiusuari, és millor posar `/usr', `/var', `/tmp', i
     `/home' cadascun a la seva pròpia partició, diferents de la partició
     de `/'.

     Podríeu necessitar una partició a part per `/usr/local' si penseu
     instal·lar molts programes que no són part de la distribució de
     Debian.  Si la màquina ha de ser un servidor de correu, potser caldria
     fer una partició a part per a `/var/mail'.  Sovint és una bona idea
     posar una partició per a `/tmp' tot sol, per exemple d'entre 20 MB i
     50 MB.  Si esteu instal·lant un servidor amb molts comptes d'usuari,
     en general és bo tenir una partició gran independent per a `/home'.
     En general la solució per a les particions varia d'una màquina a una
     altra, depenent de per a què es facin servir.

     Per a sistemes molt complexos, hauríeu de mirar-vos el Multi Disk
     HOWTO (http://www.tldp.org/HOWTO/Multi-Disk-HOWTO.html).  Aquí hi ha
     informació en profunditat, d'interés fonamentalment per a proveïdors
     d'Internet i gent que instal·li servidors.

     Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts de
     vista.  Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran com la memòria
     del sistema.  Però en la majoria de casos no hauria de ser menor de
     16MB.  És clar que hi ha excepcions a la regla.  Si proveu de resoldre
     10000 equacions simultànies en una màquina amb 256MB de memòria, podeu
     necessitar fins a un gigabyte (o més) d'espai d'intercanvi.

     En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC),
     la mida màxima d'una partició d'intercanvi són 2GB (en Alpha i Sparc64
     és tan gran que és virtualment il·limitada).  Amb això n'hi hauria
     d'haver prou per gairebé qualsevol instal·lació.  Tanmateix, si teniu
     requeriments tan grans, probablement hauríeu de mirar de repartir
     l'espai d'intercanvi entre diferents discs (també anomenats
     "spindles", filoses) i, a ser possible, entre diferents canals SCSI o
     IDE.  El nucli equilibrarà l'ús de l'espai d'intercanvi entre
     múltiples particions d'intercanvi i n'obtindrà més rendiment.

     Com exemple, la màquina de casa d'un dels autors té 32MB de RAM i un
     disc IDE de 1.7GB a `/dev/hda'.  Hi ha una partició de 500MB per un
     altre sistema operatiu a `/dev/hda1' (l'hauria d'haver fet de 200MB,
     perquè no es fa servir mai).  Utilitza una partició d'intercanvi de
     32MB a `/dev/hda3' i la resta (uns 1.2GB a `/dev/hda2') és la partició
     per a Linux.

     Per a més exemples, vegeu Estratègies per a particions
     (http://www.tldp.org/HOWTO/mini/Partition/partition-5.html#SUBMITTED).
     Per a fer-vos amb una idea de l'espai necessari segons les tasques que
     pugueu afegir una vegada hagueu completat la instal·lació, mireu en
     Secció 11.4, `Espai en disc necessari segons les tasques'.


6.4. Noms de dispositius en Linux
---------------------------------

     Els noms dels discs i les particions poden ser diferents d'altres
     sistemes operatius.  Cal que conegueu els noms que fa servir el Linux
     quan creeu i munteu particions.  Ve't aquí la nomenclatura bàsica:

        * La primera disquetera s'anomena "/dev/fd0".

        * La segona disquetera s'anomena "/dev/fd1".

        * El primer disc SCSI (per ordre d'adreça d'ID SCSI) s'anomena
          "/dev/sda".

        * El segon disc SCSI (per ordre d'adreça) s'anomena "/dev/sdb", i
          així successivament.

        * El primer CDROM SCSI s'anomena "/dev/scd0", altrament dit
          "/dev/sr0".

        * El disc mestre a la primera controladora IDE s'anomena
          "/dev/hda".

        * El disc esclau a la primera controladora IDE s'anomena
          "/dev/hdb".

        * El disc mestre i l'esclau de la segona controladora es diuen
          "/dev/hdc" i "/dev/hdd" respectivament.  Els controladors IDE més
          nous tenen de fet dos canals i a la pràctica actuen com si fossin
          dues controladores.

     Per representar les particions de cada disc hom afegeix un número en
     decimal al nom del disc: "sda1" i "sda2" representen la primera i la
     segona particions del primer disc SCSI del sistema.

     Heus ací un exemple real.  Suposem que teniu un sistema amb 2 discs
     SCSI, un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4.  El primer
     disc (a l'adreça 2) s'anomenarà doncs "sda" i el segon "sdb".  Si el
     disc "sda" té 3 particions, es diran "sda1", "sda2" i "sda3".  Això
     mateix val per al disc "sdb" i llurs particions.

     Noteu que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (o sia, dues
     controladores), l'ordre dels discs pot esdevindre confús.  La millor
     resolució en aquests casos és fixar-se en els missatges d'arrencada,
     suposant que sapigueu els models dels discs o llurs capacitats.


6.5. Programes de Debian per definir particions
-----------------------------------------------

     Els desenvolupadors de Debian han adoptat diferents varietats de
     programes per definir particions en diferents tipus de discs durs i
     arquitectures d'ordinador.  A continuació us donem una llista amb el
     programa o programes aplicables a la vostra arquitectura.

     `cfdisk'
          Un editor de particions senzill, a pantalla completa, per a la
          resta de nosaltres; llegiu la pàgina del manual de cfdisk
          (cfdisk.txt).

          Tingueu en compte que el `cfdisk' no sap un borrall de particions
          de FreeBSD i, altre cop, pot ser que de resultes els noms dels
          dispositius siguin diferents.

     `mac-fdisk'
          Versió de l'`fdisk' preparada per a Macs; llegiu la pàgina de
          manual de mac-fdisk (mac-fdisk.txt).

     Per omissió s'executarà un d'aquests programes quan seleccioneu
     ``Particionar un disc dur''.  Si el que s'executa per omissió no és el
     que voleu, sortiu de l'editor de particions, aneu a l'intèrpret
     d'ordres (`tty2'), prement les tecles `Alt' i `F2' a l'hora, i entreu
     manualment el nom del programa que voleu fer servir.  Després
     salteu-vos el pas ``Particionar un disc dur'' del `dbootstrap' i
     continueu amb el pas següent.

     Per a la informació de com crear particions mireu la pàgina del manual
     de mac-fdisk (mac-fdisk.txt).  Un punt clau, és que la partició
     d'intercanvi s'idenfifica en discs del tipus Mac amb el seu nom; pel
     que s'haurà d'anomenar "swap".  Si us plau llegiu el manual.  També us
     suggerim que llegiu el mac-fdisk Tutorial
     (http://penguinppc.org/projects/yaboot/doc/mac-fdisk-basics.shtml), el
     qual inclou les passes que haureu de fer si compartiu el vostre disc
     amb el MacOS.


6.6. Definició de particions en els PowerMac més moderns
--------------------------------------------------------

     Si ho instal·leu en un NewWorld PowerMac heu de crear una partició
     especial d'arrencada per posar-hi el carregador de l'arrencada.  La
     mida d'aquesta partició ha de ser 800 KB i el tipus de partició ha de
     ser _Apple_Bootstrap_.  Sinó creeu la partició d'arrencada del tipus
     _Apple_Bootstrap_ la màquina no es podrà fer arrencar des del disc
     dur.  Aquesta partició es pot crear fàcilment des del `mac-fdisk' amb
     l'opció `b'

     Cal el tipus de partició especial Apple_Bootstrap per evitar que el
     MacOS monti la partició i la faci malbé, perquè hi ha modificacions
     especials fetes per tal que l'OpenFirmware arrenqui automàticament des
     d'ella.

     Noteu que la partició d'arrencada s'ha pensat per contenir només 3
     fitxers molt petits: el binari del `yaboot', la seva configuració
     `yaboot.conf', i un carregador de primera etapa OpenFirmware,
     l'`ofboot.b'.  No cal que estigui muntat al vostre sistema de fitxers,
     i no ho ha d'estar, ni hi heu de copiar nuclis ni res de res.  Per
     manipular aquesta partició es fan servir les utilitats `ybin' i
     `mkofboot'.

     Per tal que l'OpenFirmware arranqui automàticament Debian GNU/Linux la
     partició d'arrencada hauria de figurar abans que les altres particions
     d'arrencadadel disc, en especial abans de les particions d'arrencada
     de MacOS.  La partició d'arrencada hauria de ser la primera que creeu.
     De tota manera, si afegiu una partició d'arrencada més tard, podeu
     usar l'ordre `r' de `mac-fdisk' per a reordenar el mapa de particions
     per a que la partició d'arrencada vinga estiga just després del mapa
     (que és sempre la partició 1).  El que compta és l'ordre lògic del
     mapa, no l'ordre d'adreces físiques.

     Els discs d'Apple normalment tenen diverses petites particions de
     control.  Si intenteu una arrencada dual en la vostra màquina amb
     MacOSX, haureu de conservar dites particions i una petita partició HFS
     (800k és el mínim).  Això és així degut a que MacOSX, en cada
     arrencada, ofereix la inicialització de qualsevol disc que no tingui
     una partició de MacOS activada i les seves particions de control.


6.7. ``Inicialitzar i activar una partició d'intercanvi''
---------------------------------------------------------

     Aquest serà el següent pas quan hagueu creat les particions al disc.
     Podeu triar entre inicialitzar i activar una partició d'intercanvi
     nova, activar-ne una que ja s'hagi inicialitzat anteriorment, o passar
     sense partició d'intercanvi.  Sempre és permés de reinicialitzar una
     partició d'intercanvi que ja ho estava, de manera que trieu
     ``Inicialitzar i activar una partició d'intercanvi'' tret que esteu
     ben segurs del que feu.

     Aquesta opció del menú us mostrarà primer un quadre de diàleg on posa
     ``Si us plau seleccioneu la partició a activar com a dispositiu
     d'intercanvi.''.  El dispositiu que es mostra per omissió hauria de
     ser la partició que ja heu definit; si és així, només caldrà prèmer
     _Enter_.

     A continuació us surtirà un missatge de confirmació, ja que la
     inicialització destrueix les dades que hi pogués haver prèviament a la
     partició.  Si tot va bé, trieu ``Sí''.  La pantalla canviarà mentre
     s'executa el programa d'inicialització.

     És molt recomanable tenir una partició d'intercanvi, però si insistiu
     podeu passar sense sempre que tingueu més de 16MB de RAM.  Si és això
     el que voleu fer, si us plau, seleccioneu l'opció del menú ``No fer
     servir una partició d'intercanvi''.


6.8. ``Inicialitzar una partició de Linux''
-------------------------------------------

     En aquest moment, el següent menú que apareix hauria de ser
     ``Inicialitzar una partició de Linux''.  Sinó és aquest és perquè no
     heu acabat la definició de particions o no heu triat una de les
     opcions de menú que tractaven de la partició d'intercanvi.

     Podeu inicialitzar una partició per a Linux, o alternativament podeu
     muntar-ne una ja inicialitzada.  Noteu que el `dbootstrap' _no_
     actualitzarà un sistema vell sense destruir-lo.  Si esteu fent una
     actualització, Debian normalment pot actualitzar-se a si mateix i no
     necessitareu el `dbootstrap'.  Per ajuda sobre l'actualització a
     Debian 3.0, mireu-vos les instruccions d'actualizació
     (http://www.debian.org/releases/woody/powerpc/release-notes/).

     Així doncs, si feu servir particions de disc que no estan buides, o
     sia, si voleu prescindir d'allò que hi hagi, hauríeu
     d'inicialitzar-les (i això esborrarà tots els fitxers).  És més, heu
     d'inicialitzar totes les particions que hagueu creat en el pas de
     definició de les particions del disc.  La única raó per a muntar una
     partició sense inicialitzar-la en aquest moment, hurà de ser muntar
     una partició sobre la que ja hagueu fet part de la instal·lació fent
     servir el mateix joc de disquets d'instal·lació.

     Seleccioneu ``Inicialitzar una partició de Linux'' per inicialitzar i
     muntar la partició de disc `/'.  La primera partició que munteu o
     inicialitzeu serà la que es munti com a `/' (que es pronuncia
     "arrel").

     S'us preguntarà si cal preservar la ``Compatibilitat amb nuclis Linux
     anteriors a 2.2?''.  Dir ``No'' aquí voldrà dir que no pogueu executar
     en el vostre sistema nuclis de Linux 2.0 o anteriors, perquè els
     sistemes de fitxers activen algunes característiques no contemplades
     en el nucli 2.0.  Si sabeu que mai necessitareu executar un nucli 2.0
     o d'alguna collita anterior, podreu obtindre alguns avantatges menors
     responent ``No'' aquí.

     També s'us preguntarà si voleu buscar sectors defectuosos.  L'opció
     per omissió aquí és saltar-se la recerca de blocs defectuosos, perquè
     aquesta pot ocupar molt de temps i les controladores de disc dur
     modernes els detecten i se n'ocupen internament.  Tanmateix, sinó
     n'esteu gaire segurs de la qualitat del vostre disc, o si teniu un
     sistema força vell, hauríeu de fer aquesta recerca.

     Els següents missatges són només passos de confirmació.  Se us
     demanarà que confirmeu l'acció, ja que la inicialització destrueix
     totes les dades de la partició i us informarà que la partició es munta
     com a `/', la partició arrel.[1]

     Quan hagueu muntat la partició `/', si teniu més sistemes de fitxers
     que voleu inicialitzar i muntar, hauríeu de fer servir l'opció de menú
     ``Alternativa''.  Això és per als que han creat particions separades
     per a , `/var', `/usr' o d'altres, que s'haurien d'inicialitzar i
     muntar ara.

[1]  Tècnicament, es munta a `/target' i quan arrenqueu el sistema aquesta
     esdevindrà `/'.


6.9. ``Muntar una partició previament inicialitzada''
-----------------------------------------------------

     Una alternativa a Secció 6.8, ```Inicialitzar una partició de Linux'''
     és la passa ``Muntar una partició previament inicialitzada''.  Feu-la
     servir si esteu reprenent una instal·lació que es va interrompre o si
     voleu muntar particions que ja estan inicialitzades o contenen dades
     que voleu conservar.

     Si esteu instal·lant una estació de treball sense disc, ara voldreu
     muntar per NFS la vostra partició arrel des del servidor NFS remot.
     Especifiqueu el camí al servidor NFS amb sintaxi estàndard de NFS, a
     saber,

          <nom-o-IP-del-servidor>:<camí-del-recurs-del-servidor>

     .  Si heu de menester a més altres sistemes de fitxers, també els
     podeu muntar ara.

     Si encara no heu configurat la vostra xarxa tal i com es descriu en
     Secció 7.7, ```Configurar la xarxa''', aleshores en escollir una
     instal·lació per NFS s'us demanarà que ho feu.


6.10. Per muntar particions no suportades pel `dbootstrap'
----------------------------------------------------------

     En algunes situacions especials, el `dbootstrap' podria no saber com
     muntar els vostres sistemes de fitxers (tant l'arrel com d'altres).
     Podria ser, si sou un usuari o una usuària de GNU/Linux amb
     experiència, que pugueu simplement anar a la `tty2' manualment prement
     les tecles `Alt' i `F2' a l'hora, i executar-hi les instruccions que
     necessiteu per muntar la partició en qüestió.

     Si esteu muntant una partició arrel per al vostre nou sistema,
     munteu-la a `/target' i llestos, després torneu al `dbootstrap' i
     continueu (potser seguint el pas ``Veure la taula de particions'' per
     fer que el `dbootstrap' recalculi en quin punt del procés
     d'instal·lació us trobeu).

     Per a particions que no siguin l'arrel, us haureu d'enrecordar de
     modificar manualment el nou fitxer `fstab' per tal que quan torneu a
     arrencar es munti la partició.  Espereu que el `dbootstrap' escrigui
     aquest fitxer (`/target/etc/fstab') abans d'editar-lo, és clar.


-------------------------------------------------------------------------------


7. Instal·lant el nucli i la base del sistema operatiu
------------------------------------------------------


7.1. ``Instal·lar nucli i els mòduls dels controladors''
--------------------------------------------------------

     La següent passa tindria que ser instal·lar un nucli i els seus mòduls
     en el vostre nou sistema.

     S'us oferirà un menú de dispositius des dels quals podeu instal·lar el
     nucli i una opció per a instal·lar usant la xarxa.  Podeu usar
     qualsevol dispositiu dels que estiguin disponibles, ja que no estareu
     restringit a l'us del mateix medi que vàreu usar per a muntar (mireu
     en Capítol 4, `Obtindre un medi del sistema d'instal·lació').

     Noteu que les opcions presentades variaran depenent del maquinari
     detectat pel `dbootstrap'.  Si esteu instal·lant des d'un CD-ROM
     oficial, el programa tindria que alinear-lo automàticament, sense
     preguntar des de quin dispositiu desitgeu instal·lar (a menys que
     arrenqueu amb l'argument `verbose').  Quan s'us pregunti pel CD-ROM,
     assegureu-vos de que es trova a dins de la unitat lectora de CD.

     Si esteu instal·lant des d'un sistema de fitxers local, tindreu que
     escollir entre dues opcions.  Seleccioneu "disc dur" si la partició de
     disc no està muntada; seleccioneu "muntada" si ho està.  En ambdos
     casos, el sistema primer mirarà alguns fitxers en
     `dists/woody/main/disks-powerpc/current'.  Sinó trobés aquests
     fitxers, llavors us preguntaria per ``Sel·leccioneu la ruta al arxiu
     de Debian'' --- aquest és el directori a on el disc desa els fitxers
     requerits per la instal·lació.  Si teniu una rèplica local de l'arxiu
     de Debian, podreu usar-la per a indicar-li aquest directori, que
     sovint serà `/archive/debian'.  Aquests arxius és caracteritzen per
     l'estructura dels directoris, tal com a
     `debian/dists/woody/main/disks-powerpc/current'.  Podeu escrure-li la
     ruta manualment o usar el botó `<...>' per a navegar a través de
     l'arbre del sistema de fitxers.

     Continuant la discussió d'instal·lar des d'un disc local o medi
     similar (com ara NFS), seguidament se us preguntarà pel directori que
     conté els fitxers necessaris (els quals han d'estar basats en la
     vostra subarquitectura).  Noteu que el sistema pot ser força insistent
     amb que els fitxers apareguin en la posició exacta indicada, inclosos
     els subdirectoris.  Mireu la bitàcola en la tty3 (mireu en Secció
     5.7.1, `Usant la shell i mirant la bitàcola (els log)') a on
     `dbootstrap' deixarà un registre amb la localització dels fitxers que
     està cercant.

     Si apareix l'opció "default" (per defecte), llavors l'haurieu d'usar.
     Sinó, escolliu l'opció "list" (llistar) per a deixar que `dbootstrap'
     intenti trobar per si mateix els fitxers (però noteu que això pot ser
     molt lent si munteu sobre NFS).  Com a últim recurs, useu l'opció
     "manual" per a especificar-li el directori manualment.

     Si esteu instal·lant des de disquets, necessitareu el disquet de
     rescat (que probablement estigui ja en la unitat), seguit dels
     disquets de controladors.

     Si desitgeu instal·lar el nucli i mòduls des de la xarxa, podreu
     fer-ho usant les opcions "xarxa" (HTTP) o "NFS".  Les vostres
     interfícies de xarxa han d'estar suportades pel nucli estàndard (mireu
     en Secció 2.5, `Perifèrics i demés maquinari').  Si l'opció "NFS" no
     apareix, haureu de seleccionar ``Cancel·lar'' i retrocedir per a
     seleccionar la passa ``Configurar la xarxa'' (mireu Secció 7.7,
     ```Configurar la xarxa''') i torneu-la a executar.


7.2. NFS
--------

     Seleccioneu l'opció "NFS" i informeu al `dbootstrap' de la ruta del
     vostre servidor NFS.  Assumim que teniu les imatges dels disquets de
     rescat i controladors en la seva localització correcta del servidor
     NFS, aquests fitxers hauran d'estar disponibles per a poder instal·lar
     el nucli i els mòduls.  El sistema de fitxers NFS serà muntat sota
     `/instmnt'.  Seleccioneu la localització d'aquests fitxers tal com per
     a "disc dur" o "muntat".


7.3. Xarxa
----------

     Seleccioneu l'opció "xarxa" i informeu al `dbootstrap' de la URL i
     ruta de l'arxiu de Debian.  Generalment per defecte funcionarà
     correctament, i en qualsevol cas la part de la ruta serà possiblement
     correcta per a qualsevol rèplica oficial de Debian, tot i que podeu
     editar la part del servidor.  També podeu escollir agafar els fitxers
     a través d'un servidor intermediari (proxy); sols entreu un servidor
     _...aquesta frase no està acabada..._


7.4. Arrel NFS
--------------

     Si esteu instal·lant des d'una estació de treball sense disc, haureu
     de tindre configurada la vostra xarxa tal i com es descriu en Secció
     7.7, ```Configurar la xarxa'''.  Hauríeu de tindre l'opció
     d'instal·lar el nucli i els mòduls des de NFS.  Procediu usant l'opció
     "NFS" tal i com s'ha descrit anteriorment.

     Potser necessitareu fer d'altres passes per a d'altres medis
     d'instal·lació.


7.5. ``Configurar el suport per a PCMCIA''
------------------------------------------

     Aquesta és una passa opcional, _abans_ de la selecció del menú
     ``Configurar els mòduls dels controladors dels dispositius'',
     anomenada ``Configurar el suport per a PCMCIA''.  Aquest menú s'usa
     per a habilitar el suport PCMCIA.

     Si teniu PCMCIA, però no esteu instal·lant el vostre sistema Debian
     usant-lo (p.e.  instal·lant mitjançant una targeta Ethernet PCMCIA),
     llavors no necessiteu configurar-lo en aquest punt.  Podreu fàcilment
     configurar i habilitar el PCMCIA més endavant, quan la instal·lació
     s'hagi completat.  Tot i així, si esteu instal·lant mitjançant un
     dispositiu de xarxa PCMCIA haureu de seleccionar aquesta alternativa i
     configurar el suport PCMCIA abans de configurar la xarxa.

     Si necessiteu instal·lar PCMCIA, seleccioneu l'alternativa, a sota de
     ``Configurar els mòduls dels controladors dels dispositius''.  Se us
     preguntarà quin controlador PCMCIA té el vostre sistema.  En molts
     casos és el `i82365'.  En alguns altres serà el `tcic'; si teniu
     dubtes consulteu amb el vostre proveïdor per a les especificacions del
     maquinari.  Generalment podreu deixar en blanc les següents opcions.
     En d'altres ocasions cert maquinari pot tindre necessitats especials;
     el Linux PCMCIA HOWTO (http://www.tldp.org/HOWTO/PCMCIA-HOWTO.html)
     conté molta informació en el cas de que les opcions per defecte no us
     funcionin.

     En alguns casos inusuals, també podríeu necessitar llegir i editar el
     `/etc/pcmcia/config.opts'.  Podeu obrir la vostra segona consola
     virtual (_Alt-F2_), editar aquest fitxer i reconfigurar el vostre
     PCMCIA o manualment forçar una recàrrega dels mòduls usant `insmod' i
     `rmmod'.

     Una vegada el PCMCIA estigui correctament configurat i instal·lat,
     hauríeu d'anar a la configuració dels controladors dels dispositius
     tal i com es descriu en la següent secció.


7.6. ``Configurar els mòduls dels controladors dels dispositius''
-----------------------------------------------------------------

     Seleccioneu l'opció del menú ``Configurar els mòduls dels controladors
     dels dispositius'' per a configurar els controladors (drivers) de
     dispositiu, que són els mòduls del nucli.

     Primer s'us preguntarà si voleu carregar mòduls de nucli addicionals
     des del disquet aportat pel venedor.  Podeu saltar-vos aquesta passa,
     donat que sols és útil si hi han alguns mòduls propietàris addicionals
     necessaris pel vostre maquinari (per exemple, per a controladores
     específiques SCSI).  Això cercarà mòduls en el disquet en
     localitzacions com ara `/lib/modules/misc' (a on <misc> pot ser
     qualsevol secció dels mòduls del nucli estàndard).  Qualsevol
     d'aquests fitxers pot ser copiat al disc durant la instal·lació, per a
     poder-los configurar en la següent passa.

     Seguidament s'executarà el programa `modconf', és un simple programa
     que mostra per seccions els diferents mòduls del nucli i que us
     permetrà passar per les diverses seccions del nucli escollint els
     mòduls que desitgeu instal·lar.

     Us recomanem que _sols_ configureu els dispositius requerits pel
     procés d'instal·lació i que no han estat detectats pel nucli.  Molta
     gent no necessitarà configurar cap mòdul del nucli.

     Per exemple, podeu necessitar-lo explícitament per a carregar el
     controlador de la targeta de la interfície de treball des de la secció
     `xarxa', un controlador de disc SCSI de la secció `scsi' o un
     controlador propietari del CD-ROM en la secció `cdrom'.  Els
     dispositius que configureu seran carregats automàticament quan el
     vostre sistema s'iniciï.

     Alguns mòduls poden requerir paràmetres.  Per a veure els paràmetres
     més rellevants, tindreu que consultar la documentació pels
     controladors del nucli.

     Una vegada el sistema hagi estat instal·lat en qualsevol moment podreu
     reconfigurar els vostres mòduls usant el programa `modconf'.

     Per a powerpc, aquests són alguns dels mòduls que us podrien ser
     útils, corresponen al nucli 2.4 (alguns mòduls poden ser semblants en
     un 2.2).  La majoria d'aquests mòduls no requereixen parametres.

        * kernel/net/appletalk (compartir fitxers amb MacOS en els
          Macintosh)

        * kernel/fs/smbfs (per a comunicacions LAN amb xarxes PC)

        * kernel/drivers/usb/hid (per al suport de teclats USB)

        * kernel/drivers/usb/storage (USB hard drives)

        * kernel/drivers/dmasound/dmasound_core (el so en general)

        * kernel/drivers/dmasound/dmasound_pmac (el so en Powermac)

        * kernel/drivers/pcmcia/pcmcia_core (portàtil amb PC Card en
          general)

        * kernel/drivers/pcmcia/yenta_socket (portàtil amb PC Card)

        * kernel/drivers/net/wireless/net/airport (Airport en portàtil)

        * kernel/drivers/macintosh/macserial (ports sèrie en Powermac)

        * kernel/drivers/macintosh/rtc (rellotge en temps real)

        * kernel/drivers/input/joydev (joystick)


7.7. ``Configurar la xarxa''
----------------------------

     Si el sistema d'instal·lació no detecta que teniu un dispositiu de
     xarxa disponible, s'us mostrarà la passa ``Configurar el nom de la
     màquina (hostname)''.  Encara que no tingueu una xarxa o si la vostra
     connexió de xarxa va amunt i avall dinàmicament (p.e.  useu dialup) la
     vostra màquina necessitarà un nom per a trucar-se a si mateixa.

     Si el sistema d'instal·lació detecta un dispositiu de xarxa, s'us
     presentarà la passa ``Configurar la xarxa''.  Si el sistema no us
     permet efectuar aquesta passa, llavors això vol dir que no veu cap
     dispositiu de xarxa present.  Si teniu un dispositiu de xarxa,
     significarà que probablement heu fet cas omís de la configuració del
     dispositiu de xarxa en Secció 7.6, ```Configurar els mòduls dels
     controladors dels dispositius'''.  Torneu a aquesta passa i cerqueu en
     els dispositius de la secció `xarxa'.

     Quan entreu a la passa ``Configurar la xarxa'', si el sistema detecta
     que teniu més d'un dispositiu de xarxa, s'us preguntarà si voleu
     configurar-lo.  Podeu configurar-ne només un.  Després de la
     instal·lació, podreu configurar les interfícies addicionals --- mireu
     la pàgina del manual interfaces(5).

     Si `dbootstrap' detecta que vàreu configurar el PCMCIA (Secció 7.5,
     ```Configurar el suport per a PCMCIA'''), us demanarà que confirmeu
     que la vostra targeta de xarxa és una targeta PCMCIA.  Això afecta en
     com i a on es desa la configuració de la xarxa.

     Més tard `dbootstrap' us preguntarà si voleu usar un servidor DHCP o
     BOOTP per a configurar la xarxa.  Si podeu, tindríeu que dir ``Sí'',
     ja que això us permetrà saltar-vos la resta de la següent secció.
     Hauríeu de poder veure el missatge ``La xarxa s'ha configurat
     correctament utilitzant DHCP/BOOTP.''.  Passan a Secció 7.8,
     ```Instal·lar el sistema base'''.  Si la configuració falla, comproveu
     els cables i la bitàcola de la tty3 o seguiu endavant i configureu la
     xarxa manualment.

     Per a configurar la xarxa a mà, `dbootstrap' us preguntarà a sobre de
     la vostra xarxa; ompliu les respostes amb la Secció 3.3, `Informació
     que necessitareu'.  El sistema també us resumirà la informació de la
     xarxa i us demanarà confirmació.  Després tindreu que especificar el
     dispositiu de la xarxa usat per la vostra xarxa primària.  Usualment,
     això serà "eth0" (el primer dispositiu Ethernet).

     Alguns detalls tècnics que podeu, o no, trobar útils: el programa
     assumeix que l'adreça IP de la xarxa és la conjunció (AND) bit a bit
     de l'adreça IP del sistema i la màscara de xarxa.  Prendrà com a
     adreça de difusió (broadcast) la disjunció (OR) bit a bit del l'adreça
     IP del vostre sistema amb la negació (NOT) bit a bit de la màscara de
     xarxa.  Assumirà que el vostre sistema passarel·la (gateway) és també
     el vostre servidor DNS.  Sinó podeu esbrinar qualsevol d'aquestes
     respostes, useu les suggerides pel sistema --- podreu canviar-les un
     cop hagueu instal·lat el sistema, si fos necessari, editant
     `/etc/network/interfaces'.  Alternativament, podreu instal·lar
     `etherconf', amb el que podreu configurar la vostra xarxa.


7.8. ``Instal·lar el sistema base''
-----------------------------------

     La següent passa és per a instal·lar el sistema base.  El sistema base
     és un joc mínim dels paquets necessaris, ja que per si mateixos
     proveeixen d'una funcionalitat bàsica al sistema.  Ocupen per sota
     dels 70MB.

     Durant la passa ``Instal·lar el sistema base'', sinó esteu instal·lant
     des d'un CD-ROM, s'us oferirà un menú dels dispositius des dels quals
     podeu instal·lar el sistema base.  Haureu de seleccionar el medi
     apropiat per a la instal·lació.  Si esteu instal·lant des d'un CD-ROM
     oficial, quan se us pregunti simplement inseriu-lo.

     Si esteu instal·lant el sistema base des de la xarxa, noteu que en
     aquest moment algunes de les passes poden ser crítiques i no tindre un
     progrés evident.  Particularment, al rebre el `Packages.gz' i durant
     la instal·lació de la base i dels paquets essencials, tots aquests
     processos poden semblar aturats; allargant una mica la instal·lació.
     Podreu usar `df -h' en la segona terminal per a assegurar-vos de que
     el contingut dels vostre disc canvia progresivament.

     Tot i això, si la instal·lació es queda aturada al rebre un fitxer
     anomenat `Release', ja podreu assumir que els fitxers de la xarxa no
     s'han trobat o que hi ha algun problema al respecte.

     Si esteu instal·lant el sistema base des del vostre disc dur,
     l'instal·lador assenyalarà la situació en el disc de `basedebs.tar',
     amb un procediment semblant al d'instal·lació del nucli i els mòduls.


-------------------------------------------------------------------------------


8. Arrencant en el vostre nou sistema Debian
--------------------------------------------


8.1. ``Fer el sistema arrencable''
----------------------------------

8.1.1. "OldWorld" PowerMac
--------------------------

     El carregador per a màquines OldWorld Power Macintosh és `quik''.  Si
     ho desitgeu també podeu usar-lo sobre CHRP.  La instal·lació intentarà
     carregar `quik' automàticament en la passa ``Fer el sistema
     arrencable''.  Se sap que la configuració funciona en Powermac 7200,
     7300 i 7600 i en alguns clons de Power Computing.  Aquesta fallarà en
     els G3.  Per als altres Power PC OldWorld, com ara Apus, Be-Box, MBX i
     PReP necessitareu un carregador genèric.

     Si la màquina falla a l'arrencar després de completar la instal·lació
     i es para amb l'indicatiu "boot:", escriviu Linux seguit de _Enter_
     (La configuració per defecte de l'arrencada en `quik.conf' està
     marcada com a Linux).  Les etiquetes definides en `quik.conf' seran
     executades quan premeu la tecla `Tab' en l'indicatiu boot:.  També
     podeu arrencar en la instal·lació i editar `/target/etc/quik.conf' que
     ha estat situat allí per la passa ``Fer el sistema arrencable''.  Hi
     han disponibles consells per a tractar amb `quik' en
     http://penguinppc.org/projects/quik/.

     Per a arrencar en MacOS sense reiniciar la nvram, escriviu bye en
     l'indicatiu del OpenFirmware (assumim que MacOS no ha estat esborrat
     d'aquesta màquina).  Per a obtindre l'indicatiu de Openfirmware,
     premeu les tecles "command option o f" mentres arrenqueu la màquina en
     fred.  Si necessiteu reiniciar el Open Firmware per a que la nvram
     deixi per defecte l'arrencada en MacOS, premeu les tecles "command
     option p r" mentres arrenqueu la màquina en fred.

8.1.2. "NewWorld" PowerMac
--------------------------

     Els nous PowerMacs (mitjans de 1998 i finals) usen `yaboot' com a
     carregador.  La instal·lació normalment no configura `yaboot'
     automàticament, així que haureu de fer seria executar la passa ``Fer
     el sistema arrencable'' un cop fet això el vostre disc tindria que ser
     arrencable i s'usarà OpenFirmware pe a arrencar Debian GNU/Linux.

     En màquines G4 i iBooks, podeu prémer la tecla d'opció cap avall
     (down) per aconseguir una pantalla gràfica amb els botons de cada
     opció dels SO arrencables, Debian GNU/Linux seria el botó amb un
     pingüí com a icona.

     Si teniu MacOS i en algun moment canvia la variable del dispositiu
     d'arrencada OpenFirmware hauríeu de resetejar el OpenFirmware a la
     configuració per defecte.  Per a fer això premeu les tecles cap avall
     (down) "l'opció de comandament p r" mentres arranqueu la màquina en
     fred.

     Les etiquetes definides en `yaboot.conf' seran executades quan premeu
     la tecla `Tab' en l'indicatiu boot:.

     Reiniciar el OpenFirmware en maquinari G3 o G4 pot causar que
     arrenqueu Debian GNU/Linux per defecte (si heu particionat
     correctament establert la primera partició com a Apple_Bootstrap).  Si
     teniu Debian GNU/Linux en un disc SCSI i MacOS en un disc IDE, això,
     potser no funcionarà i tindreu que entrar al OpenFirmware i establir
     la variable del dispositiu d'arrencada "boot-device", normalment
     `ybin' fa això automàticament).

     Després de que hagueu arrencat Debian GNU/Linux satisfactoriament per
     primera vegada haureu d'afegir les opcions addicionals que volgueu
     (com ara opcions d'arrencada dual) en `/etc/yaboot.conf' i executar
     `ybin' per actualitzar la vostra partició d'arrencada.  amb els canvis
     de configuració.  Si us plau per a més informació llegiu el yaboot
     HOWTO (http://penguinppc.org/projects/yaboot/doc/yaboot-howto.shtml/).

     Si esteu instal·lant des d'una estació sense disc dur, òbviament,
     arrencar des del disc local no és una opció raonable i aquesta passa
     us l'haureu de saltar.


8.2. El moment de la veritat
----------------------------

     Quan el vostre sistema arrenca per primera vegada per si mateix es el
     que els enginyers elèctrics anomenen "la proba de foc".  Si teniu
     qualsevol disquet en la vostra disquetera, treieu-lo.  Seleccioneu
     l'opció del menú ``Rearrencar el sistema''.

     Si esteu arrencant directament a Debian i el sistema no s'inicia, useu
     el medi d'arrencada de la instal·lació original (per exemple el
     disquet de rescat) o inseriu el disquet Custom Boot si en vàreu crear
     un i reinicieu el sistema.  Si _no_ useu el disquet Custom Boot,
     probablement necessiteu afegir alguns arguments d'arrencada.  Si
     arrenqueu amb el disquet de rescat o alguna tècnica semblant,
     necessitareu especificar `rescue root=<root>', a on <root> serà la
     vostra partició arrel, com ara "/dev/sda1".

     Debian tindria que arrencar i tindríeu que veure els mateixos
     missatges que la primera vegada que vàreu iniciar el sistema
     d'instal·lació, seguits d'alguns de nous.


8.3. Debian després de l'arrencada, configuració base
-----------------------------------------------------

     Després d'arrencar s'us faran unes preguntes per tal de completar la
     configuració bàsica del sistema i llavors seleccionar els paquets
     addicionals que vulgueu instal·lar.  L'aplicació que us guiarà per
     aquest procés s'anomena `base-config'.  Si desitgeu tornar a executar
     el `base-config' en qualsevol moment una vegada completada la
     instal·lació, feu-ho com a super-usuari executant `base-config'.


8.4. Configurant la vostra zona horària
---------------------------------------

     Primer s'us preguntarà per la vostra zona horària.  Després haureu de
     seleccionar la configuració local GMT del vostre rellotge maquinari,
     primer seleccioneu una regió i llabors una ciutat dintre d'aquella
     regió de la mateixa zona horària en la qual us trobeu.  En el moment
     de fer la selecció en aquesta llista, podeu escriure una sola lletra
     per a fer que la vostra selecció comenci per aquesta.


8.5. Contrasenyes MD5
---------------------

     Seguidament s'us preguntarà si voleu instal·lar les contrasenyes com a
     MD5.  Aquest és un mètode d'intercanvi per a emmagatzemar contrasenyes
     en el vostre sistema és més segur que el mètode estàndard (anomenat
     "crypt").

     Per defecte és ``No'', però sinó necessiteu suport NIS i esteu molt
     preocupat per la seguretat en aquesta màquina, podeu dir ``Sí''.


8.6. Contrasenyes Shadow
------------------------

     A menys que hagueu respost ``Sí'' a les contrasenyes MD5 el sistema us
     preguntarà si voleu habilitar les contrasenyes shadow.  Aquest és un
     mètode per a fer al vostre sistema GNU/Linux una mica més segur.  En
     un sistema sense contrasenyes shadow, les contrasenyes es desen
     (encriptades) en un fitxer de lectura per a tothom, `/etc/passwd'.
     Aquest ha de ser llegible per tothom per a que qualsevol que tingui
     que accedir al sistema pugui fer-ho, donat que aquest fitxer conté
     informació vital de l'usuari, com per exemple, com traduir els
     identificadors numèrics i noms de l'usuari.  En conseqüència, algú
     podria imaginablement gravar el vostre fitxer `/etc/passwd' i executar
     un atac de força bruta (force attack) (p.e.  executant un test
     automàtic de totes les combinacions de contrasenyes possibles) per a
     intentar determinar les vostres contrasenyes.

     Si teniu les contrasenyes shadow habilitades, les contrasenyes seran
     desades en `/etc/shadow', amb lectura i escriptura només per al root i
     de lectura pel grup shadow.  Per això mateix us recomanem que
     habiliteu les contrasenyes shadow.

     La reconfiguració del sistema de contrasenyes shadow podeu fer-la en
     qualsevol moment amb el programa `shadowconfig'.  Després de la
     instal·lació, mireu `/usr/share/doc/passwd/README.debian.gz' per a més
     informació.


8.7. Entrar la contrasenya root
-------------------------------

     El compte _root_ també s'anomena _super-usuari_; és un accés especial
     que ignorarà qualsevol restricció de seguretat en el vostre sistema.
     El compte root sols haurà d'usar-se per a tasques d'administració del
     sistema i durant el mínim de temps possible.

     Qualsevol contrasenya que creeu hauria de tindre de 6 a 8 caràcters,
     combinant majúscules i minúscules així com caràcters de puntuació.
     Mantingueu una especial cura amb la vostra contrasenya root, donat que
     aquest compte atorga molt de poder.  Eviteu paraules de diccionari o
     usar informació personal susceptible de ser endevinada.

     Si algú us diu que necessita la vostra contrasenya root, sigueu
     extramadament precabut.  Normalment no tindríeu que donar-li la vostra
     contrasenya root a ningú, a menys de que estigueu administrant una
     màquina amb més d'un administrador del sistema.


8.8. Creant un usuari normal
----------------------------

     El sistema us preguntarà si desitgeu crear un compte d'usuari normal.
     Aquest compte tindria que ser el seu punt principal d'accés.  _No_
     useu el compte root per a un us diari o per accedir personalment.

     Per què no?  Bé, una raó per a evitar l'us dels privilegis de root
     seria la facilitat amb la que podeu danyar irreparablement el sistema
     com a root.  Un altre motiu seria la possibilitat de caure en el
     parany d'executar un programa _cavall de Troya_ --- aquest és un
     programa que usa els aventatges del vostre super-usuari per a
     comprometre la seguretat del vostre sistema d'amagat.  Qualsevol
     llibre d'administració de sistemes Unix cobrirà amb més detall aquest
     tema --- considereu el llegir-ne un si això us és nou.

     Anomeneu al vostre compte com volgeu.  Si el vostre vostre nom és John
     Smith, podríeu usar "smith", "john", "jsmith" o "js".  També s'us
     demanarà pel nom complet d'aquest usuari i avans d'això una
     contrasenya.

     Si després de la instal·lació desitgeu crear un nou compte d'usuari,
     useu el comandament `adduser'.


8.9. Configuració d'una connexió PPP
------------------------------------

     Seguidament s'us preguntarà si voleu instal·lar la resta del sistema
     usant PPP.  Si esteu instal·lant des d'un CD-ROM i/o esteu connectats
     directament a una xarxa, podreu dir ``No'' amb tota seguretat i
     saltar-vos aquesta secció.

     Si escolliu configurar PPP en aquest punt, s'executarà un programa
     anomenat `pppconfig'.  Aquest programa us ajudarà a configurar la
     vostra connexió PPP.  _Assegureu-vos de que quan s'us pregunti pel nom
     de la vostra connexió telefònica l'anomeneu "provider"._

     Afortunadament, el programa `pppconfig' us guiarà a través d'una
     configuració de la connexió PPP sense patiments.  D'altra manera, si
     aquest no us servis seguiu llegint aquesta secció per a intruccions
     més detallades.

     Per a configurar PPP, necessitareu conèixer els conceptes bàsics de la
     visualització i edició en GNU/Linux.  Per a veure fitxers podeu usar
     `more' i `zmore' per a fitxers comprimits amb l'extensió `.gz'.  Per
     exemple, per a veure el fitxer `README.debian.gz', escriviu en la
     consola `zmore README.debian.gz'.  El sistema base us proveeix dos
     editors: `ae' el qual té un us molt senzill però no té gaires
     característiques i `elvis-tiny' que és un cló limitat de `vi'.  Més
     tard probablement necessitareu instal·lar editors i visualitzadors amb
     més característiques, com ara `nvi', `less' o `emacs'.

     Editeu `/etc/ppp/peers/provider' i substituïu `/dev/modem' per
     `/dev/ttyS<#>' a on <#> serà el número del vostre port sèrie.  En
     Linux els ports sèrie s'enumeren des de 0; el primer port sèrie serà
     `/dev/ttyS0' sota Linux.  La següent passa serà editar
     `/etc/chatscripts/provider' i afegir-li el número de telèfon del
     vostre proveïdor, nom d'usuari i contrasenya.  Si us plau no esborreu
     la "\q" que precedeix a la contrasenya.  Doncs això elimina el que la
     contrasenya aparegui en els fitxers de la bitàcola.

     Molts proveïdors usen PAP o CHAP per a la seqüència d'entrada en
     comptes de l'autentificació en mode de text.  D'altres usen tots dos
     mètodes.  Si el vostre proveïdor requereix PAP o CHAP, necessitareu
     procedir d'una manera diferent.  Comenteu tot el que estigui a sota de
     la línia de marcatge (la que comença per "ATDT") en
     `/etc/chatscripts/provider', modifiqueu `/etc/ppp/peers/provider' tal
     i com es descriu anteriorment i afegiu `user <nom>' a on <nom> serà el
     vostre nom d'usuari del proveïdor amb el que us connecteu.
     Seguidament editeu `/etc/ppp/pap-secrets' o `/etc/ppp/chap-secrets' i
     entreu la vostra contrasenya.

     També necessitareu editar `/etc/resolv.conf' i afegir-hi el nom del
     vostre proveïdor i l'adreça IP del seu servidor de noms (DNS).  Les
     línies en `/etc/resolv.conf' tenen el següent format: `nom_servidor
     <xxx.xxx.xxx.xxx>' a on les <x> són els números de l'adreça IP.
     Opcionalment podeu afegir l'opció `usepeerdns' al fitxer
     `/etc/ppp/peers/provider', per a activar la selecció automàtica del
     servidor DNS apropiat, usant els valors que el servidor remot
     generalment proveeix.

     A menys que el vostre proveïdor tingui una seqüència diferent que la
     majoria de ISP, ja heu finalitzat!  Inicieu una connexió PPP escrivint
     `pon' com a root i monitoritzeu el procés usant el comandament `plog'.
     Per a desconnectar-vos useu `poff', altra vegada com a root.

     Llegiu el fitxer `/usr/share/doc/ppp/README.Debian.gz' per a més
     informació de com usar PPP en Debian.

     Per a connexions estàtiques SLIP, necessitareu afegir el comandament
     `slattach' (del paquet `net-tools') en el `/etc/init.d/network'.
     L'SLIP dinàmic requereix al paquet `gnudip'.


8.10. Remogent el suport de PCMCIA
----------------------------------

     Sinó useu PCMCIA, podeu escollir aquesta opció per a remoure el suport
     en aquest punt.  Això farà la vostra arrencada més neta; a més, de que
     farà més senzilla la substitució del vostre nucli (PCMCIA de requereix
     moltes relacions entre les versions dels controladors PCMCIA, els
     mòduls del nucli i el mateix nucli).


8.11. Configurant APT
---------------------

     El principal mètode que la gent usa per a instal·lar paquets als seus
     sistemes és mitjançant un programa anomenat `apt-get', del paquet
     `apt'.[1] Tot i això, APT s'ha de configurar per a que sàpiga d'on
     prendre els paquets.  L'aplicació d'ajuda que us assistirà en aquesta
     tasca s'anomena `apt-setup'.

     La següent passa del procés d'insta·lació serà per a dir-li a APT a on
     pot trobar els altres paquets de Debian.  Noteu que podeu tornar a
     executar aquesta utilitat en qualsevol moment després de la
     instal·lació executant `apt-setup' o editant manualment el
     `/etc/apt/sources.list'.

     Si arrenqueu des d'un CD-ROM oficial, llavors aquest CD-ROM hauria de
     ser configurat automàticament com la font per a apt.  Notareu això
     donat que veureu que el CD-ROM està sent escannegat i llavors us
     preguntarà si teniu cap altre CD-ROM per a configurar.  Si teniu
     múltiples CD-ROM ---i molta gent voldrà--- llavors hauríeu de seguir
     endavant i escannegar-los un a un.

     Per als usuaris sense un CR-ROM oficial, s'us oferiran una sèrie
     d'opcions de com Debian ha d'accedir als paquets: FTP, HTTP, CD-ROM o
     un sistema de fitxers local.  Per als usuaris de CD-ROM, podeu
     escollir en aquesta passa quines altres fonts desitgeu afegir.

     Hauríeu de saber que és perfectament acceptable tindre diferents fonts
     de APT, encara que siguin idèntiques a l'arxiu de Debian.  `apt-get'
     escollirà automàticament el paquet amb la versió més alta de totes les
     disponibles.  Per exemple, si teniu la font en HTTP i un CD-ROM,
     `apt-get' tindria que usar automàticament el CD-ROM local quan sigui
     possible i sols recórrer al HTTP si hi ha una versió més nova
     disponible.  Tot i això, l'afegir fonts per a APT innecessàries no és
     una baona idea, donat que farà mimbar la velocitat del procés de
     recerca de fitxers en la xarxa per a obtindre les noves versions.

[1]  Noteu que l'actual programa per a instal·lar paquets s'anomena `dpkg'.
     Tot i així, aquest paquet és una utilitat de més baix nivell.
     `apt-get' invocarà a `dpkg' apropiadament; això seria d'un nivell més
     alt, tot i això, donat que sap quins altres paquets són requerits per
     a instal·lar el paquet inicial, així com prendre els paquets des del
     CD, la xarxa o a on sempre.

8.11.1. Configurant la font dels paquets en la xarxa
----------------------------------------------------

     Si planegeu instal·lar la resta del sistema mitjançant la xarxa,
     l'opció més comú és seleccionar la font "http".  El "ftp" també
     s'accepta, però tendeix a fer les connexions més lentament.

     Seguidament s'us preguntarà si desitgeu tindre programari non-free.
     Això es refereix a programari comercial o d'altre programari amb una
     llicència que no compleix els Principis del programari lliure de
     Debian (http://www.debian.org/social_contract#guidelines).  Està bé
     dir ``Sí'', però tindreu que ser precabut a l'instal·lar aquest
     programari, ja que tindreu que assegurar-vos de que l'useu dacord amb
     la seva llicència.

     La següent passa durant la configuració de les fonts en la xarxa li
     direu al `apt-setup' en quin país viviu.  Aquest configurarà la
     rèplica oficial de Debian en la Internet mitjançant la vostra xarxa.
     Depenent del país que seleccioneu, us donarà una llista de les
     possibles màquines.  Generalment és millor escollir-ne una del
     principi de la llista, però qualsevol funcionarà.

     Si esteu instal·lant via HTTP, s'us preguntarà si voleu configurar el
     vostre servidor d'intercanvi (proxy).  Aquest de vegades es requerit
     per la gent que està darrera d'un tallafocs (firewall), en xarxes
     empresarials, etc.

     Finalment es probarà la nova font de paquets de la xarxa.  Si tot va
     bé, us preguntarà si voleu fer-ho una altra vegada amb alguna altra
     font de la xarxa.


8.12. Instal·lació de paquets: simple o avançada
------------------------------------------------

     Després s'us demanarà si desitgeu instal·lar paquets amb el mètode
     simple o d'una manera més fina amb el mètode avançat.  Us recomenem
     que comenceu amb el mètode simple donat que el mètode avançat el
     podreu executar en qualsevol moment.

     Haurieu de saber que per a la instal·lació simple, `base-config'
     simplement invoca al programa `tasksel'.  Per a la instal·lació
     avançada de paquets executarà el programa `dselect'.  Qualsevol
     d'aquests pot executar-se en qualsevol moment després de la
     instal·lació per a instal·lar més paquets.  Si cerqueu un paquet
     específic una vegada la instal·lació s'hagi completat, simplement
     executeu `apt-get install <paquet>', a on <paquet> serà el nom del
     paquet que voleu instal·lar.


8.13. Selecció de paquets simple --- La tasca d'instal·lar
----------------------------------------------------------

     Si escolliu la instal·lació "simple", sereu encaminats cap a
     l'istal·lador de tasques (Task Installer - `tasksel').  Aquesta
     tècnica us oferirà unes configuracions de programari preseleccionades
     per Debian.  Sempre podeu escollir, paquet per paquet, el que desitgeu
     instal·lar en la vostra nova màquina.  Aquest és el propòsit del
     programa `dselect' descrit més avall.  Però pot ser una tasca molt
     laboriosa amb gairebé 8000 paquets disponibles en Debian!

     Si primer heu habilitat algunes _tasques_ i després heu anat afegint
     alguns paquets individualment.  Aquestes representaran un nombre de
     les diferents coses que voleu fer amb el vostre ordinador, com ara "un
     entorn d'escriptori", "desenvolupament en C" o un "servidor de
     fitxers".

     Per a cada tasca, podeu resaltar-la i seleccionar "Informació de la
     tasca" per a veuren més informació.  Això us mostrarà una explicació
     detallada i una llista dels paquets de programes inclosos per aquella
     tasca.  Per tal de que planifiqueu el que us proposeu teniu una taula
     en Secció 11.4, `Espai en disc necessari segons les tasques' amb les
     mides aproximades.

     Una vegada seleccionades les vostres tasques, seleccioneu "Acabar".
     En aquest punt, s'executarà `apt-get' per a instal·lar els paquets
     seleccionats.  Noteu que sinó seleccioneu cap tasca, s'instal·laran
     els paquets estàndard o requerits que encara no estiguin ja presents
     en el sistema.  Aquesta funcionalitat serà la mateixa que executar
     tasksel -s en la línia de comandaments i actualment implica la
     descàrrega d'uns 37M de fitxers.  En cavat s'us mostrarà el número de
     paquets per a instal·lar i quants kilobytes necessitareu descarregar.

     Dels 8000 paquets disponibles en Debian, només una petita part són
     coberts per tasques ofertades pel instal·lador de tasques.  Per a
     veure informació de més paquets, useu `apt-cache search
     <cercar_cadena>' per als ofertats per cercar_cadena (mireu la pàgina
     del manual apt-cache(8)) o executeu `dselect' tal i com es descriu tot
     seguit.


8.14. Selecció avançada de paquets amb `dselect'
------------------------------------------------

     Si seleccioneu la selecció de paquets "avançada", passareu al programa
     `dselect'.  Abans d'executar `dselect' es requereix llegir el Tutorial
     de dselect (dselect-beginner.ca.html).  `dselect' us permetrà
     seleccionar els _paquets_ que instal·lareu al vostre sistema.  Quan
     executeu `dselect' teniu que ser super-usuari (root).


8.15. Preguntes durant la instal·lació del programari
-----------------------------------------------------

     Cadascun dels paquets que seleccioneu amb el `tasksel' i / o `dselect'
     seran desempaquetats i llavors instal·lats segons un ordre pels
     programes `apt-get' i `dpkg'.  Si un programa en particular necessita
     més informació de l'usuari, aquest us ho preguntarà en l'eixida durant
     el procés, mostrant qualsevol dels errors de la instal·lació (fins i
     tot podria demanar-vos la confirmació d'errors, el qual us pevindrà de
     la instal·lació d'un paquet).

8.15.1. Paràmetres per al servidor X
------------------------------------

     En els iMac i també an alguns Macintosh antics, El programari del
     servidor X no calcula apropiadament els paràmetres apropiats de video.
     Pel que durant la configuració del video necessitareu escollir l'opció
     "Avançada".  Pel monitor escolliu un rang de refresc horitzontal de
     59-63.  Per al rang de refresc vertical podeu deixar el que estigui
     per defecte.

     El dispositiu del ratolí hauria d'establir-se a `/dev/input/mice'.


8.16. Accedint
--------------

     Després d'haber instal·lat els paquets, s'us mostrarà l'indicatiu
     login.  Entreu usant el nom i la contrasenya personals que vàreu
     seleccionar.  El vostre sistema estarà llest per a usar.

     Si sou un nou usuari i voleu explorar la documentació que estigui
     instal·lada en el vostre sistema un cop l'esteu usant.  Actualment hi
     han diversos sistemes per a documentar-se, que treballen en integrar
     els diferents tipus de documentació.  Hi han dos punts de partida.

     La documentació que acompanya als programes s'instal·larà en
     `/usr/share/doc/', en un subrirectori anomenat com el programa en
     qüestió.  Per exemple, la APT User's Guide que és una guia de com usar
     `apt' per a instal·lar d'altres programes en el vostre sistema, estarà
     localitzada en `/usr/share/doc/apt/guide.html/index.html'.

     A més, de en les carpetes especials de la jerarquia en
     `/usr/share/doc/'.  Els Linux HOWTO (COM ES FA) són instal·lats en
     format .gz, en `/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/' i
     `/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/'.  El
     `/usr/share/doc/HTML/index.html' conté un index navegable de la
     documentació instal·lada per `dhelp'.

     Un mètode fàcil de veure aquests documents és `cd /usr/share/doc/' i
     escriure `lynx' seguit per un espai i un punt (el punt correspon al
     directori actual).

     També podeu escriure `info (comandament)' o `man (comandament)' per a
     veure la documentació de molts dels comandaments disponibles des de
     l'indicatiu.  L'escriure un comandament seguit de `help' us mostrarà
     un petit resum sobre l'us del comandament.  Si el resultat d'un
     comandament mostra la informació resultant fora de la pantalla,
     escriviu `| more' després del comadament per a indicar que els
     resultats facin una pausa abans de passar de llarg la part superior de
     la pantalla.  Per a veure una completa llista de tots els comandaments
     disponibles que comencen per una certa lletra, escriviu la lletra i
     premeu dues vegades la tecla tab.

     Per a una introducció més completa a Debian i GNU/Linux, mireu
     `/usr/share/doc/debian-guide/html/noframes/index.html'.


-------------------------------------------------------------------------------


9. Primeres passes i des d'on començar
--------------------------------------


9.1. Si sou nous en Unix
------------------------

     Si sou nous en Unix, probablement hauríeu de sortir i comprar alguns
     llibres per llegir-los.  Les Unix FAQ
     (ftp://rtfm.mit.edu/pub/usenet/news.answers/unix-faq/faq/) contenen
     algunes referències sobre llibres i grups de notícies Usenet que us
     poden ajudar.  També podeu fer una ullada a les User-Friendly Unix FAQ
     (http://www.camelcity.com/~noel/usenet/cuuf-FAQ.htm).

     Linux és una implementació d'Unix.  La documentació del projecte
     Linux(LDP) (http://www.tldp.org/) recull alguns COM ES FA (HOW TO) i
     llibres en línia relacionats amb Linux.  La major part d'aquests
     documents es poden instal·lar localment; tot instal·lant el paquet
     `doc-linux-html' (versions HTML) o el paquet `doc-linux-text'
     (versions ASCII), aleshores mireu a `/usr/share/doc/HOWTO'.  Les
     versions internacionals dels COM ES FA de (LPD) també es troben
     disponibles com a paquets de Debian.

     La informació específica sobre Debian la podeu trobar a sota.


9.2. Sortint del sistema
------------------------

     Per a sortir d'un sistema Linux no haureu de reiniciar amb
     l'interruptor del reset (el qual estarà situat en la part frontal o
     posterior del vostre ordinador) o apagar l'ordinador.  Es pot sortir
     de Linux d'una manera controlada, d'altra manera es poden perdre els
     fitxers i malmetre els discs.  Podeu premer la combinació de tecles
     Ctrl-Alt-Del .  Si cap de les dues combinacions de tecles no us
     funciona també podeu entrar com a root i escriure `shutdown -h now',
     `reboot' o `halt' si es que preferiu escriure els comandaments.


9.3. Orientant-vos per Debian.
------------------------------

     Debian és una mica diferent d'altres distribucions.  Inclús si esteu
     familiaritzats amb d'altres distribucions Linux, hi ha coses que
     hauríeu de saber sobre Debian per tal d'ajudar-vos a mantenir el
     vostre sistema en bon estat i net.  Aquest capítol conté material per
     tal d'ajudar-vos amb l'orientació; no intenta ser un manual sobre com
     utilitzar Debian, sinó una breu ullada a allò més utilitzat del
     sistema.

9.3.1. Sistema de paquets de Debian
-----------------------------------

     El concepte més important que heu de compendre és el sistema
     d'empaquetament de Debian.  Essencialment, la major part del vostre
     sistema s'ha de considerar sota el control del sistema de paquets.
     Aquest inclou:

        * `/usr' (excloënt `/usr/local')

        * `/var' (Podeu fer `/var/local' per estar més segurs)

        * `/bin'

        * `/sbin'

        * `/lib'

     Per exemple, si reemplaceu `/usr/bin/perl', aquest funcionarà, però si
     després actualitzeu el vostre paquet `perl', l'arxiu que hi poseu serà
     reemplaçat.  Els experts ho poden evitar posant els paquets en
     "hold"(mantenir) a `dselect'.

     Un dels millors mètodes d'instal·lació és apt.  Podeu usar-lo des de
     dselect o usar la versió de la línia de comandaments (info apt-get).
     Noteu que apt també us deixarà combinar entre main, contrib i non-free
     per a que podeu esportar paquets restringits així com versions
     estàndards.

9.3.2. Aplicació per a la gestió de versions
--------------------------------------------

     Les versions alternatives de les aplicacions són gestionades per
     alternatives d'actualització.  Si manteniu les versions de múltiples
     de les vostres aplicacions, llegiu-vos la pàgina del manual
     update-alternatives.

9.3.3. Gestor de tasques cron
-----------------------------

     Qualsevol quina siga la tasca que pertoqui al sistema d'administració
     haurà d'estar en `/etc', donat que són fitxers de configuració.  Si
     teniu una tasca cron com a root diària, setmanal o nocturna podeu
     posar-la en `/etc/cron.{daily,weekly,monthly}'.  Aquestes seran
     inbocades des del `/etc/crontab' i executades per ordre alfabètic, de
     manera serial.

     D'altra banda, si teniu una tasca cron (a) que necessita executar-se
     com a un usuari en especial o (b) que necessita executar-se una hora
     en especial o freqüència establerta, podeu usar el `/etc/crontab', o,
     encara millor, el `/etc/cron.d/whatever'.  Aquests fitxers en
     particular també tenen un camp extra que us permetrà especificar
     l'usuari sota el que la tasca cron serà executada.

     En qualsevol cas, editeu els fitxers i cron se n'adonarà
     automàticament.  No tindreu cap necessitat d'executar cap comandament
     especial.  Per a més informació mireu cron(8), crontab(5) i
     `/usr/share/doc/cron/README.Debian'.


9.4. Lectures i informació addicional
-------------------------------------

     Si necessiteu informació sobre un programa en especial, primer heu de
     probar amb `man <programa>' o amb `info <programa>'.

     També hi ha molta documentació útil a `/usr/share/doc'.  En concret, a
     `/usr/share/doc/HOWTO' i a `/usr/share/doc/FAQ' que contenen molta
     informació interessant.  Per a reportar informes d'errors, mireu
     `/usr/share/doc/debian/bug*'.  Per a llegir a sobre de les
     característiques especials dels programes de Debian, mireu en
     `/usr/share/doc/(package name)/README.Debian'.

     El lloc web de Debian (http://www.debian.org/) conté una quantitat
     enorme de documentació sobre Debian.  En particular, mireu les Debian
     FAQ (http://www.debian.org/doc/FAQ/) i els arxius de les llistes de
     correu Debian (http://lists.debian.org/).  La comunitat Debian està
     autosuportada; per subscriure-us a una o més llistes de correu Debian,
     mireu la pàgina de subscripció a les llistes de correu
     (http://www.debian.org/MailingLists/subscribe).


9.5. Compilació d'un nou nucli
------------------------------

     Perquè algú voldria compilar un nou nucli?  Sovint no és necessari si
     el nucli amb el què fem servir Debian funciona amb la majoria de les
     configuracions.  Tanmateix, podria ser útil compilar-lo per les
     següents raons:

        * Tractar necessitats especials del maquinari o conflictes amb els
          nuclis pre-subministrats.

        * Tractar el maquinari o les opcions no incloses en el nucli, com
          ara APM o SMP.

        * Per a optimitzar el nucli eliminant els controladors inútils i
          per a accelerar la velocitat d'arrencada.

        * Utilitzar les opcions del nucli que no estaven suportades pel
          nucli predeterminat (com ara els tallafocs de xarxes).

        * Per a córrer un nucli actualitzat o de desenvolupament.

        * Per a impressionar als vostres amics, provant coses noves.

9.5.1. Gestionar la imatge del nucli
------------------------------------

     No heu de tenir por de compilar el nucli.  És divertit i ben profitós.

     Per a compilar un nucli a l'estil Debian, necessitareu alguns paquets:
     `kernel-package', `kernel-source -2.2.20' (la versió més recent del
     moment d'escriptura d'aquest document), `fakeroot' i alguns d'altres
     que segurament ja deuen d'estar instal·lats (mireu a
     `/usr/share/doc/kernel-package/README.gz' per tal de completar la
     llista).

     Aquest mètode us crearà un .deb des de les vostres fonts del nucli, i,
     si teniu mòduls no estàndards feu-ne un .deb sincronitzat depenent
     d'ells.  Aquest és el millor mètode per a gestionar imatges del nucli;
     `/boot' contindrà el nucli antic, el System.map i la bitàcola "config"
     de la configuració activa de la compilació.

     No _heu_ de compilar el vostre nucli necessàriament a "l'estil
     Debian"; però creiem que utilitzar el sistema d'empaquetament per
     utilitzar el vostre nucli és en realitat segur i fàcil.  De fet, podeu
     obtenir les fonts apropiades pel vostre nucli des de Linux en comptes
     de `les fonts del nucli(kernel-source) -2.2.20', i igualment emprar el
     mètode de compilació del `kernel-package'.  Encara que s'usa el nucli
     2.2.20 per a instal·lar Woody, hi han nuclis 2.4 més recents com a
     imatges del nucli (kernel-images).

     Trobareu la documentació completa per utilitzar el `kernel-source' a
     `/usr/share/doc/kernel-package'.  Aquesta secció conté un breu manual.

     D'ara a endavant, assumirem que les fonts del vostre nucli es troben a
     `/usr/local/src' i que la vostra versió del nucli és 2.2.20.  Com a
     root, haureu de crear un directori sota `/usr/local/src' i canviar el
     propietari del directori pel vostre compte d'usuaris normal, no root.
     Amb el vostre compte normal no root, canvieu al directori a on volgueu
     desempaquetar les fonts del nucli (`cd /usr/local/src'), extreieu les
     fonts del nucli (`tar xIf /usr/src/kernel-source-2.2.20.tar.bz2'),
     canvieu-vos al directori (`cd kernel-source-2.2.20/').  Ara ja podeu
     configurar el vostre nucli.  Executeu `make xconfig' si teniu
     instal·lat el X11, configurat i funcionant, sinó feu `make menuconfig'
     (necessitareu tindre instal·lat `ncurses-dev').  Preneu-vos una estona
     per llegir l'ajuda en línia i per escollir amb cura.  Quan dubteu,
     sempre és millor incloure el dispositiu controlador (el programari que
     gestiona els perifèrics, com ara les targetes Ethernet, les
     controladores SCSI, ...  etc) encara que no n'esteu segur de quin és.
     Tingueu cura: d'altres opcions, no relacionades amb un maquinari
     específic, podrien quedar com a valors predeterminats sinó les
     enteneu.  No us oblideu de seleccionar "Kernel module loader (Suport
     carregador de mòduls del nucli)" a "Enable Loadable module support
     (Habilitar suport per a móduls carregables)" ( per defecte).  Sinó
     està inclos, la vostra instal·lació Debian podria experimentar
     problemes.

     Netegeu l'arbre font i reinicieu els paràmetres del paquet
     `kernel-package'.  Per a fer-ho, feu `make-kpkg clean'.

     Ara, compileu el nucli: `fakeroot make-kpkg --revision=custom.1.0
     kernel_image'.  El nombre de la versió "1.0" es podrà canviar després;
     aquest és sols un nombre de versió que us guiarà per a construir el
     vostre nucli.  Tanmateix, podreu posar una altra paraula al lloc de
     "custom" (p.e., el nom de l'ordinador central "host name").  La
     compilació del nucli pot trigar una estona, depenent de la potència de
     la vostra màquina.

     Si precisseu de suport PCMCIA, necessitareu instal·lar el paquet
     `pcmcia-source'.  Desempaqueteu l'arxiu tar comprimit amb gzip com a
     root al directori `/usr/src' (és important que els mòduls es trobin on
     s'espera que es trobaran, és a dir, a `/usr/src/modules').  Aleshores,
     com a root, feu `make-kpkg modules_image'.

     Un cop s'ha completat la compilació, podeu instal·lar tant el vostre
     nucli personalitzat com algun paquet.  Com a root, feu `dpkg -i
     ../kernel-image -2.2.20-<subarquitectura>_custom.1.0_powerpc.deb'.  La
     part <subarquitectura> és una subarquitectura opcional, que depén de
     les opcions del nucli que hagueu definit.  `dpkg -i kernel-image...'
     instal·larà el nucli, a més d'altres atractius fitxers de suport.  Per
     exemple, el s'instal·laran correctament el `System.map' (útil per a
     depurar els problemes del nucli) i el `/boot/config-2.2.20', contenint
     les vostres opcions de configuració actuals.  El vostre nou paquet
     `kernel-image -2.2.20' també serà bastant útil per a utilitzar
     automàticament la vostra plataforma d'arrencada per executar
     l'actualització durant l'arrencada, permetent-vos arrencar sense
     tornar a executar el gestor d'arrencada.  Si heu creat un paquet de
     mòduls, p.e.  si teniu PCMCIA també necessitareu tindre instal·lat
     aquest paquet.

     És hora de reiniciar el sistema: llegiu atentament cada advertència
     que aparegui després que el pas anterior s'hagi produït, aleshores feu
     `shutdown -r now'.

     Per a més informació del `kernel-package', llegiu-vos atentament la
     documentació en `/usr/share/doc/kernel-package'.


-------------------------------------------------------------------------------


10. Informació técnica sobre els disquests d'arrencada
------------------------------------------------------


10.1. Codi font
---------------

     El paquet `boot-floppies' conté tot el codi font i documentació dels
     disquets d'instal·lació.


10.2. El disquet de rescat
--------------------------

     El disquet de rescat té un sistema de fitxers Ext2 (o FAT, depenent de
     la vostra arquitectura) i hauríeu de poder-hi accedir muntant els
     discs amb Ext2 o FAT.  El nucli Linux és el fitxer `linux.bin'.  El
     fitxer `root.bin' és una imatge del sistema de fitxers comprimida amb
     `gzip' a 1.44 MB amb un sistema de fitxers Minix o Ext2 i que serà
     carregat en el disc RAM i usat com a sistema de fitxers arrel.


10.3. Reemplaçant el nucli del disquet de rescat
------------------------------------------------

     Si trobeu necessari reemplaçar el nucli del disquet de rescat, haureu
     de configurar-lo amb les següents característiques, no com a mòduls:

        * Suport disc RAM -RAM disk support- (`CONFIG_BLK_DEV_RAM')

        * Suport disc RAM inicial (initrd) -Initial RAM disk (initrd)
          support- (`CONFIG_BLK_DEV_INITRD')

        * Suport del nucli per a binaris ELF -Kernel support for ELF
          binaries- (`CONFIG_BINFMT_ELF')

        * Suport dispositiu en bucle ( LOOP devices) -Loop device support-
          (`CONFIG_BLK_DEV_LOOP')

        * Sistemes de fitxers FAT, Minix i Ext2 (algunes arquitectures no
          necessitaran sistemes de fitxers FAT i/o Minix --- mireu el codi)
          Per a PowerPC el suport del sistema de fitxers Minix no és
          requerit, però si el de HFS i ext2.

        * Filtre de connexions -Socket filtering- per a DHCP
          (`CONFIG_FILTER')

        * Connector de paquets -Packet socket-, també per a DHCP
          (`CONFIG_PACKET')

        * Endolls de domini Unix -Unix domain sockets- per al sistema de
          bitàcola (log) (`CONFIG_UNIX')

     Assegureu-vos de que el nucli que teniu pensat usar _NO_ porta l'opció
     `CONFIG_DEVFS', donat que aquesta no és compatible amb l'instal·lador.

     Descarregar un joc de disquets d'arrencada: disc arrel (root), de
     rescat (rescue) i de controladors (drivers).  Necessitareu tindre el
     paquet `hfsutils' instal·lat.

     Una vegada construït haureu d'anomenar al vostre nucli personalitzat
     com a `vmlinux' i llavors l'haureu de comprimir amb gzip -9.

     Actualitzar el disc boot-floppy-hfs.img per a l'arrencada inicial.

          hmount boot-floppy-hfs.img
          hcopy -r vmlinux.gz :zImage
          humount

     Actualitzar el disc de rescat donat que la instal·lació obté els
     fitxers des d'allí.  Muntar la imatge del disc de rescat amb algo com
     el següent.

                  mount -t auto -o loop rescue.bin /mnt

     Assumint que useu `/mnt' com a punt de muntatje, copieu el vostre
     nucli personalitzat a `/mnt/linux.bin.gz'.

     Per a fer-ho completament, també voldreu fer gzip al System.map i al
     .config del vostre nucli personalitzat donant-vos un `sys_map.gz' i un
     `config.gz' i després situar-los en `/mnt'.

     Ara podreu `desmuntar' la vostra imatge de disc i crear-ne els
     disquets.  Probablement voldreu ``Instal·lar nucli i els mòduls dels
     controladors'' usant els disquets que acabeu de construir amb el nucli
     personalitzat instal·lat en el disc dur.

     També necessitareu reemplaçar el fitxer `modules.tgz' del disquet dels
     controladors.  Aquest simplement conté un fitxer tar comprimit amb
     `gzip' de `/lib/modules/<versió-nucli>'; feu-ho des del sistema de
     fitxers arrel per a que tots els directoris també estiguin en el
     fitxer tar.


-------------------------------------------------------------------------------


11. Apèndix
-----------


11.1. Informació addicional
---------------------------

11.1.1. Informació addicional
-----------------------------

     Una font general d'informació de Linux és el Projecte de documentació
     de Linux (LDP) (http://www.tldp.org/).  Allí trobareu els COM ES FA i
     punters cap a d'altres informacions força importants sobre les parts
     d'un sistema GNU/Linux.


11.2. Obtenció de Debian GNU/Linux
----------------------------------

11.2.1. Joc de CD Oficials de Debian GNU/Linux
----------------------------------------------

     Si voleu comprar un joc de CD per a instal·lar el sistema Debian
     GNU/Linux des del CD-ROM hauríeu de fer una ullada a la Pàgina de
     proveïdors de CD (http://www.debian.org/CD/vendors/).  Allí
     aconseguireu una llista d'adreces on es ven Debian GNU/Linux en
     CD-ROM.  La llista s'organitza per països per tal de que no tingueu
     problemes per a trobar un proveïdor proper a vosaltres.

11.2.2. Rèpliques de Debian
---------------------------

     Si viviu fora dels EUA i voleu descarregar paquets Debian, també podeu
     utilitzar una de les diverses rèpliques que es troben fora dels EUA.
     Una llista de països i de les rèpliques es pot trobar al Lloc web dels
     servidors FTP Debian (http://www.debian.org/distrib/ftplist).

11.2.3. Descripció de la instal·lació del sistema de fitxers
------------------------------------------------------------

     Aquesta secció conté una llista que recull els fitxers que podeu
     trobar al directori `disks-powerpc'.  Els fitxers que necessitareu
     baixar dependran de l'opció d'arrencada de la instal·lació i el mitjà
     d'instal·lació del sistema operatiu que hagueu escollit.

     La majoria dels fitxers són imatges dels disquets; és a dir, un únic
     fitxer que es pot escriure al disc per a crear els disquets
     necessaris.  Aquestes imatges, òbviament, depenen de la mida de la
     informació dels disquets.  Per exemple, 1.44 MB és la quantitat normal
     de dades corresponent als disquets de 3.5 polzades.  Aquesta és
     l'única mida de disquets suportats per a la vostra arquitectura.  Les
     imatges pels disquests de 1.44MB es poden trobar al directori
     `images-1.44'.

     Si utilitzeu un navedador des d'un ordinador en xarxa per a llegir
     aquest document, podeu recuperar els fitxers seleccionant els seus
     noms al vostre navegador.  Depenent del vostre navegador podeu
     necessitar fer alguna acció especial per a baixar directament el
     fitxer, en mode de binari raw.  Per exemple, amb Nescape necessiteu
     apretar la tecla de majúscules quan feu un clic sobre l'URL per a
     rebre el fitxer.  Els fitxers poden ser baixats des de les URL
     d'aquest document, que són dins el directori del servidor de www
     `.../current
     (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main/disks-powerpc/current/)'
     o els podeu recuperar via ftp des de
     ftp://ftp.debian.org/debian/dists/woody/main/disks-powerpc/current/.
     També podeu utilitzar el directori corresponent d'una de les rèpliques
     de Debian (http://www.debian.org/distrib/ftplist).

11.2.3.1. Fitxers per a l'arrencada inicial del sistema
-------------------------------------------------------

     _imatges del disquet de rescat:_
     .../current/apus/images-1.44/rescue.bin
     (../../apus/images-1.44/rescue.bin)
     .../current/chrp/images-1.44/rescue.bin
     (../../chrp/images-1.44/rescue.bin)
     .../current/new-powermac/images-2.88/rescue.bin
     (../../new-powermac/images-2.88/rescue.bin)
     .../current/powermac/images-1.44/rescue.bin
     (../../powermac/images-1.44/rescue.bin)
     .../current/prep/images-1.44/rescue.bin
     (../../prep/images-1.44/rescue.bin)
          Aquestes són les imatges del disc "Rescue Floppy".  El disquet de
          rescat s'utilitza per a la instal·lació inicial i per a
          emergències, com ara quan el vostre sistema no arrenca per
          qualsevol motiu.  Per tant, és recomanable que escriviu la imatge
          del disc al disquet inclús sinó utilitzeu disquets per a la
          instal·lació.

     _Imatge arrel (Root image(s)):_
     .../current/apus/images-1.44/root.bin
     (../../apus/images-1.44/root.bin)
     .../current/chrp/images-1.44/root.bin
     (../../chrp/images-1.44/root.bin)
     .../current/new-powermac/images-1.44/root.bin
     (../../new-powermac/images-1.44/root.bin)
     .../current/powermac/images-1.44/root.bin
     (../../powermac/images-1.44/root.bin)
     .../current/prep/images-1.44/root.bin
     (../../prep/images-1.44/root.bin)
          Aquest fitxer conté una imatge d'un sistema de fitxers temporal
          que es carregarà a la memòria quan arranqueu des del disquet de
          rescat (floppy disc).  Aquest s'utilitza per a instal·lacions des
          del CD-ROM, disc dur i des de disquets.

     _imatges d'arrencada TFTP_
     .../current/prep/images-1.44/boot.bin
     (../../prep/images-1.44/boot.bin)
          Imatges d'arrencada utilitzades per a arrencar en xarxa, mireu
          Secció 4.5, `Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa
          TFTP'.  Generalment, contenen el nucli Linux i el sistema de
          fitxers arrel `root.bin'.

11.2.3.2. Fitxers del nucli Linux
---------------------------------

     Aquesta és la imatge del nucli Linux utilitzada per a instal·lacions
     des del disc dur.  No la necessitareu si esteu instal·lant des de
     disquets.

     .../current/apus/linux.bin (../../apus/linux.bin)
     .../current/chrp/linux.bin (../../chrp/linux.bin)
     .../current/new-powermac/linux.bin (../../new-powermac/linux.bin)
     .../current/powermac/linux.bin (../../powermac/linux.bin)
     .../current/prep/linux.bin (../../prep/linux.bin)
          Linux kernel files.

11.2.3.3. Fitxers dels controladors
-----------------------------------

     Aquests fitxers contenen els mòduls del nucli, o controladors, per a
     tots els tipus de maquinari que no són necessaris per a l'arrencada.
     Aconseguir els controladors que voleu és un procés amb dues passes:
     primer identifiqueu un arxiu dels controladors que voleu utilitzar i
     aleshores seleccioneu el controlador en particular que voleu.

     Els disquets amb l'arxiu de controladors no s'usen fins després que el
     disc dur hagi estat particionat i el nucli estigui correctament
     instal·lat.  Si heu de manaster d'algun controlador en particular per
     a l'arrencada inicial de la vostra subarquitectura o per accedir al
     disc dur, escolliu un nucli amb els controladors necessaris compilats
     i subministreu-li els paràmetres d'arrencada correctes.  Si us plau
     mireu en Secció 5.1, `Arguments dels paràmetres d'arrencada'.

     Recordeu que el vostre fitxer de controladors ha de ser conseqüent amb
     la vostra elecció inicial del nucli.

     _Imatges dels disquets de controladors (drivers)_
     .../current/apus/images-1.44/driver-1.bin
     (../../apus/images-1.44/driver-1.bin)
     .../current/chrp/images-1.44/driver-1.bin
     (../../chrp/images-1.44/driver-1.bin)
     .../current/chrp/images-1.44/driver-2.bin
     (../../chrp/images-1.44/driver-2.bin)
     .../current/new-powermac/images-1.44/driver-1.bin
     (../../new-powermac/images-1.44/driver-1.bin)
     .../current/new-powermac/images-1.44/driver-2.bin
     (../../new-powermac/images-1.44/driver-2.bin)
     .../current/new-powermac/images-1.44/driver-3.bin
     (../../new-powermac/images-1.44/driver-3.bin)
     .../current/new-powermac/images-1.44/driver-4.bin
     (../../new-powermac/images-1.44/driver-4.bin)
     .../current/new-powermac/images-1.44/driver-5.bin
     (../../new-powermac/images-1.44/driver-5.bin)
     .../current/powermac/images-1.44/driver-1.bin
     (../../powermac/images-1.44/driver-1.bin)
     .../current/powermac/images-1.44/driver-2.bin
     (../../powermac/images-1.44/driver-2.bin)
     .../current/prep/images-1.44/driver-1.bin
     (../../prep/images-1.44/driver-1.bin)
          Aquestes són les imatges de disc dels disquets de controladors.

     _Arxiu dels disquets de controladors (drivers)_
     .../current/apus/drivers.tgz (../../apus/drivers.tgz)
     .../current/chrp/drivers.tgz (../../chrp/drivers.tgz)
     .../current/new-powermac/drivers.tgz (../../new-powermac/drivers.tgz)
     .../current/powermac/drivers.tgz (../../powermac/drivers.tgz)
     .../current/prep/drivers.tgz (../../prep/drivers.tgz)
          Sinó esteu limitats als disquets, escolliu un d'aquests fitxers.

11.2.3.4. Fitxers d'instal·lació del sistema base de Debian
-----------------------------------------------------------

     Aquests són els fitxers necessaris sols per a ordinadors amb una
     connexió de xarxa o amb aquest maquinari de xarxa no suportat.
     Aquests fitxers contenen els programes necessaris per a un sistema
     operatiu GNU/Linux bàsic.  Sovint el contingut d'aquests fitxers pot
     obtindres automàticament mitjançant l'instal·lador a través d'una
     connexió a la xarxa funcional.

     _"Tarball" de l'arxiu del sistema base_
     .../base-images-current/basedebs.tar
     (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main
     /disks-powerpc/base-images-current/basedebs.tar)
          Sinó esteu limitats als disquets, escolliu aquest fitxer.


11.3. Dispositius Linux
-----------------------

     A Linux teniu diversos fitxers especials sota el directori `/dev'.
     Aquests fitxers s'anomenen fitxers de dispositiu.  Al món Unix l'accés
     al maquinari és diferent.  Aquí teniu un fitxer especial que en
     realitat executa un controlador que al seu torn accedeix al maquinari.
     El fitxer de dispositiu és una interfície cap al veritable component
     del sistema.  Els fitxers sota `/dev' també funcionen de forma
     diferent als fitxers normals.  Tot seguit hi ha la llista dels fitxers
     de dispositiu més importants.

          fd0      Primera disquetera
          fd1      Segona disquetera

          hda	 Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Mestre)
          hdb	 Disc dur IDE / CD-ROM al primer port IDE (Esclau)
          hdc	 Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Mestre)
          hdd	 Disc dur IDE / CD-ROM al segon port IDE (Esclau)
          hda1     Primera partició al primer disc dur IDE
          hdd15    Quinzena partició al quart disc dur IDE

          sda      Disc dur SCSI d'ID SCSI més baix (p.e. 0)
          sdb      Disc dur SCSI amb l'ID SCSI següent a l'anterior (p.e. 1)
          sdc      Disc dur SCSI amb l'ID SCSI següent a l'anterior (p.e. 2)
          sda1     Primera partició al primer disc dur SCSI
          sdd10    Dècima partició del quart disc dur SCSI

          sr0      CD-ROM SCSI amb l'ID SCSI més baix
          sr1      CD-ROM SCSI amb els següent ID SCSI

ttyS0    Port de serie 0, COM1 sota MS-DOS
ttyS1    Port de serie 1, COM2 sota MS-DOS
psaux    PS/2 dispositiu de ratolí
gpmdata  Pseudo dispositiu, retransmissor de dades des del dimoni GPM (ratolí)

          cdrom    Enllaç simbòlic al controlador del CD-ROM
          mouse    Enllaç simbòlic al fitxer controlador del ratolí

null     Tot el que es dirigeix a aquest controlador desapareix
zero     Aquest controlador dona una sortida on es poden llegir zeros sense parar

11.3.1. Configuració del vostre ratolí
--------------------------------------

     El ratolí pot usar-se tant en la consola (amb gpm) com en l'escriptori
     de finestres X.  Es poden usar els dos fent-los compatibles si s'usa
     el repetidor gpm per a permetre que la senyal fluexi cap al servidor X
     tal i com s'exposa:

          mouse => /dev/psaux  => gpm => /dev/gpmdata -> /dev/mouse => X
                   /dev/ttyS0             (repetidor)        (enllaç tou)
                   /dev/ttyS1

     Establir el protocol del repetidor en estat cru (en `/etc/gpm.conf')
     configurant en X el protocol original del ratolí en
     `/etc/X11/XF86Config' o `/etc/X11/XF86Config-4'.

     Aquest mètode d'usar gpm apropant-lo a X té alguns avantatges quan el
     ratolí és desendollat inesperadament.  Simplement reinicieu grm amb

          user@debian:# /etc/init.d/gpm restart

     el qual reconnectarà el ratolí al programari sense reiniciar X.

     Si gpm és deshabilitat o no instal·lat per algun motiu, assegureu-vos
     d'establir que X llegeixi directament des del dispoditiu del ratolí
     (p.e.  /dev/psaux).  Per a detalls, referir-se al 3-Button Mouse
     mini-Howto en `/usr/share/doc/HOWTO/en-txt/mini/3-Button-Mouse.gz', a
     `man gpm', la `/usr/share/doc/gpm/FAQ.gz' i al README.mouse
     (http://www.xfree86.org/current/mouse.html).

     Pel PowerPC, en `/etc/X11/XF86Config' o `/etc/X11/XF86Config-4',
     establiu el dispositiu del ratolí a `"/dev/input/mice"'.

     Nuclis moderns tenla capacitat per a emular els tres butons quan el
     vostre ratolí sols en té un.  Simplement afegiu les següents línies al
     fitxer `/etc/sysctl.conf' file.

          # emulació dels tres botons del ratolí
          /dev/mac_hid/mouse_button_emulation = 1
          # Fer el botó del mitg amb la tecla F11
          /dev/mac_hid/mouse_button2_keycode = 87
          # Fer el botó de la dereta amb la tecla F12
          /dev/mac_hid/mouse_button3_keycode = 88
          # Per a diferents tecles, useu showkey i n'averiguareu el codi.


11.4. Espai en disc necessari segons les tasques
------------------------------------------------

     La instal·lació base de woody en l'ordinador de l'autor ha requerit de
     117MB.  La mida de tots els paquets descarregats era de 38MB; pel que
     llabors es fan necessaris 278MB d'espai per a instal·lar la base i
     tots els paquets estàndards.

     La següent taula ens llista les mides reportades segons aptitude (que
     per cert és un un programa molt bonic) des de les tasques llistades en
     tasksel.  El sistema usat per a cada figura ja tenia tots els paquets
     estàndards instal·lats.  Tingueu en compte que algunes tasques es
     solapen entre elles, pel que la grandària total per a dues tasques
     juntes pot ser menor que la suma total dels números que us donem aquí.

Tasca                           Instal·lar  Descarregar Espai necessari
                                 Mida (MB)   Mida (MB)  Instal·lat (MB)

Entorn d'escriptori                345         118         463
El X window system                  78          36         114
Jocs                                49          14          63
Debian Jr.                         340         124         464
Sistema de connexió (dialup)        28           8          36
Sistema portàtil                     3           1           4
Aplicacions científiques           110          30         140

C i C++                             32          15          47
Python                             103          30         133
Tcl/Tk                              37          11          48
fortran                             10           4          14

Servidor de fitxers                  1           -           1
Servidor de correu                   4           3           7
Servidor de notícies en usenet       6           2           8
Servidor d'impressió                48          18          66
Servidor convencional unix          55          19          74
Servidor web                         4           1           5

Entorn TeX/LaTeX                   171          64         235

Entorn xinès simplificat            80          29         109
Entorn xinès tradicional           166          68         234
Entorn ciríl·lic                    29          13          42
Entorn francès                      60          18          78
Entorn alemany                      31           9          40
Entorn japonès                     110          53         163
Entorn coreà                       178          72         250
Entorn polonès                      58          27          85
Entorn rus                          12           6          18
Entorn castellà                     15           4          19


11.5. Efectes de Verbose i Quiet
--------------------------------

     Aquests són els efectes de l'argument d'arrencada `verbose' per a
     woody:

        * Per a LiveCD, permetre la selecció de medis d'instal·lació
          alternatius

        * Al muntar els volums, sempre pregunta pel punt de muntatge

        * Adverteix en quin grau els nuclis no suporten nous sistemes de
          fitxers

        * Adverteix quin nucli pre-2.4.1 no suporta ReiserFS 3.6

        * Confirma la ruta dels fitxers d'instal·lació, encara que sols en
          trobi una

     Aquests són els efectes de l'argument d'arrencada `quiet' per a woody:

        * Suprimeix la confirmació abans de escriure el carregador aboot

        * Suprimeix la confirmació abans de sobreescriure el registre
          mestre d'arrencada

        * Suprimeix la "Informació important sobre el MBR instal·lat"

        * No invita a instal·lar mòduls adicionals des de un disquet

        * No menciona que s390 no suporta reinicis

        * Suprimeix la confirmació de que la interfície detectada és PCMCIA

        * Suprimeix el missatge sobre la configuració satisfactòria de DHCP

        * Suprimeix el missatge llarg sobre Lilo i el suport de discs grans

        * Suprimeix el missatge llarg sobre PALO i el suport de discs grans

        * Suprimeix la nota de la etiqueta de disc SGI de Dvhtool

        * No informa de quant espai en disc utilitza ReiserFS

        * No explica què és Apple_Bootstrap

        * Monta la primera partició inicialitzada en `/' sense preguntar

        * No ofereix la possibilitat de escanejar per a blocs defectuossos

        * No pregunta abans de inicialitzar com XFS, ext2/3, ReiserFS o
          intercanvi

        * Evita intentar convencer-vos de que una partició d'intercanvi és
          bona

        * No dona lleçons abans de reinicialitzar el sistema


-------------------------------------------------------------------------------


12. Administratiu
-----------------


12.1. Sobre aquest document
---------------------------

     Aquest document està escrit en SGML, utilitzant el "DebianDoc" DTD.
     La producció dels formats s'han generat amb programes des del paquet
     `debiandoc-sgml'.

     Per tal de mantenir l'ordre en l'actualització d'aquest document,
     utilitzem algunes de les característiques del SGML, com ara les
     entitats i les seccions marcades.  Aquestes tenen un paper relacionat
     amb les variables i els condicionants en els llenguatges de
     programació.  El codi SGML d'aquest document conté la informació per a
     les diferents arquitectures --- les seccions marcades són utilitzades
     per a separar certs trossos del text com a específics d'una
     arquitectura.


12.2. Contribucions a aquest document
-------------------------------------

     Si teniu problemes o suggerències respecte a aquest document,
     probablement els hauríeu d'enviar com un informe d'error del paquet
     `boot-floppies'.  Mireu el paquet `bug' o el `reportbug' o llegiu la
     documentació en línia al Sistema de seguiment d'errors (BTS)
     (http://bugs.debian.org/).  Seria convenient que examinèssiu els
     errors detectats als disquets d'arrencada
     (http://bugs.debian.org/boot-floppies) per tal de comprovar que no
     s'hagi informat ja del vostre problema.  Si és així, podeu enviar una
     altre corroboració més o informació d'ajuda a <XXXX@bugs.debian.org>,
     on <XXXX> serà el nombre de l'error del que ja s'ha informat.

     Millor encara, aconseguiu una còpia de les fonts SGML d'aquest
     document i creeu pedaços per a aquest.  Les fonts SGML es poden trobar
     al paquet `boot-floppies'; intenteu trobar la revisió més nova a la
     distribució unstable (ftp://ftp.debian.org/debian/dists/unstable/).
     També podeu anar a les fonts des de la Web del CVS
     (http://cvs.debian.org/boot-floppies/); per a trobar les instruccions
     sobre com aconseguir les fonts via CVS, mireu el README-CVS
     (http://cvs.debian.org/cgi-bin/viewcvs.cgi/~checkout~/boot-floppies/README-CVS?tag=HEAD%26content-type=text/plain)
     de les fonts.

     Si us plau _no_ contacteu directament amb els autors d'aquest
     document.  També hi ha una llista de discussió per al `boot-floppies',
     que inclou discussions sobre aquest manual.  La llista de correu és
     <debian-boot@lists.debian.org>.  Les instruccions per a subscriure-us
     a aquesta llista les podeu trobar a la pàgina de subscripció a les
     llistes de correu Debian
     (http://www.debian.org/MailingLists/subscribe); també es pot trobar
     una còpia navegable en línia de l' arxiu de les llistes de correu
     Debian (http://lists.debian.org/).


12.3. Principals contribucions
------------------------------

     Molts, molts usuaris de Debian i desenvolupadors han contribuït a
     aquest document.  En particular cal remarcar a Michael Schmitz (suport
     m68k), Frank Neumann (autor original de les Instruccions per a la
     instal.lació de Debian en els Amiga
     (http://www.informatik.uni-oldenburg.de/~amigo/debian_inst.html)),
     Arto Astala, Eric Delaunay/Ben Collins (informació SPARC), Tapio
     Lehtonen i Stéphane Bortzmeyer per nombroses edicions i texts.

     Và resultar extremàdament útil el text i la informació que vàren
     trobar al HOWTO per a arrencar des de la xarxa de Jim Mintha (sense
     URL disponible), la Debian FAQ (http://www.debian.org/doc/FAQ/), la
     Linux/m68k FAQ (http://www.linux-m68k.org/faq/faq.html), la Linux for
     SPARC Processors FAQ (http://www.ultralinux.org/faq.html), la
     Linux/Alpha FAQ (http://linux.iol.unh.edu/linux/alpha/faq/), entre
     d'altres.  S'ha de reconèixer als mantenidors per la seva lliure
     disponibilitat i a les riques fonts d'informació.


12.4. Reconeixement de les marques registrades
----------------------------------------------

     Totes les marques registrades són propietat dels seus respectius
     propietaris.


-------------------------------------------------------------------------------


     Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a PowerPC

     Bruce Perens
     Sven Rudolph
     Igor Grobman
     James Treacy
     Adam Di Carlo

     versió 3.0.23, 15 May, 2002